Les jornades de bones pràctiques de Paisatge Cultural estan impulsades pel Ministeri de Cultura en el marc del Pla Nacional de Paisatge Cultural, aprovat el passat mes d’octubre, i tenen per objectiu ressaltar les experiències relacionades amb el paisatge que s’impulsen des d’un territori, per tal de prendre’l de referent i font d’inspiració per a altres indrets. Per aquesta primera edició, s’ha seleccionat el Priorat per la seva llarga trajectòria, més de 20 anys, en la gestió compartida del paisatge entre l’administració, els agents privats i la societat civil, i inspirada en els principis del Conveni Europeu del Paisatge.

Per organitzar aquesta primera Jornada, celebrada el divendres 12 de desembre a la Cartoixa d’Escaladei, el Ministeri ha col·laborat amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Consell Comarcal del Priorat. Durant el parlament d’inauguració de la jornada, la directora general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura, Ángeles Albert, va lloar la tasca feta al Priorat i va anunciar en primícia que el Ministeri ha seleccionat el Sistema de Gestió del paisatge cultural “Priorat, Montsant, Siurana: mosaic agrari mediterrani”, com a candidat de l’estat espanyol al premi del paisatge del Consell d’Europa de l’any 2026. Fet que reforça encara més el paper del Priorat com a referent en la gestió del paisatge a nivell Estatal.

Per la seva banda, el director de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala, a part de celebrar la candidatura del Priorat al premi de paisatge del Consell d’Europa, destacava que “el que és important en aquest procés és que al llarg de tots aquests anys hi ha hagut un reconeixement col·lectiu dels valors naturals, patrimonials i productius en un paisatge viu i dinàmic per part de la pròpia societat civil, de les administracions locals i que ha anat pujant cap a estaments superiors”. Després dels parlaments, la jornada va començar amb una primera intervenció del coordinador del Pla Nacional de Paisatge Cultural, Antonio Antequera, que va parlar de la recent renovació del Pla Nacional de Paisatge Cultural per alinear-lo amb els principis del Conveni Europeu del Paisatge.

A posteriori, es van destacar els projectes de planificació del paisatge impulsats a nivell comarcal. En primer lloc, Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge, va contextualitzar l’instrument de la carta del paisatge i el seu encaix en la legislació catalana, i tot seguit el president del Consell Comarcal Sergi Méndez va explicar la Carta del Paisatge del Priorat. Després va ser el torn de David Itúrria, director del Parc Natural de la Serra de Montsant, que va explicar la trajectòria de la Carta Europea del Turisme Sostenible, que té un abast comarcal. A partir d’aquí, la jornada va mostrar d’una manera coral els projectes més destacats de la comarca en matèria de paisatge. Des de l’acord Comarcal i el Pla Comarcal sobre renovables i el Pla Estratègic de Turisme Sostenible, passant pel Banc de Terres del Priorat i la Gestió de la Cartoixa d’Escaladei. Va acabar amb projectes de sensibilització i educació en paisatge, com és el cas de l’exposició itinerant “Habitar”, i la llarga trajectòria del “Priorat en Persona”, de “Coneguem lo Priorat” i del “Dia del Paisatge”.

I per finalitzar la jornada, a la tarda es va fer una visita a una bona pràctica relacionada amb el Banc de Terres del Priorat, el projecte de ramaderia extensiva “Les pastores del Mas de Sant Blai”.

La jornada ha ajudat a constatar que conservar el paisatge és una molt bona manera d’encarar els reptes globals actuals, com per exemple, el canvi climàtic, el manteniment de la biodiversitat, la conservació del patrimoni, tant material com immaterial, la seguretat alimentària o la salut. El fet que des del Priorat s’hagi posat el paisatge al centre de la seva estratègia de desenvolupament local permet que les actuacions i les polítiques que s’estan fent, ja sigui a nivell de transició energètica, de paisatge, etc. puguin contribuir positivament a afrontar aquests reptes que tenim com a societat.