Novetats
14/02/2024

L'Observatori publica el llibre Repensant els jardins històrics. El passat en el present

L’Observatori del Paisatge, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, acaba de publicar el llibre fruit del seminari homònim celebrat l’any 2022 a Olot.

El llibre, Repensant els jardins històrics. El passat en el present, és el vuitè volum de la sèrie “Reflexions” de la col·lecció “Plecs de Paisatge” i recull la majoria de ponències del Seminari Internacional que amb el mateix nom va organitzar l’Observatori del Paisatge amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura el mes de juny de 2022 a l’Espai Cràter d’Olot.

Els jardins històrics tenen un paper molt rellevant en el debat contemporani sobre la qualitat del paisatge i la seva gestió. Més enllà dels jardins reconeguts en els catàlegs oficials, a Catalunya n’hi ha un munt amb importants valors patrimonials, sovint amb poca o escassa protecció i a voltes en perill de desaparició. Els trobem mig amagats en claustres de monestirs i convents, cementiris municipals, colònies industrials o cases d’estiueig, entre molts altres indrets públics i privats. Són jardins que s’han de reconèixer pels seus valors i com a generadors d’identitat, i cal fer-ho amb eines adaptades a la contemporaneïtat.

Contingut del llibre

Després de les presentacions institucionals de Sònia Hernández, directora general del Patrimoni Cultural, i de Pere Sala i Martí, director de l’Observatori del Paisatge, la publicació s’organitza en dos blocs. El primer, que aprofundeix en el debat plantejat des d’una mirada pròpia i també internacional, porta per títol “El passat en el present”. El primer capítol es titula “Jardins amagats. L’art de visitar un jardí (amagat)” i està signat per Ignacio Somovilla, historiador de l’art i gestor cultural. El segueix l’exconservador del Jardí Botànic de la Universitat de Granada José Tito Rojo, amb el capítol “La percepció dels jardins de l’Alhambra”, on fa un privilegiat repàs històric de l’estructura dels palaus i els jardins de l’Alhambra. A continuació, el text “Jardins històrics, veritat i ficció. Apunts sobre el jardí italià del segle XX: invencions, còpies, influències”, de Simonetta Zanon, responsable de projectes i recerca sobre paisatge a la Fondazione Benetton Studi Ricerche, aprofundeix en l’evocació del passat en els jardins. Tanca el bloc Giuseppe Rallo, arquitecte de la Superintendència d’Arqueologia, Belles Arts i Paisatge de l’Àrea Metropolitana de Venècia i les províncies de Belluno, Pàdua i Treviso, amb el capítol titulat “Història i naturalesa de la restauració del jardí a Itàlia”, on repassa les restauracions que s’han dut a terme en alguns dels jardins històrics més representatius d’Itàlia.

El segon bloc està dedicat als jardins històrics de Catalunya. El primer capítol es titula “Aproximació a la diversitat i les tipologies dels jardins d’interès patrimonial de Catalunya” i està signat per l’enginyer tècnic agrícola especialitzat en jardineria i paisatge Jordi Díaz. Tot seguit, Elena Belart i Miquel Barba, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, resumeixen el treball que la Direcció General de Patrimoni Cultural va encarregar a Roser Vives i Victòria Bassa sobre l’anàlisi de l’estat de conservació, el nivell de protecció i el coneixement dels jardins més remarcables de Catalunya. L’estudi en qüestió es titula “Projecte d’anàlisi i valoració dels jardins més rellevants a Catalunya”. A continuació, la professora de Literatura Contemporània de la Universitat de Girona Margarida Casacuberta signa l’article amb l’explícit títol “Entre el ‘jardí abandonat’ i el ‘verger de les galanies’: representacions artístiques i literàries del jardí a la Catalunya contemporània”.

Finalment, tanquen el segon bloc quatre contribucions més breus agrupades sota el títol “Com actuar en els jardins històrics”. La primera és de Carles García Hermosilla, antropòleg i director del Museu del Ter, amb el text “La recerca com a instrument per a la conservació de jardins històrics: ‘Els jardins de la industrialització al Ter’“. La segona és a cura d’Imma Jansana, arquitecte paisatgista i professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, que descriu la restauració dels jardins de Mossèn Costa i Llobera. Al text titulat “Conceptes, criteris i pautes per a la intervenció en els jardins històrics”, escrit per Montse Rivero, historiadora i membre impulsora del grup “Jardins i jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans”, s’hi mostra quins aspectes cal tenir presents a l’hora d’intervenir en un jardí patrimonial. Finalment, Rosa Cerarols, professora d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, fa èmfasi en el poder transformador dels jardins per a la dignificació dels llocs, a través del text “Mil màquines no faran mai una flor”.

Com és habitual en aquesta col·lecció al final del volum s’inclouen els resums dels capítols en castellà i en anglès, així com les notes dels autors.

El llibre aconsegueix posar en comú diferents mirades, sensibilitats, percepcions i interpretacions sobre els jardins, així com institucions, associacions, professionals i estudiosos en la matèria, una interacció que és clau per encarar adequadament la qüestió dels jardins històrics. El llibre contribueix a posar sobre la taula una temàtica que ja feia temps que es treballava des de diversos sectors, però que col·lectivament no es tenia la consciència de ser una qüestió prioritària. I, per això, el llibre pretén que l’intercanvi d’impressions, d’idees, de conceptes, i les sinergies inherents a la mateixa publicació contribueixin a fer que aquesta qüestió s’acabi encarrilant.