La perifèria no és només el resultat -sovint imprevist i indesitjat- d'un centre que creix i necessita expandir-se on sigui i com sigui. La perifèria és quelcom més que el perímetre d'un centre: és també -i sobretot- un llindar entre diferents realitats territorials -i a voltes mentals- amb un protagonisme cada cop més notable. Per entendre la seva lògica i la seva idiosincràsia calen mirades molt variades, de l'art a la literatura, de la música al cinema, de la fotografia a l'arquitectura, de la geografia a la sociologia, de l'urbanisme a l'ecologia. Per actuar-hi, cal modificar substancialment l'escala espacial i temporal a la qual estem acostumats i entendre que els seus referents socials i simbòlics, inclosos els paisatgístics, són uns altres.

Aquest llibre, que té el seu origen en un seminari internacional celebrat a Olot el novembre de 2010, proposa noves formes d'intervenció i de gestió, nous referents paisatgístics, lectures alternatives a les hegemòniques i habituals per a aquests espais. L'objectiu és, tal com recomanen el Conveni europeu del paisatge i la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que les polítiques públiques no deixin de banda els paisatges perifèrics, que són els paisatges quotidians de milers de persones.

• Franges. Els paisatges de la perifèria. Versió completa (12,2Mb)
• Resums en castellà (731,3kb)
• Resums en anglès (727,8kb)