Observatori del Paisatge

Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
 
Inici > Actualitat > L'observador

ACTUALITAT

L'observador

Recull dels diferents 'observadors' que han estat convidats a col·laborar en el butlletí Paisatg-e de l'Observatori.

Identitat hídrica i memòries d'aigua com a instruments de govern del territori
Identitat hídrica i memòries d'aigua com a instruments de govern del territori
Núm. 51, octubre-desembre 16
Francesco Vallerani
Universitat Cà Foscari de Venècia
Un dels aspectes més significatius del sistema ambiental i de la secular evolució geohistòrica de la major part dels paisatges està constituït per la coexistència entre assentaments humans i aigües interiors. No es tracta només d'una acumulació valuosa de paisatges amfibis suggerents, sinó també d'una xarxa hidrogràfica que requereix intervencions urgents i adequades relatives a la gestió dels cabals, al control de qualitat de les aigües i a l'ús social dels espais de ribera.[...]
El paisatge de les carreteres i el transport. Un intangible del patrimoni de la societat industrial
El paisatge de les carreteres i el transport. Un intangible del patrimoni de la societat industrial
Núm. 50, juliol-setembre 16
Jaume Perarnau i Llorens
Director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)
El patrimoni pensat, creat i utilitzat per la societat industrial esdevindrà de ple, cap a finals del segle xx, un referent identitari de la societat contemporània i, juntament amb el patrimoni, el paisatge que li dóna aixopluc i que mútuament es condicionen i es determinen. [...]
Hima: una metodologia per a la implicació local en la gestió de paisatges singulars
Hima: una metodologia per a la implicació local en la gestió de paisatges singulars
Núm. 49, abril-juny 16
Bassima Khatib
Directora general adjunta de la Societat per a la Protecció de la Natura del Líban
En àrab, hima vol dir "espai protegit" i fa referència a un model tradicional de protecció dels recursos naturals predominant a la península aràbiga durant més de 1.500 anys. La idea de la hima va néixer als sistemes tribals, arran de la seva necessitat d'assegurar-se la subsistència en entorns molt hostils. Més endavant, la cultura islàmica hi va afegir valors com ara l'equitat, el bé comú, la igualtat d'oportunitats i la presa de decisions conjunta. [...]
Preservar paisatges
Preservar paisatges
Núm. 48, gener-març 16
Marta Tafalla
Coordinadora del Grau de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Estudia la influència de l'olfacte i l'anòsmia en l'apreciació dels paisatges
Cada any, quan tot es relaxa durant la pausa estival, els mitjans de comunicació solen inundar-nos d'imatges de les illes gregues, el sud d'Itàlia i altres paradisos mediterranis. Poblets que conserven el seu aire tradicional, camps cultivats com si fossin jardins, carreteres panoràmiques que arriben fins a l'horitzó sota la llum intensa de tardes infinites [...]
El Conveni Europeu del Paisatge va cap a l'est, més enllà d'Europa
El Conveni Europeu del Paisatge va cap a l'est, més enllà d'Europa
Núm. 47, octubre-desembre 15
Artemis Yiordamli
directora de la Fundació Laona i coordinadora del projecte Medscapes
El 1949 George Orwell va publicar el seu llibre futurista 1984 on va preveure que l'elit de la humanitat governaria el món amb equips de treballadors submisos. Sostenia que si vols que una societat deixi de pensar d'una certa manera, s'ha de treure la paraula que descriu un concepte concret del llenguatge.
Paisatge: identitat i memòria
Paisatge: identitat i memòria
Núm. 46, juliol-setembre 15
Josep M. Corominas i Barnadas
Alcalde d'Olot
Em satisfà molt, com a alcalde d'Olot, haver estat convidat a ser l'"Observador" d'aquest número. Per dues raons: perquè l'edició coincideix amb el desè aniversari de la fundació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i perquè, des del seu naixement, aquest Observatori ha tingut la seva seu a la nostra ciutat (dirigit pel geògraf garrotxí Joan Nogué).
 
Paisatges vius
Paisatges vius
Núm. 45, maig-juny 15
Laurens Bockemühl
Planificador del paisatge, Froelich & Sporbeck GmbH+CO KG. Coordinador de l'Acadèmia Europea per a la Cultura del Paisatge PETRARCA
Vaig créixer a la zona fronterera entre Suïssa, Alemanya i França i és per això que sempre em va fascinar la idea de creuar els límits establerts al paisatge. El canvi immediat que experimenta el paisatge tan sols passar la frontera entre dos països és una experiència única. Tot i que els dos costats de la línia fronterera estan separats per uns pocs metres, de cop hom es troba amb quelcom diferent, amb una impressió nova i específica. Aquest caràcter particular del paisatge es pot experimentar com un tot, però és difícil conservar aquesta vivència global completa i descriure-la més endavant amb paraules.
Deu anys!
Deu anys!
Núm. 44, gener-març 15
Joan Nogué
Director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
Fa exactament cinc anys escrivia l'únic ‘Observador' que he escrit en la nostra revista digital Paisatg-e, i el titulava: "Cinc anys!". Ara escric el segon, cinc anys més tard, amb motiu dels deu anys de la creació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. Si ja llavors em sentia eufòric pel camí recorregut des d'aquell 1 de març de 2005, ara m'hi sento encara molt més, i moltes més són les coses a celebrar: deu anys de l'Observatori, deu anys de  la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya i quinze anys de l'aprovació del Conveni europeu del paisatge, el nostre principal referent.
L'aigua i el cinema
L'aigua i el cinema
Núm. 43, octubre-desembre 14
Montse Guiu
Directora de PICURT, mostra de cinema de muntanya del Pirineu
Per quart any consecutiu, el passat mes de juny es va celebrar una jornada de debat en el marc del festival PICURT o Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus. A la jornada de reflexió sobre les muntanyes, organitzada pel festival de cinema i per l'Institut de Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), hi participen grans acadèmics i especialistes.
Paisatges que flueixen: els països bàltics
Paisatges que flueixen: els països bàltics
Núm. 42, juliol-setembre 14
Simon Bell
Professor d'arquitectura del paisatge de la Universitat de Ciències de la Vida d'Estònia i president del Consell Europeu d'Escoles Universitàries d'Arquitectura del Paisatge, ECLAS
Els països bàltics –Estònia, Letònia i Lituània– són els únics antics membres de la Unió Soviètica que avui formen part de la Unió Europea. En el transcurs d'un segle, i després d'independitzar-se de l'Imperi rus el 1914, van ser envaïts per la Unió Soviètica, més tard per l'Alemanya nazi, de nou per la Unió Soviètica, i finalment van recuperar la independència arran del desmembrament d'aquesta última. Molts dels trets que caracteritzen el paisatge de la regió avui dia són resultat d'aquestes diferents fases històriques.
L'Observatori del Paisatge d'Escània
L'Observatori del Paisatge d'Escània
Núm. 41, abril-juny 14
Ingrid Sarlöv Herlin
professora de la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles d'Alnarp
Escània, a la zona més meridional de Suècia, és una de les regions del país amb més densitat de població i amb un creixement més remarcable. Es caracteritza per tenir sòls agrícoles molt productius al sud, àrees forestals al nord, platges de sorra, pintorescos pobles costaners i un paisatge suament ondulat o pla, ric en patrimoni cultural i atractiu per al turisme d'estiu.
Jardí, paisatge i responsabilitat
Jardí, paisatge i responsabilitat
Núm. 40, gener-març 14
Carmen Añón
Paisatgista
Sempre hem dit que un jardí és el reflex de la societat que l'ha creat i que hi viu. El paisatge és també el resultat de les successives històries d'un poble. La necessitat sempre present del jardí per a l'home s'ha anat transformant, des d'un objectiu gairebé inassolible en les primeres albors de la humanitat fins a les seves transformacions successives, en consonància amb les que es desenvolupaven en aquell canvi constant i permanent de la societat. Persistia, tanmateix, com una imatge somiada, mítica i idealitzada mitjançant la literatura, la pintura, la música... Lentament, de manera subtil però lògica, el jardí anava canviant d'escala, d'acord amb el temps actual, el ritme frenètic del qual s'ha anat accelerant els últims trenta anys.
Cartografia i paisatge
Cartografia i paisatge
Núm. 39, octubre-desembre 13
Carme Montaner
Cap de la cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
La publicació de les comunicacions presentades en el seminari Reptes en la Cartografia del Paisatge: Dinàmiques Territorials i Valors Intangibles, organitzat per l'Observatori del Paisatge, posa damunt la taula la necessitat de replantejar el concepte i la funció del mapa tal com l'hem entès —si més no aquests darrers dos segles— en la nostra societat. Un imparable avenç tecnològic ha permès arribar a uns nivells de precisió mil·limètrica. I no parlem ja d'internet, que ens ofereix la possibilitat de crear, combinar i compartir un munt d'informació que contingui alguna mena de referència geogràfica.
El paisatge que fa identitat
El paisatge que fa identitat
Núm. 38, juliol-setembre 13
Santi Vila i Vicente
Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
El geògraf anarquista Elisée Reclus, que tingué molta influència en l'ideal llibertari català en el tombant dels segles XIX i XX, escrivia el 1866 que el paisatge és, sobretot, allò que l'ésser humà, en tant que individu, i l'ésser humà, en tant que subjecte social, era capaç de reconèixer en l'obra comuna. Bella reflexió, relativa a un moment en què la potència transformadora efectiva sobre el territori no anava encara gaire més enllà de la tenacitat en el treball i de la força física directa de l'acció humana.
L'Estratègia nacional del paisatge d'Andorra
L'Estratègia nacional del paisatge d'Andorra
Núm. 37, abril-juny 13
Francesc Camp
Ministre de Turisme i Medi Ambient d'Andorra
Durant la Setena Conferència del Consell d'Europa sobre el Conveni Europeu del Paisatge que va tenir lloc a Estrasburg a finals d'aquest mes de març, vaig tenir l'honor de presentar, en nom del Govern i en el marc de la presidència d'Andorra al Consell d'Europa, l'Estratègia nacional del paisatge d'Andorra.
Empremtes modernes, paisatges industrials
Empremtes modernes, paisatges industrials
Núm. 36, gener-març 13
Joan Roca i Albert
Director del MUHBA (Museu d'Història de Barcelona)
Quan al segle XIX la indústria es difonia per Europa, transformant camps i ciutats, la preocupació pel desdibuixament de les identitats més arrelades va nodrir, a partir del romanticisme, l'interès per preservar els elements que es consideraven identificadors de la col·lectivitat. Així es va anar ampliant, de manera progressiva, el concepte de patrimoni històric. Posteriorment s'incorporà al marc operatiu del conservacionisme la noció de paisatge cultural, introduint-hi un grau addicional de complexitat, en passar-se dels elements solts a les relacions entre elements.
L'espai de Cronos
L'espai de Cronos
Núm. 35, octubre-desembre 12
Francesco Careri
Investigador de la Facultat d'Arquitectura de Roma TRE i cofundador de Stalker i del Laboratorio di Arti Civiche
"Al principi fou el Caos, i tot seguit fou Gea, de l'ampla sina, per sempre llar de tots els immortals que posseeixen el cim de l'Olimp nevat i el Tàrtar tenebrós, als abismes de la terra d'amples camins [...]
Gea primer engendrà, a semblança d'ella, Urà estelat, perquè l'envoltés del tot [...]
I després d'ells [els fills] vingué Cronos, el més jove, amb la seva ment tortuosa, el més terrible d'entre els fills, i albergà odi envers el vigorós progenitor"
(Hesíode, Teogonia: 116-9; 126-7; 137-8)

Slow Food i paisatges vius
Slow Food i paisatges vius
Núm. 34, juliol-setembre 12
Jordi Sargatal
President de Slow Food Empordà
Ara fa un mes, a començaments de juny del 2012, la bona amiga Georgina Regàs, que ha tingut la valentia de tirar endavant el Museu de la Confitura i que també observa i admira els ocells, em va passar el testimoni de la presidència de Slow Food Empordà, amb el suport de l'Assemblea d'aquesta agrupació.
Aniversari feliç?
Aniversari feliç?
Núm. 33, abril-juny 12
Mónica Luengo
Presidenta del Comitè Científic Internacional de Paisatges Culturals (ICOMOS)
Aquest any fa 50 anys de la Recomanació relativa a la protecció de la bellesa i del caràcter dels llocs i paisatges, publicada per la Unesco el 1962 (que diferent seria la nostra situació si s'haguessin seguit aquestes recomanacions!). També és el 40è aniversari del Conveni sobre la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, innovadora pel fet d'associar en un sol document els conceptes de conservació de la natura i de preservació dels llocs culturals.
Paisatges agraris sense pagesia
Paisatges agraris sense pagesia
Núm. 32, gener-març 12
Marco Tamaro
Director de la Fondazione Benetton Studi Ricerche
En la planificació territorial, sovint es consideren les àrees agrícoles com un espai en blanc, un àmbit buit i lliure, susceptible de continuar acollint noves construccions i infraestructures. Aquesta tendència s'emmarca en el procés de creixement continu de l'entropia territorial, que ha patit una acceleració exponencial des del final de la Segona Guerra Mundial i que no sembla que tingui aturador.
Per què serveix la teoria del paisatge?
Per què serveix la teoria del paisatge?
Núm. 31, octubre-desembre 11
Federico L. Silvestre
Professor d'Estètica i Història de l'Art, Universitat de Santiago de Compostel·la
Ja fa bastants anys, Yves Lacoste va intentar explicar per què servia el paisatge. Si explicar el paisatge és necessari, no deu ser-ho també preguntar-se per la seva teoria? La meva opinió és que, mal plantejada, la teoria del paisatge pot convertir-se en el passatemps més inútil que hagi produït l'acadèmia (un de tants, pot pensar algú); però, ben concebuda, pot ser important...
Custòdia del paisatge: reflexions en temps de crisi
Custòdia del paisatge: reflexions en temps de crisi
Núm. 30, juliol-setembre 11
Jordi Pietx
Xarxa de Custòdia del Territori
La custòdia del territori es pot definir com a filosofia, estratègia o conjunt de tècniques, sempre en el context de les persones que tenen cura de la terra. En totes les seves accepcions, la custòdia esdevé un concepte potent perquè la societat civil i el món local prenguin un paper actiu en la conservació i gestió directa del paisatge, i els seus valors naturals i culturals a través de diferents formes d'acord i d'entesa amb els propietaris i gestors (pagesos, pastors, silvicultors...) d'aquests paisatges i valors.
Parets seques, parets vives
Parets seques, parets vives
Núm. 29, maig-juny 11
Martí Boada
Geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals
La posada en valor de les parets seques és un fet, i, encara que quedi molta feina per fer, en els darrers temps hi ha hagut un ampli moviment de recuperació d'aquest important patrimoni d'arquitectura popular. L'arquitectura de les parets seques i les construccions associades, més enllà de la seva significança com a tal, representa una millora de la biocenosi del territori on estan implantades.
Col·loqui internacional Paisatges de la Vida Quotidiana
Col·loqui internacional Paisatges de la Vida Quotidiana
Núm. 28, març-abril 11
Yves Luginbühl
Agrònom i geògraf, director d'investigació del Centre Nacional d'Investigació Científica de França
On viu la majoria de la població? No viu en paisatges reconeguts per les lleis que han consagrat els llocs més bells del món, com els que la UNESCO reconeix des del punt de vista patrimonial. La majoria de la humanitat viu en paisatges que han estat transformats per les activitats socials, la indústria, l'habitatge, els serveis i l'agricultura moderna i productivista.
Una política europea per a la investigació sobre el paisatge
Una política europea per a la investigació sobre el paisatge
Núm. 27, gener-febrer 11
Tom Bloemers
Professor emèrit de patrimoni arqueològic i paisatge de la Universitat d'Amsterdam
Una de les maneres d'apreciar el paisatge és considerar-lo una font d'investigació, acció i innovació per tal d'arribar a una gestió sostenible que superi la divisió entre diferents disciplines i sectors i entre els professionals i el públic.
El paisatge de la perifèria
El paisatge de la perifèria
Núm. 26, novembre-desembre 10
Toni Sala
Escriptor, Premi Nacional de Literatura
Sembla que els primers paisatges pintats van ser a l'edat mitjana, i que eren jardins emmurallats. L'exterior quedava amagat darrere els murs, desconegut i espantós. La perifèria, llavors, devia constituir-la aquell mur opac.
Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Conciliar coneixement, gestió i sensibilització és possible
Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Conciliar coneixement, gestió i sensibilització és possible
Núm. 25, setembre-octubre 10
Mireille Deconinck
Direcció General Operativa de Política Territorial, Habitatge, Patrimoni i Energia Govern de Valònia
Aquesta tardor se celebrarà el desè aniversari del Conveni europeu del paisatge (CEP), efemèride que representa una ocasió no tant per fer-ne un balanç com per repassar el camí que s'ha recorregut.
Paisatges sonors
Paisatges sonors
Núm. 24, juliol-agost 10
Josep Cerdà i Ferrer
Catedràtic d'Escultura de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador del grup PaisatgesonorUB del Laboratori d'Art Sonor de la facultat de Belles Arts de la UB
El paisatge sona. La nostra oïda ens proporciona permanentment informació i el so influeix en la nostra percepció de la realitat. Tot el que ens envolta emet constantment missatges sonors que anem acumulant i configuren la memòria sonora.

Paisatge per la participació
Paisatge per la participació
Núm. 23, maig-juny 10
Sitesize
Plataforma de projectes col·laboratius a l'entorn de la metròpoli contemporània formada per Elvira Pujol i Joan Vila Puig
La publicació del llibre Paisatge i participació ciutadana per part de l'Observatori del Paisatge és una oportunitat per a celebrar aquesta nova aportació a un tema tan necessitat de reflexions que l'actualitzin i sobretot de pràctiques que en marquin una direcció d'avenç positiu. És evident que la participació s'enfronta a la gestió d'una doble complexitat: d'una banda, la que ha d'assumir l'explosió de variables que comporta una simple anàlisi del paisatge com escenari de la vida social, i, d'altra banda, la intricada xarxa d'agents administratius que constitueixen l'estat de dret i la democràcia representativa.
Cinc anys!
Cinc anys!
Núm. 22, març-abril 10
Joan Nogué
Director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
En efecte, ja han passat cinc anys des de la creació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. La constitució formal i legal del consorci s'havia produït uns mesos abans, però la posada en marxa real, operativa, d'aquest ens no va tenir lloc fins a l'1 de març de 2005. Aquell dia s'obria a Olot, al nord-est de Catalunya, a uns 150 km de Barcelona, la seu tècnica de l'Observatori, a l'històric edifici de l'Hospici, un dels més emblemàtics de la ciutat. L'Observatori deixava de ser un projecte per esdevenir una realitat.
Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Ordenació i gestió del Paisatge a Europa
Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Ordenació i gestió del Paisatge a Europa
Núm. 21, gener-febrer 10
Rafael Mata Olmo
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Madrid
Aquest any que comença es compleix el desè aniversari de l'aprovació del Conveni europeu del paisatge (CEP). El primer decenni del segle XXI ha estat en bona part per a Europa, i especialment per a l'Estat espanyol una etapa de grans canvis territorials, de conseqüències negatives per a la qualitat i els valors de molts paisatges. Des de la lògica implacable del mercat, la magnitud i celeritat d'aquests canvis, lligats en bona mesura a la urbanització, però també a processos d'intensificació i abandonament agraris, han generat en l'opinió pública la impressió que es tracta de fets inevitables, de dinàmiques incontrolables.
El paisatge cultural i els jardins
El paisatge cultural i els jardins
Núm. 20, novembre-desembre 09
Luciano Sánchez Pérez-Moneo
Secretari General de l'Aliança de Paisatges Culturals Patrimoni Mundial
Un passeig tranquil pels jardins d'Aranjuez resulta, a més d'un exercici sa, una oportunitat per reflexionar en el propi terreny sobre les diverses qüestions que constitueixen un tema important en el discurs de científics, experts, professionals i polítics en referència al binomi jardí-paisatge.
Paisatge i educació
Paisatge i educació
Núm. 19, setembre-octubre 09
Benedetta Castiglioni
Experta del Consell d'Europa. Departament de Geografia, Universitat de Pàdua (Itàlia)
La idea que el paisatge és patrimoni de tothom, i no només dels polítics i dels tècnics, és cada vegada més universal, tot i que també és cert que tot just estem començant a prendre consciència i responsabilitat en qüestions de paisatge. En parlem sovint, però ben poques vegades actuem de manera concreta amb aquesta idea al cap.
Reflexions a l'entorn del paisatge i la conservació de la natura
Reflexions a l'entorn del paisatge i la conservació de la natura
Núm. 18, juliol-agost 09
Miquel Rafa
Director de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social Caixa Catalunya
Tinc a les meves mans el nou volum de la col·lecció "Plecs de Paisatge" amb el títol Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives , editat per l'Observatori del Paisatge amb el suport de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social Caixa Catalunya.
Paisatges publicats
Paisatges publicats
Núm. 17, maig-juny 09
Jose Manuel Vidal
Arquitecte, coordinador de Paisea
Què es publica a l'Estat espanyol i a Europa sobre paisatge? Com són les revistes especialitzades en paisatgisme i les col·leccions de llibres sobre paisatge? Quina és la seva filosofia? A quin públic es dirigeixen? Existeix alguna relació entre teoria i pràctica en aquells mitjans que publiquen sobre paisatge i paisatgisme? Influeixen d'alguna manera aquestes revistes i col·leccions de llibres en la percepció que la ciutadania té dels seus paisatges?
Paisatge i comunicació
Paisatge i comunicació
Núm. 16, març-abril 09
Ramon Folch
Doctor en biologia, socioecòleg Director general d'ERF
A principi dels anys vuitanta, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, esplèndida zona humida del nord-est de Catalunya, incorporà a la seva superfície una antiga àrea agrícola immediata. Jordi Sargatal, director del parc, em demanà que l'ajudés a resoldre el problema de l'impacte paisatgístic causat per un vell canal de reg sobreelevat que travessava l'indret. A fi de sumar dues opinions, vaig recórrer al bon criteri de Gaspar Jaén, sensible arquitecte urbanista valencià, que es trobava circumstancialment a Barcelona. Per a evitar condicionar-lo, no li vaig explicar la natura del problema.
Paisatge robat!
Paisatge robat!
Núm. 15, gener-febrer 09
Terry O'Regan
Fundador i coordinador de Landscape Alliance Ireland
Una nit, fa vint anys, em van robar el meu antic Opel Ascona al carrer, davant de casa meva. Al matí següent vaig sortir per anar a treballar i em vaig quedar palplantat davant del lloc buit on hi havia hagut el meu cotxe, sense entendre ben bé el canvi que s'hi havia produït des de la tarda anterior. La imatge del cotxe al meu cap gairebé podia omplir aquell espai buit. Però el cotxe ja ho hi era, havia desaparegut!
Paisatge i salut
Paisatge i salut
Núm. 14, novembre-desembre 08
Marina Geli
Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya
L'estat de salut de les persones és producte d'un gran conjunt de factors econòmics, culturals, socials i mediambientals, dels quals tenim identificats alguns efectes. Aquests factors, però, no es limiten a actuar de forma individual, sinó que interactuen i generen fenòmens molt més complexos que tenen impacte sobre la salut de la població. Aquest impacte és el que explica la variabilitat en indicadors com el de l'esperança de vida entre els diferents països de la Unió Europea.
Implantació del Conveni europeu del paisatge (CEP). Estat de la qüestió
Implantació del Conveni europeu del paisatge (CEP). Estat de la qüestió
Núm. 13, setembre-octubre 08
Gareth Roberts
Director del Landscape Research Group
Tal com segurament ja deuen saber molts dels lectors d'aquest butlletí, la majoria de països europeus ha ratificat el Conveni europeu del paisatge (CEP). Ara, però, cal que ens preguntem com s'està implantant. Aquest darrer any, precisament, he mirat de trobar respostes a aquesta pregunta, un esforç que em va animar a impulsar, el mes de novembre passat , les jornades del Landscape Research Group, a la ciutat de Sheffield. Des d'aleshores, he continuat investigant en la línia de les bones pràctiques a escala europea i he arribat a la conclusió que, col·lectivament, ens hi esforcem molt, però encara podríem fer-ho molt més.
La verdor és paisatge
La verdor és paisatge
Núm. 12, juliol-agost 08
Biel Mesquida
Escriptor i periodista, guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2005 de la Generalitat de Catalunya
Feia dies que aquella curiositat em rondava per tot el cos, emperò les feines obligatòries em tapaven sense deixar-me ni un segon, i, per afegitó, la vida domèstica, que sempre m'ha produït al·lèrgia, m'ofegava. Feia dies que volia tocar els llibres, totes les coses que m'havia deixat la tia Diana, que romanien silenciosos, a l'expectativa, dins la seva biblioteca, aquella sala quadrangular amb pintures pompeianes de fulles d'arbres apagades als murs, que s'obria sobre una terrassa volant dins el jardí del casal dels avis.
Els objectius de qualitat paisatgística i les directrius de paisatge
Els objectius de qualitat paisatgística i les directrius de paisatge
Núm. 11, maig-juny 08
Joan Ganyet
Director general d'Arquitectura i Paisatge Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
El juny del 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el setembre del 2006 el corresponent reglament. Des de llavors ençà s'han fet passos decisius en la implementació de polítiques de paisatge al nostre país i s'han començat a aplicar els instruments normatius previstos per la Llei.
Imagineu...
Imagineu...
Núm. 10, març-abril 08
Bas Pedroli
Secretari de Civilscape
És com si un vel de boirina dissolgués els prats gebrats de color blanc, amples i plans. El sol, inesperadament vigorós, il·lumina intensament, tot allò que és blanc. A mitja distància, una colla de gavines m'ofereix per uns instants l'espectacle d'un vol resplendent, i aleshores desapareix sense més ni més. A l'horitzó, albiro unes quantes façanes blanques entremig d'arbres. Al costat, hi ha grups aïllats de verns, amb els peus enfonsats en la boirina i les siluetes negres de les branques irregulars, sobre el cel gris clar.
Paisatges imaginaris
Paisatges imaginaris
Núm. 9, gener-febrer 08
Mikael Jakob
Professor d'arquitectura del paisatge a l'Ecole d'Ingénieurs de Lullier i professor adjunt d'història i teoria de l'arquitectura del paisatge a la Universitat de Ginebra i a l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne.
Es defineix com a imaginari allò que no existeix o que es troba en la imaginació, sense cap realitat. Aplicat al paisatge, però, el concepte de paisatge imaginari pot tenir dos sentits molt diferents: primer, un de radical, intern i oníric, en el sentit d'un fenomen que només existeix gràcies a la imaginació (el significat tan ben expressat pel mot alemany Einbildungskraft, la força o el poder per portar o concentrar la imatge a l'interior), sense cap intervenció del món exterior; i segon, un altre, també molt interessant, que fet i fet afecta només el paisatge, que és aquell que – com a fenomen – només existeix dins la consciència d'algú.
El paisatge i els seus indicadors
El paisatge i els seus indicadors
Núm. 8, novembre-desembre 07
Jean-François Seguin
Cap de l'Oficina de Paisatge del Ministeri d'Ecologia i Desenvolupament Sostenible (França)
Segons un informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (2005) sobre la integració de l'entorn en la política agrícola de la UE, "el Conveni europeu del paisatge no defineix cap objectiu ni conté instruments ben definits per imposar-ne el respecte". Jo no comparteixo aquesta afirmació, ni molt menys, però sí que ens recorda que avui dia tota política ha de definir els seus objectius i els indicadors de la seva eficàcia.
Els paisatges de la Mediterrània: una visió des del sud d'Itàlia
Els paisatges de la Mediterrània: una visió des del sud d'Itàlia
Núm. 7, setembre-octubre 07
Daniela Colafranceschi
Arquitecta, doctora en projectes arquitectònics i professora d'Arquitectura del Paisatge a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Mediterrània de Reggio de Calàbria (Itàlia)
Fa prop de vint anys que ensenyo a la Universitat Mediterrània de Reggio de Calàbria i, des de llavors, em moc sovint entre les dues franges de terra al llarg de l'estret que uneix -però també separa- aquesta regió de Sicília. Amb una actitud de caràcter més aviat fenomenològic, he après a llegir aquest paisatge a través de la seva morfologia més bàsica i dels referents culturals que s'hi han imprès al llarg dels segles.
La ratificació del Conveni europeu del paisatge: una oportunitat
La ratificació del Conveni europeu del paisatge: una oportunitat
Núm. 6, juliol-agost 07
Margarita Ortega
Vocal assessor, Gabinet Tècnic de la Secretaria General per al Territori i la Biodiversitat, Ministeri de Medi Ambient
El Consell de Ministres ha aprovat la remissió a les Corts Generals del Conveni europeu del paisatge, del Consell d'Europa, per tal de ratificar-lo. Amb aquest pas comença la tramitació per a l'adhesió definitiva d'Espanya a un conveni amb rang de tractat internacional i referit exclusivament al paisatge. Els compromisos que comporta suposen una veritable oportunitat per a l'aplicació de polítiques actives en matèria de paisatge, de transcendència singular en el nostre país per la riquesa i diversitat dels seus paisatges, però també pel concepte innovador i el paper que ha de cobrir el paisatge a l'hora d'encarar un desenvolupament que respongui als potencials i a la identitat dels nostres territoris.
La participació no és una cirereta
La participació no és una cirereta
Núm. 5, maig-juny 07
Joaquim Brugué
Director General de Participació Ciutadana Generalitat de Catalunya
La participació ciutadana està de moda, però no és només una moda. És una exigència que ens imposa una societat cada cop més complexa i més sofisticada. Avui, assumptes com la integració dels immigrants, el canvi climàtic o el desenvolupament econòmic, per citar només tres exemples, han deixat de ser temes estrictament sectorials per convertir-se en realitats polièdriques. No hi ha professionals en integració, en canvi climàtic o en desenvolupament capaços de dir-nos, tecnocràticament, què cal fer. Hem de reconèixer, en canvi, que estem davant d'assumptes que reclamen la participació de professionals i d'actors socials molts diversos.
Arqueologia del paisatge
Arqueologia del paisatge
Núm. 4, març-abril 07
Graham Fairclough
Cap del programa Historic Landscape Characterisation, English Heritage
Existeixen diferents maneres de comprendre el paisatge. Per a alguns, el paisatge és una qüestió de bellesa o de biodiversitat. No obstant això, hi ha altres maneres de mirar-lo. Des de la meva perspectiva arqueològica diria que un ‘bon' paisatge és aquell en el qual la història es manté llegible a través de les empremtes heretades del treball i de les vides de centenars de generacions dels nostres avantpassats.
Reptes de l'arquitectura del paisatge
Reptes de l'arquitectura del paisatge
Núm. 3, gener-febrer 07
Martha Cecilia Fajardo
Presidenta de l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) des del 2002 fins pocs dies abans d'escriure aquestes ratlles per al nostre butlletí
M'agradaria donar les gràcies a l'Observatori del Paisatge (una extraordinària eina que vetlla per incrementar el grau de consciència paisatgística del conjunt de la societat) per donar-me l'oportunitat de reflexionar des d'un punt de vista global sobre l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) i la importància de l'arquitectura del paisatge, prenent com a punt de partida els meus últims quatre anys com a presidenta de la institució.
<i>V Trobada dels Tallers per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge</i>. Els Objectius de qualitat paisatgística: de la teoria a la pràctica
V Trobada dels Tallers per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge. Els Objectius de qualitat paisatgística: de la teoria a la pràctica
Núm. 2, novembre-desembre 06
Maguelonne DÉJEANT-PONS
Cap de la Unitat de Gestió del Territori i del Paisatge. Consell d'Europa - DG IV
El Consell d'Europa (Divisió d'ordenació de territori i del paisatge) ha organitzat la V Reunió dels Tallers per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge a Girona, els dies 28 i 29 de setembre de 2006, en col·laboració amb la Secretaria General pel Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient d'Espanya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l'Observatori del Paisatge de Catalunya i l'Ajuntament de Girona.
Cap a una xarxa de regions europees per implementar polítiques de paisatge
Cap a una xarxa de regions europees per implementar polítiques de paisatge
Núm. 1, setembre-octubre 06
Riccardo Priore
Funcionari del Consell d'Europa. Responsable dels treballs de redacció del Conveni europeu del paisatge en el Congrés de Poders Locals i Regionals (1994 - 2000)
El Conveni europeu del paisatge, reconeixent el principi de subsidiarietat i el de l'autonomia local, insta els estats signataris a implicar les administracions locals i regionals en la definició i posada en marxa de polítiques de paisatge, la identificació i qualificació dels paisatges i també en la definició d'objectius de qualitat paisatgística.
 

© 2005/2016 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net