Observatori del Paisatge

Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
 
Inici > Activitat > Catàlegs de paisatge

ACTIVITAT DE L'OBSERVATORI

Catàlegs de paisatge

Criteris per a la confecció de catàlegs

L’elaboració dels catàlegs de paisatge es fonamenta en els criteris següents:

  • Coherència dels catàlegs amb els documents internacionals. Són coherents amb les orientacions i directrius del Conveni europeu del paisatge (CEP) i, metodològicament, amb l'objectiu d'identificar els paisatges, avaluar-ne l'estat i definir uns objectius de qualitat que garanteixin la pervivència dels seus valors i la seva transmissió a les generacions futures. D'altra banda, contribueixen a expressar a escala catalana els objectius de sostenibilitat formulats en compromisos europeus i internacionals.
  • Visió integrada del paisatge. Els catàlegs parteixen d'una visió integrada del paisatge, en prenen els components naturals i culturals conjuntament, mai per separat. El paisatge s'entén en els catàlegs com una àrea, tal com és percebuda per la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric). El paisatge es concep, al mateix temps, com una realitat física i la representació que ens en fem. És la fesomia d'un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i també els sentiments i les emocions que desperten en el moment de contemplar-los. El paisatge és concebut en els catàlegs com un producte social, la projecció cultural d'una societat en un espai determinat des d'una dimensió material, espiritual i simbòlica.
  • Multiplicitat de valors. L'enfocament multidimensional del paisatge es tradueix en la multiplicitat de valors que el caracteritzen. Els catàlegs parteixen de l'existència de diversos valors o tipus de valors del paisatge (ecològics, històrics, culturals, estètics, simbòlics), atribuïts pels agents que hi intervenen i per la població que en gaudeix. Tot paisatge pot tenir, a més, un “valor d'existència”, atribuït per la població només per la seva pròpia raó de saber que existeix, tot i no relacionar-s'hi per cap ús ni present ni futur. Mostra una relació ètica amb el paisatge i sorgeix per la “defensa dels drets dels éssers vius”, o per la simpatia a determinats elements que el conformen, com animals en perill d'extinció o ecosistemes fràgils, i no necessàriament per l'interès per mantenir intacte un recurs per a les generacions futures (“valor de llegat”).
  • Enfocament metodològic qualitatiu. L'esmentat en l'apartat anterior és un dels motius que explica per què la metodologia utilitzada per elaborar els catàlegs de paisatge és qualitativa. No tots els paisatges tenen el mateix significat per tothom i, d'altra banda, a cada paisatge se li poden atribuir diferents valors i en graus diferents, segons l'agent o individu que el percep. Cal acceptar, per tant, l'existència de dificultats metodològiques i de diferències perceptuals respecte al paisatge que dificulten d'entrada la definició d'un mètode quantitatiu de valoració de la qualitat d'un paisatge que sigui vàlid i acceptat per tothom. És per aquest motiu que els catàlegs de paisatge eviten la jerarquització de nivells de qualitat del paisatge i la quantificació dels seus valors, una tasca molt complexa –per no dir impossible– atès que la majoria dels valors responen a percepcions o sensacions de la població subjectives i incommensurables.
  • Aplicació al conjunt del territori de Catalunya. Els resultats s'apliquen al conjunt del territori català i no només als espais singulars o excepcionals. No exclouen cap part del territori; ben al contrari, analitzen els espais marginals i degradats, els quotidians –com per exemple els paisatges de les àrees comercials o els espais industrials– o els conformats per infraestructures i equipaments (aeroports, grans nusos de comunicació, naus industrials, gasolineres). Els catàlegs de paisatge, per tant, inclouen tot el territori, des dels espais naturals fins als urbans, passant pels rurals i periurbans, així com les aigües interiors i marítimes.
  • Aplicabilitat. Els catàlegs de paisatge són de naturalesa proactiva, amb la finalitat de ser útils principalment per ordenar i gestionar el paisatge des de la perspectiva del planejament territorial, tot i que afavoreixen la integració del paisatge en d'altres polítiques que poden tenir un efecte directe o indirecte en el paisatge, com les urbanístiques, d'infraestructures, agrícoles, culturals, ambientals, socials o econòmiques. La definició dels objectius de qualitat paisatgística, per tant, tenen en compte les previsions legals i programàtiques derivades de la implementació de totes aquestes polítiques (normativa sobre espais naturals, pla de carreteres, pla de ports...).
  • Participació. Integren la participació pública com a eina per implicar i coresponsabilitzar la societat en la gestió i planificació del seu paisatge, i com a element necessari de la governança per al desenvolupament sostenible. Des de sempre, les tasques d'anàlisi del paisatge han estat majoritàriament empreses per especialistes, però el Conveni europeu del paisatge insisteix en la importància que també hi tenen els ciutadans i agents econòmics, sobretot a l'hora de prendre part en les fases de planificació del paisatge, però començant també per la de caracterització. En aquest sentit, la participació de la població en aquesta fase és fonamental per identificar aquells valors imperceptibles des de l'anàlisi de la cartografia de referència existent o des del treball de camp; es tracta de valors més intangibles, imprescindibles per analitzar el paisatge d'una manera integrada i per percebre'n tots els matisos.
  • Cooperació. Ha d'existir una cooperació efectiva entre els diversos agents implicats, tant els càrrecs electes, com l'àmbit científic, els tècnics i els ciutadans dels territoris on s'aplica el catàleg de paisatge, i l'acceptació de diferències en cadascun dels interessos. En aquest sentit, el desenvolupament dels catàlegs de paisatge compatibilitza la rigorositat científica amb la comprensió del seu contingut i dels resultats per part de la població.
 

© 2005/2016 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net