Observatori del Paisatge

Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Segueix-nos a Twitter Segueix-nos a Twitter
 

ACTUALITAT

Novetats de l'Observatori

Disponible el document 'Carreteres, paisatge i turisme', que explora un model de carreteres d'interès paisatgístic

01/04/2020El document és fruit de la col·laboració entre la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l’Observatori del Paisatge.

Les carreteres són avui la principal via d’accés al territori i una infraestructura clau en la percepció i el gaudi dels recursos paisatgístics per a amplis conjunts de la població. A més, generen experiències turístiques i de lleure ben diverses i, en conseqüència, poden esdevenir un instrument al servei de la cultura, el desenvolupament local i, fins i tot, una eina per a l’activació i preservació patrimonial.

De quina manera pot contribuir una carretera a reconèixer, activar culturalment, social i econòmica, i divulgar els valors paisatgístics del país? En un context marcat per la crisi climàtica i els profunds canvis pel que fa als sistemes de mobilitat, el document “Carreteres, paisatge i turisme. Bases per a la definició d’un model per a Catalunya”, elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya en el marc de la col·laboració que manté amb la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, planteja l’oportunitat que el paisatge deixi de percebre’s des de dins d’un vehicle únicament com un mer decorat o fons escènic i es converteixi en el protagonista de noves experiències de viatge i de relació amb el territori.

L’absència d’un model previ de reconeixement de les carreteres d’interès paisatgístic atorga l’oportunitat de contemplar elements i enfocaments innovadors. En aquest sentit, entendre el paisatge en sentit ampli, en la línia del que promulga el Conveni europeu del paisatge i la Llei del paisatge de Catalunya, ofereix una mirada molt interessant a l’hora de crear productes turístics més respectuosos amb el territori.

El document pretén enriquir la mirada sobre el paisatge a través del viatge, reforçant alhora la dimensió patrimonial i cultural del paisatge i el valor les carreteres. Per aquesta raó s’han explorat formes de convertir les carreteres en eines de sensibilització i de difusió de la cultura del paisatge amb l’objectiu de definir un model de relació entre el paisatge, les carreteres i el turisme per a Catalunya.

El treball també proposa un conjunt de criteris per a identificar les carreteres o trams de carreteres que millor afavoreixin la relació amb el paisatge, tenint en compte la xarxa viària existent, i la riquesa i diversitat paisatgística del país. És d’esperar que això faciliti el disseny de propostes d’itineraris de viatges per carretera a Catalunya; contribueixi a la descoberta de paisatges i aspectes de la cultura de diferents racons del país que són poc coneguts, i afavoreixi la diversificació de l’oferta d’activitats de lleure i de gaudi del paisatge.

Relacions entre carreteres, paisatge i turisme

El paisatge és un recurs de primer ordre per al turisme a Catalunya. Aquesta i altres raons expliquen que l’expectativa d’un viatge per carretera i la contemplació de paisatges continuï mantenint un elevat atractiu entre gran part de la població i, per tant, ofereixi especials oportunitats per a la creació de productes turístics innovadors i d’excel·lència.

Moltes carreteres de Catalunya, a més de complir la funció original d’unir, connectar, servir-nos com a via de transport o traslladar-nos, constitueixen, per a molts ciutadans, el mitjà més utilitzat per accedir i entrar en contacte amb els paisatges, i esdevenen els principals visors dels paisatges contemporanis i són alhora creadores d’imaginaris.

El manteniment dels traçats originals de les antigues carreteres —en especial les secundàries— no resulta rellevant únicament en termes de gaudi del paisatge. Tal com mostra l’experiència de països pioners, es comença a assistir a la seva valoració en termes patrimonials. A més, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides obliga a plantejar nous models de mobilitat i a promoure un turisme menys invasiu i més respectuós amb el territori.

En aquest context, el foment de la multimodalitat i dels sistemes no motoritzats —la bicicleta principalment- pot generar noves oportunitats per a propostes turístiques a diferents escales i velocitats de desplaçament, incloent-hi una tipologia d’usuaris molt més àmplia i diferenciada, i alhora recuperar ritmes de viatge més pausats i que prioritzin la curiositat i el temps.

 

Iniciatives catalanes, europees i internacionals

Hi ha nombroses experiències, projectes, iniciatives en el panorama català, europeu i internacional on es relacionen  les carreteres, el paisatge i el turisme. L’anàlisi de set experiències catalanes ha permès, per exemple, constatar que en la majoria dels casos el paisatge és tractat simplement com un decorat de fons i que l’atenció que s’atorga al recorregut entre els nodes de les rutes proposades és, encara, molt feble o inexistent. Al mateix temps, entre col·lectius de la societat civil, creix la valoració de les antigues carreteres com a patrimoni i com a connectors privilegiats entre els paisatges i la població.

D’altra banda, les vint-i-una experiències europees i internacionals analitzades han posat de relleu iniciatives molt inspiradores, a la vegada que també han permès constatar les diferències d’escala i diversitat respecte als paisatges catalans. D’això es desprèn el risc que suposa la temptació de simplement imitar les experiències més exitoses.

 

Un model per a Catalunya

En un país amb una diversitat paisatgística tan elevada, bona part de la xarxa viària es troba en paisatges interessants. Però qualsevol d’aquestes carreteres pot ser considerada d’interès paisatgístic? La selecció de carreteres d’interès paisatgístic no respon només a la qualitat del paisatge del qual formen part, sinó al tipus i la qualitat de l’experiència que es pretén promoure en relació amb el gaudi del paisatge, així com a la creació de valor patrimonial i paisatgístic.

Es consideren carreteres d’interès paisatgístic aquelles que permeten copsar la diversitat, singularitat i complexitat dels paisatges, admeten l’ús de diversos usuaris i mitjans de transport i l’harmonitzen, i tenen un rol rellevant per al gaudi i la creació de valor patrimonial i paisatgístic.

Un projecte de carreteres d’interès paisatgístic per a Catalunya ha de ser coherent amb la realitat paisatgística del país i, per aquest motiu, la gran diversitat de paisatges catalans obliga a escapar-se d’estratègies del tipus “Les carreteres dels deu millors paisatges” o “El gran tomb pels millors paisatges de Catalunya”. Quins són aquests “millors paisatges”?

El reconeixement d’una carretera d’interès paisatgístic forma part d’un projecte més ampli, un projecte territorial, cultural i turístic, que fa referència a una visió renovada del paisatge com a bé comú. Els elements que es consideren més rellevants a l’hora d’identificar potencials carreteres d’interès paisatgístic són: l’escala i realitat paisatgística de Catalunya; la diversitat de paisatges i riquesa de valors; la baixa velocitat; l’escassa intensitat de trànsit; l’existència de vies alternatives per al trànsit habitual; la dimensió històrica i patrimonial de la via; l’interès social pel paisatge, i les experiències prèvies en matèria de paisatge i carreteres.

Té sentit intentar catalogar totes les carreteres susceptibles de ser considerades d’interès paisatgístic? Sembla més prudent iniciar un procés progressiu que inclogui només aquelles vies, trams, o conjunts de trams on es puguin dur a terme unes mínimes intervencions i una gestió específica. A més, la tria de vies sobre les quals actuar hauria de comptar amb la complicitat de la Generalitat i d’altres administracions que haurien d’estar-hi involucrades (diputacions, consells comarcals i ajuntaments), així com d’actors privats que hi estiguin interessats. El reconeixement d’una carretera o d’un tram de carretera com d’interès paisatgístic hauria d’implicar responsabilitats —i coresponsabilitats— pel que fa al manteniment de la via i el seu equipament, així com pel que fa a la seva divulgació.

D’altra banda, la intervenció associada a la catalogació d’una via hauria d’abordar diversos passos: el reconeixement de les característiques de la carretera; el reconeixement de les característiques paisatgístiques del recorregut; la intervenció global a la carretera i en el seu entorn, i l’establiment d’unes directrius de preservació dels elements substancials de la via i del seu entorn.

Un projecte de carreteres d’interès paisatgístic suposa indefectiblement la concreció de les responsabilitats de gestió en un ens a escala catalana. A la vegada, l’ens gestor ha de ser capaç d’aconseguir la participació activa d’agents públics implicats en l’ús i la gestió de les carreteres, el paisatge i el turisme provinents d’altres àrees de la mateixa administració o d’altres administracions. A més, serà molt important establir relacions amb entitats públiques i privades de la regió on es desenvolupi, i amb la població local, que són els primers que han de validar la carretera i el paisatge com a elements propis, és a dir, a integrar-los com a elements vinculats a la seva identitat. La gestió d’una carretera paisatgística hauria d’abordar dos altres elements especialment rellevants: la multimodalitat i la gestió cultural del projecte.

Quines són les històries, representatives i interessants, que podem associar a les nostres carreteres i paisatges? I quines noves narratives podríem ajudar a fer aparèixer? Aquestes històries, convenientment elaborades, poden donar lloc a atractives narratives que dotin de sentit i contingut futures propostes de rutes. En aquest sentit, el tema triat ha d'organitzar-se adequadament de manera que prevalguin les emocions per sobre de les descripcions, que sigui perdurable, simbòlic, ric i divers, i que faci més savi a qui ho experimenta

Així, el viatge pot convertir-se en una experiència de creació col·lectiva de nous paisatges, nascuts de la pròpia comunitat local, i donar als visitants l’oportunitat de tenir un paper actiu en la creació de valor. La narració, per tant, també pot implicar la comunitat local i incentivar l’intercanvi de coneixement, la comprensió, la proximitat i molts altres valors que caldria redescobrir.

 

Col·laboració amb la DG de Turisme

La Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement i l’Observatori del Paisatge de Catalunya fa temps que col·laboren per definir estratègies turístiques a partir dels valors dels paisatges de Catalunya, en el marc de  l’actual Pla estratègic de turisme de Catalunya 2018-2022 i la visió 2025, així com de l’anterior Pla estratègic (2013-2016), i els objectius del Conveni europeu del paisatge i de la Llei del paisatge de Catalunya.

A banda del document citat, una altra de les línies de treball iniciades està relacionada amb la introducció de criteris de paisatge en l’atorgament de les subvencions per a infraestructures turístiques als ens locals.

 
 

© 2005/2020 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net