El passat 24 d’octubre el Consell de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura va aprovar l’actualització del Plan Nacional de Paisaje Cultural. Aquest pla, com la resta de documents aprovats pel Ministeri sobre qüestions de les quals no té competència directa, sinó que aquestes recauen en les comunitats autònomes -com és el cas del paisatge i del patrimoni-, promou guies i metodologies, orienta inversions i comparteix i harmonitza les accions al territori espanyol, tot definint criteris d’intervenció.

El nou Plan Nacional de Paisaje Cultural suposa un salt qualitatiu important en relació amb l’anterior, aprovat el 4 d’octubre de 2012. Si bé el precedent s’havia centrat en els paisatges culturals extraordinaris i d’alt valor patrimonial, el nou Pla parteix de la idea que tots els paisatges han estat d’alguna manera transformats i, per tant, tots són culturals, seguint els principis del Conveni europeu del paisatge. També se centra en la dimensió patrimonial dels paisatges quotidians, és a dir, els que formen part de la nostra vida diària. Aquesta aposta és clau per garantir el dret de la ciutadania a gaudir d’un entorn de qualitat.

Coincidint amb el 25é aniversari de l’aprovació del Conveni europeu del paisatge, el Pla recull noves eines per la seva implementació, actuació i seguiment en el marc de l’estat, reforçant els instruments per la gestió, difusió, educació o sensibilització en paisatge.

Participació de l’Observatori del Paisatge en la redacció del Plan Nacional

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, a través del seu director, ha participat des de 2024 en tot el procés d’actualització del Pla formant part d’un Grup de Treball i de manera coordinada amb la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El nou Plan Nacional recull el paper actiu i referent de les polítiques de paisatge de Catalunya i de les funcions de l’Observatori del Paisatge, en la redacció i aprovació d’instruments com catàlegs de paisatge, cartes o plans de paisatge, entre altres, que han esdevingut claus per avançar ens el objectius bàsics establerts per la legislació catalana.