Criteris de paisatge pel món local

Façana litoral

Penya-segats, cales amagades, platges, dunes, aiguabarreigs, maresmes, aiguamolls, deltes, pinedes, camins de ronda, ports, barris mariners, fars, cases de pescadors, drassanes... són tan sols alguns dels elements que converteixen les façanes litorals en un paisatge amb valors naturals i culturals i arquitectònics.

L’arribada del turisme de masses va transformar substancialment la façana litoral. La majoria dels nuclis històrics van veure la proliferació de noves edificacions que van configurar un perfil urbà més dens i en alçada, i l’arribada d’urbanitzacions disperses, deslligades dels nuclis urbans històrics. D’aquesta manera, la fisonomia original de moltes ciutats i pobles mariners, i per tant els perfils de les façanes marítimes, s’ha anat alterant progressivament. L'ús intensiu de les platges ha malmès, també, la qualitat dels cordons dunars en molts trams, i ha arribat a fer-los desaparèixer per complet en determinats punts.

Els catàlegs de paisatge de Catalunya han definit eines i mesures que poden servir de base als ens locals a l’hora de perseguir els següents objectius en relació amb les façanes litorals:

  • Preservar i potenciar el caràcter de les façanes litorals i les seves fites
  • Conservar i millorar la qualitat dels paisatges naturals presents a les façanes litorals
  • Afavorir l’accessibilitat i el gaudi dels paisatges litorals
Preservar i potenciar el caràcter de les façanes litorals i les seves fites

Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:

  • Mantenir la tipologia i les pautes compositives de les façanes marítimes formades per assentaments històrics.
  • Elaborar guies amb criteris paisatgístics per a la construcció i/o remodelació de passejos marítims, així com de les urbanitzacions de la franja litoral no inserides dins de la trama urbana (volums, tipologies d’edificació, materials i colors).
  • Recuperar la coherència formal de les façanes litorals quan l’hagin perduda a causa de la volumetria dels edificis o de la baixa qualitat de l’arquitectura.
  • Definir criteris d’edificació adaptats a cada tram de la costa, i al conjunt del nucli litoral, prioritzant la integració dels elements arquitectònics rellevants en el context urbà i el paisatge marítim que els envolta (especificitats geomorfològiques, d’edificació del lloc, etc.).
  • Evitar la proliferació de nous continus edificats i facilitar la transició entre l’espai urbà i marítim.
  • Mantenir l’estructura del paisatge urbà configurat per rieres en els nuclis litorals.
  • Mantenir i revalorar els elements arquitectònics singulars (fars, torres de defensa, barris mariners, drassanes, llotges, magatzems portuaris, cases de pescadors, etc.), i altres elements locals de referència històrica de la façana marítima.
  • Recuperar, potenciar i preservar les grans panoràmiques obertes de vista al mar, i fomentar el contacte ciutadà amb les zones d’aigua.
  • Afavorir la integració dels passejos marítims incrementant la possibilitat de reduir els trams durs i incorporar els paisatges dunars i de vegetació autòctona.
  • Integrar els ports en el paisatge urbà i millorar les relacions entre el port el nucli urbà i la població en la gestió d’aquestes instal·lacions.
  • Regular unitàriament les edificacions disperses de la façana marítima tals com restaurants, bars, edificacions de suport als serveis d’oci o equipaments públics.
  • Afavorir la integració dels nous trams del litoral urbanitzats a través de la renaturalització i l’afavoriment de les espècies autòctones.
  • Portar a terme actuacions de millora dels entorns naturals costaners evitant la instal·lació d’elements o activitats impròpies del lloc.
  • Eliminar gradualment rètols publicitaris i suports obsolets, així com la retolació comercial, a tot l’espai conformat per la façana marítima.
Conservar i millorar la qualitat dels paisatges naturals presents a les façanes litorals

Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:

  • Estudiar la possibilitat de revertir cap a sòl no urbanitzable tots aquells espais litorals que, tot i haver estat classificats com a sòl urbà o urbanitzable, no s’han consolidat.
  • Utilitzar eines de planejament (com els plans especials urbanístics) per garantir la preservació integral dels sistemes dunars, boscos litorals, sistemes d’aiguamolls, penya-segats i cales pel seu elevat valor ecològic.
  • Limitar la presència d’elements amb un alt impacte visual (antenes, publicitat, noves construccions aïllades) a les platges, penya-segats, cales, pinedes i d’altres entorns naturals del litoral.
  • Protegir els paisatges dunars de la urbanització i del pas d’infraestructures i promoure’n una gestió adequada per tal de preservar-los.
  • Conservar i promoure la creació d’espais dunars testimonials, com a reductes de l’hàbitat preexistent a les platges, i amb una vocació explicativa del paisatge originari del lloc.
  • Promocionar iniciatives de custòdia del territori i de gestió d’espais litorals amb presència de dunes, pinedes litorals, aiguamolls, etc., amb la participació d’associacions sense ànim de lucre, població i agents locals.
  • Utilitzar el potencial didàctic i pedagògic dels espais d’interès paisatgístic per conscienciar la població del seu caràcter singular, valor ecològic i fragilitat.
  • Elaborar guies per al coneixement i la descoberta dels espais i trams d’interès paisatgístic vinculant-los amb altres espais i itineraris paisatgístics de la població.
Afavorir l’accessibilitat i el gaudi dels paisatges litorals

Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:

  • Facilitar i garantir l’accessibilitat a les platges i els camins de ronda de tot el litoral per tal d’afavorir l’observació i gaudi del paisatge.
  • Utilitzar els instruments de planejament (com els plans especials) per regular els accessos i l’ús del domini públic, fixant els passos i limitant les zones de trepitjada i trànsit, amb la finalitat de protegir els paisatges més fràgils i delicats d’aquesta àrea.
  • Condicionar zones de pas elevades i segregades, afegint senyalitzacions que respectin i informin sobre les restriccions de pas, i garantint l’accés a les persones de mobilitat reduïda.
  • Consolidar la xarxa d’itineraris i miradors per a la contemplació i gaudi dels paisatges litorals, prenent com a base camins de ronda i altres itineraris de descoberta del paisatge urbà i patrimonial.
  • Promoure el recorregut continu al llarg de tota la façana marítima relligant els trams de camins de ronda existents utilitzant una senyalització adequada.
  • Promoure la identificació i restauració paisatgística dels trams de camins de ronda que ho requereixin, fomentant la revegetació amb espècies representatives dels ecosistemes litorals.
  • Promoure estratègies especials d’ordenació del paisatge dels ports metropolitans per millorar les relacions entre el port el nucli urbà i la població en la gestió d’aquestes instal·lacions.