Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives.
Introducció
Les noves polítiques de paisatge endegades a Catalunya i en molts països europeus necessiten indicadors que permetin seguir periòdicament l'evolució i l'estat dels paisatges, la satisfacció de la població amb el seu paisatge, així com l'efectivitat de les iniciatives públiques i privades en la millora dels paisatges.
El debat sobre quins han de ser aquests indicadors de paisatge és avui ben viu arreu d'Europa, però encara no està resolt. Són diversos els factors que el fan realment complex: la transversalitat del concepte de paisatge, que engloba les dimensions naturals i culturals, així com una dimensió perceptiva individual i social; la relativa novetat del paisatge com a objecte de la planificació territorial i urbanística, o la voluntat de treballar amb una llista d'indicadors que siguin aplicables, que tinguin una utilitat contrastada i siguin comprensibles per a la societat en el seu conjunt.
L'objectiu del seminari és, doncs, debatre a l'entorn dels indicadors de paisatge des de diferents perspectives disciplinàries i posar en comú algunes de les experiències més interessants en relació amb el tema existents a l'àmbit europeu.
Participants
El nombre màxim de participants al seminari és 150 i, per assistir-hi, és imprescindible la inscripció prèvia.
Les llengües de treball són el català, el castellà, l'anglès i el francès i, per aquest motiu, les sessions comptaran amb servei de traducció simultània de i a aquestes llengües.
Activitats paral·leles
Amb motiu del seminari, la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya organitzarà dues activitats complementàries:
-
Exposició sobre cartografia i paisatge: "Fotografies aèries de Catalunya: testimonis d'un espai en transformació"
-
Visites guiades a la Cartoteca de Catalunya.
## Localització
La seu central de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) es troba situada al Parc de Montjuïc de Barcelona.
» Mapa de localització de l'ICC
Transport
L'aeroport de Barcelona té connexions amb pràcticament totes les grans ciutats europees. Cada 15 minuts surten trens d'aquest aeroport en direcció a Barcelona (estació de Sants). Se'n poden consultar els horaris al web www.renfe.es. També hi ha una línia d'autobús (Aerobus) que fa el trajecte entre l'aeroport de Barcelona i la plaça de Catalunya, amb una parada a plaça d'Espanya (propera a la seu central de l'Institut Cartogràfic de Catalunya).
L'aeroport Girona-Costa Brava està especialitzat en els vols de baix cost. La companyia principal que opera a Girona és Ryanair (www.ryanair.com), però la companyia Transavia (www.transavia.com) també vola a i des de Girona. Hi ha servei diari d'autobusos (Barcelona Bus) d'aquest aeroport en direcció a Barcelona (estació del Nord).
La ciutat de Barcelona disposa d'una bona xarxa de transport públic. Per consultar les línies més adients en cada cas es pot consultar el web Guia urbana de Barcelona.
Allotjament
Es recomana fer la reserva d'allotjament amb força antelació per evitar la manca de disponibilitat en aquelles dates. El web de Turisme de Barcelona facilita la cerca d'allotjament i disposa d'informació d'un gran ventall d'hotels i hostals propers a terminals d'autobusos o metro.
Dijous, 29 de novembre del 2007
Joan Ganyet, director General d'Arquitectura i Paisatge, Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Riccardo Priore, director de la Xarxa Europea d’Ens Locals i Regionals per a l’Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RECEP)
Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya
Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Bloc introductori
Josepa Bru, professora de Geografia Humana de la Universitat de Girona
Bloc I: La perspectiva disciplinar
Jean-François Seguin, cap de l'Oficina de Paisatge del Ministeri d'Ecologia i Desenvolupament Sostenible (França)
Almo Farina, professor de la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat d'Urbino (Itàlia)
Yves Luginbühl, director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) (França)
Francesco Marangon, professor del Departament de Ciències Econòmiques de la Universitat d'Udine. Membre del comitè fundador d'UNISCAPE (Itàlia) Tiziano Tempesta, professor del Departament del Territori i dels Sistemes Agroforestals de la Universitat de Pàdua (Itàlia)
Bloc II: Experiències en l’àmbit de l’Estat espanyol
Francesc Muñoz, director de l'Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona
Pere Sala, coordinador tècnic de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Jesús Rodríguez, investigador del Centre d'Estudis Paisatge i Territori (CEPT) d'Andalusia Arsenio Villar, investigador del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat de Sevilla
Joan Marull, tècnic de Barcelona Regional
Alexandra Delgado Jiménez, responsable de la Plataforma de Sostenibilidad Urbana y Territorial Ana Maria Ayuso Álvarez, experta en sociologia, Observatorio de la Sosteniblidad en España (OSE)
Jorge Heras, cap de la Secció d'Aforestació del Servei de Gestió Forestal del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya)
Divendres, 30 de novembre del 2017
Bloc III: Experiències en l'àmbit europeu
Riccardo Priore, director de la Xarxa Europea d'Ens Locals i Regionals per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RECEP)
Hans Farjon, cap de projectes del Programa Holandès de Seguiment del Desenvolupament Espacial. Agència d'Avaluació Ambiental dels Països Baixos
Sergio Malcevschi, professor del Departament d'Ecologia del Territori de la Universitat de Pavia (Itàlia)
Giancarlo Poli, director del Servei de Valoració i Protecció del Paisatge i dels Centres Històrics de la Regió Emília-Romanya (Itàlia)
Claire Haggett, professora de Desenvolupament Sostenible, Grup de Recerca de Paisatge de la Universitat de Newcastle (Regne Unit)
Andrew Baker, cap de projectes de Natural England (Regne Unit)
Bloc IV: La comunicació d'indicadors de paisatge
Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Marta Rizo, professora de l'Acadèmia de Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de la Ciutat de Mèxic
Jordi de San Eugenio, professor del Departament de Comunicació Corporativa de la Universitat de Vic
Xavier Duran, director del programa El medi ambient de Televisió de Catalunya
Jordi Balló, professor del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra
Oriol** Nel·lo**, secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya