Observatori del Paisatge

Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter Segueix-nos a Twitter Segueix-nos a Twitter
 

ACTUALITAT

Novetats de l'Observatori

L'Observatori i l'ICGC publiquen el mapa de les unitats de paisatge de Catalunya

24/07/2019El mapa palesa la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu. L’objectiu del mapa és la seva aplicació en l’àmbit acadèmic, l’ordenació del territori, el turisme, així com altres iniciatives culturals, de promoció del territori, o de conscienciació ciutadana.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Observatori del Paisatge acaben de publicar el mapa de les unitats de paisatge de Catalunya, amb la col·laboració de la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

L'elaboració per part de l’Observatori del Paisatge de Catalunya dels catàlegs de paisatge, definits per la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, ha permès obtenir, per primera vegada, el mapa de les unitats de paisatge de Catalunya. Amb 134 paisatges, el mapa palesa la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu, i converteix el paisatge en un patrimoni de primer ordre a casa nostra. L’objectiu del mapa és que la seva aplicació no sigui només acadèmica, científica o vinculada a l’ordenació del territori, sinó que sigui també una eina útil per a altres iniciatives culturals o de promoció del territori, i de conscienciació ciutadana.

El mapa té dues cares. La primera conté l’esmentat mapa de les unitats de paisatge i un text que n’explica la seva concepció, característiques i funcions. La segona cara mostra, per una banda, diferents trets i singularitats paisatgístiques de Catalunya que mereixen una mirada especial per la gran quantitat de valors paisatgístics que la població els hi reconeix (naturals, estètics, històrics, d’ús social, simbòlics i productius).

Per l’altra, presenta un mapa central amb els 550 miradors recollits en els catàlegs de paisatge de Catalunya, i en destaca aquells des d’on millor es poden contemplar aquestes característiques i singularitats.

Les unitats de paisatge

Els paisatges són dinàmics per naturalesa i aquest dinamisme va modelant-ne el caràcter sense, però, desfigurar-lo del tot, sinó mantenint al llarg del temps uns trets característics recognoscibles que li donen identitat i personalitat. Així, cadascun dels 134 paisatges identificats té un caràcter propi que el diferencia dels altres.

Una unitat de paisatge, doncs, és un territori caracteritzat per una combinació d’elements naturals, culturals i simbòlics, que li confereixen un caràcter diferenciat de la resta i que és reconegut com a tal per la població. Els catàlegs de paisatge aporten un nou sentit a la unitat de paisatge, ja que donen cada vegada més importància als elements dinàmics, perceptius i vivencials del paisatge (a més dels estàtics i materials) a l’hora de definir-ne el caràcter. El fet que la definició de les unitats es basi en el seu caràcter i no únicament en la seva tipologia (avetosa, conreus de secà, bosc de ribera, etc.) fa que aquestes presentin una certa heterogeneïtat interna, molt més apreciable a mesura que s’augmenta l’escala.

Cada unitat de paisatge és diferent de les altres, però no necessàriament millor o pitjor.

Variables i procediment per delimitar les unitats de paisatge

Les unitats s’han obtingut mitjançant l’anàlisi i la interacció de molts factors, entre ells: el clima, la combinació de formes del relleu (muntanyes, valls, planes, etc.), la vegetació, els usos del sòl (cultius, zones urbanitzades, boscos de ribera, etc.), l’organització de l’espai, el patrimoni, la mil·lenària activitat humana sobre el territori (camins, estructures paisatgístiques seculars i modernes, etc.), la percepció (textura, colors, formes, visibilitats, etc.) i les dinàmiques paisatgístiques existents. També s’han analitzat les relacions que s’estableixen entre la població i el seu paisatge i que difícilment es poden identificar amb la simple superposició de capes cartogràfiques (proximitat, vincles emocionals, sentiment de pertinença, etc.).

Unitats de paisatge i límits administratius

Un aspecte remarcable i que ha plantejat alguns reptes metodològics ha estat evitar discontinuïtats d’unitats de paisatge en els espais limítrofs entre els àmbits territorials, les comarques o els municipis. Això vol dir que els límits de les unitats de paisatge no coincideixen necessàriament amb els límits administratius, ja que aquests no segueixen criteris paisatgístics.

La importància de la participació pública en la identificació de les unitats

La participació pública ha tingut un pes rellevant en la identificació de les unitats de paisatge, tant pel que fa als límits com a la seva denominació. Alguns aspectes més intangibles, com el sentiment de pertinença o el sentit de lloc, fonamentals en la definició de la unitat, no s’haurien pogut identificar sense la participació de la població.

Denominació de les unitats de paisatge

Amb la voluntat de fer més properes les unitats de paisatge a la ciutadania, aquestes han estat batejades amb noms i cognoms ben arrelats entre la població i que pertanyen a la memòria col·lectiva, i no pas amb una denominació tècnica o acadèmica allunyada de la realitat social. La toponímia és un element fonamental de l’expressió cultural d’un paisatge i un dels elements més expressius de la identitat d’un territori.

Generalment, els noms coincideixen amb elements del relleu (serres, massissos, cingles, cims, conques, altiplans, planes, valls), termes que matisen els elements del relleu (litoral, marítim, solana), formacions naturals (deltes, espais fluvials), tipus de cultius (secans, pastures, horta), però també amb aspectes històrics, culturals o artístics, sobretot en aquells indrets on determinada herència històrica o l’expressió artística del paisatge ha pres un relleu destacat (cultius històrics, nuclis, denominacions històriques o simbòliques).

La implicació de la població en la denominació de les unitats de paisatge ha estat un factor determinant en el reconeixement i ús del mapa final. A tall d’exemple, i així fins a completar els 134 paisatges, denominacions com Moianès, Pinyana, Vall Baixa del Llobregat, Conca de Tremp o Valls d’Olot són molt populars i pertanyen ja a la memòria col·lectiva del territori.

Un mapa al servei de tothom

El fet que el mapa de paisatges cobreixi tot el territori indica que, en les polítiques de paisatge, cal considerar tots els paisatges, i no només els més excel·lents o més naturalitzats. Un mapa d’aquest tipus permet, precisament, fugir dels tòpics i fer ressaltar paisatges enormement interessants, però que en canvi són poc coneguts i, sovint, menysvalorats.

Les unitats de paisatge no funcionen només com a àmbit de comprensió i descripció del caràcter d’un determinat paisatge, sinó com a àmbit de gestió, ordenació i intervenció. Les unitats de paisatge constitueixen, doncs, les 134 peces territorials bàsiques on aplicar polítiques de paisatge concretes que tinguin en compte cada caràcter.

Així, les unitats de paisatge fan servei als instruments de planificació territorial i al planejament urbanístic, i a totes les decisions d’actuació i intervenció sobre el territori derivades de la implementació de polítiques sectorials (d’infraestructures, agràries, forestals, turístiques).  Però també resulten útils, i cada vegada més, per l’administració local i la mateixa societat civil a l’hora d’impulsar iniciatives supramunicipals tendents a reivindicar un determinat paisatge. Per tant, les unitats de paisatge esdevenen autèntics àmbits funcionals, de referència, on aplicar iniciatives, estratègies locals, implementar directrius del paisatge, donar pautes per als espais oberts, aplicar normatives o dissenyar projectes de paisatge concrets, entre altres.

Les unitats també tenen una gran capacitat didàctica i de sensibilització. Són una poderosa eina pedagògica perquè els joves i la societat catalana en general prenguin consciència dels paisatges on viuen, de la importància dels seus valors (naturals, històrics, socials, productius, simbòlics i identitaris) i també de la seva singularitat, les seves potencialitats i els seus riscos.

 

Per a saber-ne més

L’Observatori del Paisatge és una entitat de suport i col·laboració de la Generalitat de Catalunya en totes les qüestions relacionades amb l'elaboració, l'aplicació i gestió de les polítiques de paisatge a Catalunya.

Al seu web (www.catpaisatge.net) poden descarregar-se els catàlegs de paisatge i una fitxa per a cadascun d’aquests 134 paisatges. La fitxa mostra les principals característiques de la unitat, la seva evolució històrica, les seves dinàmiques, l’expressió artística a la qual han donat lloc, els principals miradors i itineraris, els seus riscos i amenaces, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes de mesures i accions que s’han definit.

Des de l’any 2016, el mapa de paisatges està disponible en cinc formats de consulta a l’apartat de Catàlegs de paisatge del web de l’Observatori.

 

 
 

© 2005/2019 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net