La cerimònia, presidida per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica Sílvia Paneque, va reunir nombroses autoritats institucionals, professionals del territori, acadèmics, representants d’entitats, i molts dels col·laboradors que al llarg d’aquests 20 anys han ajudat a fer de l’Observatori un actor clau en les polítiques de paisatge.

L’acte va començar amb un parlament de Joan Nogué i Font, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya des de la seva creació, l’any 2005, fins el 2017. Nogué va recordar els inicis de la institució l’any 2005, quan calia crear noves metodologies de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya. Però, poc a poc, i gràcies a un treball intens i molta col·laboració, “va calar a Catalunya el missatge que un paisatge de qualitat i ben gestionat té incidència en el benestar de la gent. I, per tant, introduir el paisatge en les polítiques públiques, no només garanteix la preservació dels valors del paisatge i les identitats dels diferents territoris, allunyant, així, el risc de la banalització i la homogeneïtzació del paisatge, sinó que dona peu a poder entrar en àmbits tan rellevants com la salut pública, el bé comú, els processos de patrimonialització o la necessària i possible compaginació de la transició energètica i de la ordenació sensata i racional del paisatge”.

L’actual director de l’Observatori del Paisatge, l’ambientòleg Pere Sala i Martí, va explicar que “l’Observatori és un espai de trobada compartit, obert, receptiu i inclusiu, on convergeixen mirades, sensibilitats i percepcions molt diverses. Un espai on es troben la reflexió teòrica i l’aplicació pràctica al servei de les polítiques de paisatge, i que està en constant evolució i redefinició”. El director va voler recordar que “el treball realitzat per l’Observatori no hauria estat possible sense la complicitat de moltes persones i institucions: des de la ciutadania fins a experts i tècnics, passant per departaments del Govern, ajuntaments com el d’Olot, les quatre diputacions i col·laboradors internacionals. “Entre tots hem contribuït a generar un cos de coneixement sobre el paisatge que és avui ampli, rigorós i reconegut, que ha arribat a les institucions i a la ciutadania, i que orienta les polítiques públiques, tal com ja preveia la Llei del paisatge i el Conveni europeu del paisatge. Aquest bagatge ha situat Catalunya com un dels referents europeus en polítiques de paisatge, ha convertit l’Observatori en un ens reconegut a nivell internacional, on hi ensenya i hi aprèn”. Ara bé, el director també va voler deixar clar que “tot just hem cobert, el nivell zero; és a dir, hem assolit les bases sòlides i imprescindibles per poder fer un salt endavant i anar encara molt més enllà”.

Durant l’acte es va projectar un vídeo elaborat expressament per l’Observatori del Paisatge on es recullen un seguit de reflexions sobre els àmbits de treball que desenvolupa l’entitat i es plantegen alguns dels principals reptes de futur dels paisatges de Catalunya. El vídeo compta amb la participació de Joan Nogué, Martha Fajardo, Jean-Pierre Thibault, Itziar González, Roser Vernet, Clara Nubiola i Benedetta Castiglioni, set persones que han contribuït al llarg d’aquests anys al pensament i a l’acció de l’Observatori, que ens recorden que cal seguir pensant en el paisatge com a bé comú, transversal i essencial per al benestar individual i col·lectiu.

La consellera de consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, va cloure l’acte felicitant l’Observatori del Paisatge i destacant que “el seu treball durant aquestes dues dècades ha estat exemplar. Cal destacar l’elaboració dels vuit catàlegs de paisatge de Catalunya, la col·laboració intensa amb el món local, la feina d’educació i divulgació, la creació d’un valuós arxiu documental i fotogràfic, les publicacions especialitzades i l’impuls continu a les polítiques sectorials sensibles amb el paisatge”. També va remarcar que “l’Observatori ha tingut ressò i reconeixement internacional i ha esdevingut una font d’inspiració per a altres territoris d’Europa i del món. Ha estat, i és, un espai viu, amb capacitat de crear complicitats, d’impulsar el debat públic i de fer avançar el país en una cultura del paisatge inclusiva i exigent”. Finalment, Paneque va posar èmfasi en el fet que “aquest reconeixement s’ha d’entendre com una empenta” perquè “el paisatge és un actiu estratègic, però és també una urgència" i, va concloure que “és només des d’aquesta acció decidida que podrem fer front als reptes que tenim al davant”.

• Vídeo de l'acte de commemoració del 20è aniversari de l'Observatori del Paisatge

L’Observatori del Paisatge de Catalunya

L’Observatori del Paisatge de Catalunya és un ens d’assessorament de l’administració catalana i de conscienciació de la societat en matèria de paisatge. La seva creació va respondre a la necessitat d’estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya en el marc de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Un dels principals objectius de l'Observatori del Paisatge és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l'aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge i la Llei del paisatge de Catalunya.

L’Observatori s’organitza en forma de consorci (adscrit al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya) amb un consell rector amb una trentena d’institucions públiques i privades interessades a preservar la diversitat i riquesa paisatgística de Catalunya, frenar-ne el deteriorament i proposar mesures per a la seva gestió i ordenació. Aquesta estructura en forma de consorci permet incorporar tota mena de punts de vista i sensibilitats. En formen part diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, les universitats públiques catalanes, les quatre diputacions, les dues associacions municipalistes, els col·legis professionals més estretament vinculats amb el tema, la Fundació Catalunya La Pedrera, el Consell de Cambres, i l’Ajuntament d’Olot, com a ciutat que n’acull la seu tècnica (la seu social es troba a Barcelona).