Observatori del Paisatge

Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
 

ACTUALITAT

Novetats de l'Observatori

La Wikipedra supera les 10.000 barraques i cabanes de pedra seca

05/03/2015El web col·laboratiu de la pedra seca a Catalunya és possible gràcies a l'aportació de 132 col·laboradors | El Bages i l'Alt Camp, les dues comarques amb més elements inventariats


Imatge del portal Wikipedra on es pot observar la densitat de barraques inventariades per municipi

La Wikipedra, el punt de trobada 2.0 de la pedra seca a Catalunya, ha superat les 10.000 barraques inventariades. Concretament, n'hi ha un total de 10.730 després de gairebé quatre anys de funcionament del web. La iniciativa, coordinada per l'Observatori del Paisatge, és possible gràcies a la tasca del Grup Drac Verd de Sitges i a la col·laboració de 132 voluntaris d'arreu del territori. El Bages i l'Alt Camp són les dues comarques amb més elements inventariats, amb 2.434 i 1.847, respectivament.

La Wikipedra va entrar en funcionament l'abril del 2011. Es tracta d'un projecte col·laboratiu desenvolupat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya a partir d'una idea de la Fundació Catalunya-La Pedrera i amb la col·laboració del Grup Drac Verd de Sitges. El portal consisteix en una aplicació SIG interactiva 2.0 que, per una banda, possibilita a qualsevol persona que ho desitgi introduir-hi les barraques i les cabanes de pedra seca que coneix perquè formin part d'un inventari col·lectiu. Per l'altra, permet als usuaris accedir, a partir de mapes, fotografies i fitxes, al patrimoni dels paisatges de pedra seca inventariat fins al moment.

L'objectiu del portal, des de la seva creació, és recollir informació, permanentment actualitzada, del màxim nombre possible d'aquestes construccions per tal de contribuir al seu coneixement i preservació. A més de ser una eina molt útil per als amants i els estudiosos de l'arquitectura de la pedra seca, també resulta de gran interès per als professionals de l'àmbit educatiu, per als gestors del patrimoni cultural, per als urbanistes i per al sector turístic.



Membres del Grup Drac Verd de Sitges inventariant una barraca de pedra seca


El Bages i l'Alt Camp, les comarques amb més barraques

Després de quasi quatre anys de funcionament ja s'han inventariat més de 10.700 barraques o cabanes de pedra seca, de les quals 4.500 formaven part de l'inventari inicial aportat pel Grup Drac Verd de Sitges. La Wikipedra inclou elements de 34 de les 41 comarques de Catalunya i en destaca el Bages amb 2.434 barraques. L'Alt Camp (1.847), el Baix Penedès (1.060), l'Alt Penedès (968) i el Garraf (604) són les altres comarques més representades.

Per municipis destaquen especialment Monistrol de Calders (676) i el Pla de Santa Maria (586), al Bages i a l'Alt Camp, respectivament. Per darrera, se situen Mediona (263), La Bisbal del Penedès (218), Vallirana (204) i El Vendrell (191) en una Wikipedra que inclou elements en 303 dels 947 municipis del país. Finalment, per unitats de paisatge –estan representades 83 de les 135 unitats- destaquen la Plana de l'Alt Camp (1.219), Moianès (870), Massís de Bonastre (863), Garraf (784), Pla de Bages (783) i Sant Llorenç del Munt i l'Obac - El Cairat (642).


Barraca del Jaume de la Cota, una de les cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp en procés per ser BCIN

La Wikipedra no només identifica i localitza les barraques de pedra seca sinó que en descriu l'estat de conservació, la tipologia, la forma de planta i el tipus de porta. Dels més de 10.700 elements inventariats fins ara, un 60% estan en bon estat mentre que el 35% estan parcialment enderrocats i un 5% ho estan totalment. La tipologia dominant és l'aèria aïllada (68% del total) per davant de les aèries associades a un marge, que representen un 25%, i les terreres encastades i margeres només suposen el 2 i el 5%, respectivament. Les formes més habituals són la circular (38%) i la rectangular (24%) mentre que la resta –el·líptica, ferradura, irregular i trapezoidal- no passen del 7%. Finalment, la tipologia de porta dominant és la llinda plana (68%) per davant de l'arc de mig punt (17%) mentre que la resta –arc d'angle, llinda doble, arc pla i arc primitiu- sumen un 16%.

Informació provinent dels inventaris locals

La Wikipedra és possible, a banda de la col·laboració del Grup Drac Verd de Sitges, per les aportacions dels col·laboradors, que fins ara en són 132. Bona part han introduït les barraques de pedra seca que ja tenien identificades en els seus inventaris locals. Aquests inventaris, en la majoria dels casos, descriuen minuciosament les característiques constructives, l'entorn i els orígens històrics de les barraques o les cabanes. Aquest fet contrasta amb la informació que es demana per introduir una barraca a la Wikipedra, que és més senzilla, amb la voluntat de poder encabir la informació del màxim d'inventaris ja existents.
Malgrat això, també és important la visió global per aconseguir un reconeixement general de les construccions de pedra en sec i també per aconseguir apropar aquest món a gent que fins ara no n'era coneixedora, de manera que el comenci a valorar. En aquest sentit, la Wikipedra pretén posar el seu gra de sorra en el procés de la revalorització d'aquest patrimoni.

Un exemple d'aquest creixent interès per aquestes construccions és el procés per declarar com a béns culturals d'interès nacional (BCIN), per primera vegada en aquest tipus d'elements, de cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (el Baix Camp). La resolució que incoa l'expedient de declaració, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del 21 de novembre de 2014, els integra al catàleg en la categoria de zona d'interès etnològic i se'n delimita el seu entorn de protecció.

Noves aplicacions i ampliacions de la Wikipedra

La Wikipedra pretén créixer territorialment i tenir noves aplicacions. En l'àmbit territorial, i en el marc del Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya, es preveu ampliar el seu àmbit a una part de la Catalunya Nord. Per altra banda, les dades de la Wikipedra s'han incorporat al sistema d'informació geogràfica (GIS) intern del Departament de Cultura que es consulta a l'hora d'informar nous projectes.

 
 

© 2005/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net