Observatori del Paisatge – L’observador

Inici > Actualitat > L'observador

ACTUALITAT

L'observador

Recull dels diferents 'observadors' que han estat convidats a col·laborar en el butlletí Paisatg-e de l'Observatori.

: Aniversari feliç?; Núm. 33, Abril-Juny 12; Mónica Luengo
Presidenta del Comitè Científic Internacional de Paisatges Culturals (ICOMOS)

Aquest any fa 50 anys de la Recomanació relativa a la protecció de la bellesa i del caràcter dels llocs i paisatges, publicada per la Unesco el 1962 (que diferent seria la nostra situació si s'haguessin seguit aquestes recomanacions!). També és el 40è aniversari del Conveni sobre la protecció del patrimoni mundial cultural i natural, innovadora pel fet d'associar en un sol document els conceptes de conservació de la natura i de preservació dels llocs culturals.
: Paisatges agraris sense pagesia; Núm. 32, Gener-Març 12; Marco Tamaro
Director de la Fondazione Benetton Studi Ricerche

En la planificació territorial, sovint es consideren les àrees agrícoles com un espai en blanc, un àmbit buit i lliure, susceptible de continuar acollint noves construccions i infraestructures. Aquesta tendència s'emmarca en el procés de creixement continu de l'entropia territorial, que ha patit una acceleració exponencial des del final de la Segona Guerra Mundial i que no sembla que tingui aturador.
: Per què serveix la teoria del paisatge?; Núm. 31, Octubre-Desembre 11; Federico L. Silvestre
Professor d'Estètica i Història de l'Art, Universitat de Santiago de Compostel·la

Ja fa bastants anys, Yves Lacoste va intentar explicar per què servia el paisatge. Si explicar el paisatge és necessari, no deu ser-ho també preguntar-se per la seva teoria? La meva opinió és que, mal plantejada, la teoria del paisatge pot convertir-se en el passatemps més inútil que hagi produït l'acadèmia (un de tants, pot pensar algú); però, ben concebuda, pot ser important...
: Custòdia del paisatge: reflexions en temps de crisi; Núm. 30, Juliol-Agost 11; Jordi Pietx
Xarxa de Custòdia del Territori

La custòdia del territori es pot definir com a filosofia, estratègia o conjunt de tècniques, sempre en el context de les persones que tenen cura de la terra. En totes les seves accepcions, la custòdia esdevé un concepte potent perquè la societat civil i el món local prenguin un paper actiu en la conservació i gestió directa del paisatge, i els seus valors naturals i culturals a través de diferents formes d'acord i d'entesa amb els propietaris i gestors (pagesos, pastors, silvicultors...) d'aquests paisatges i valors.
: Parets seques, parets vives; Núm. 29, Maig-Juny 11; Martí Boada
Geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals

La posada en valor de les parets seques és un fet, i, encara que quedi molta feina per fer, en els darrers temps hi ha hagut un ampli moviment de recuperació d'aquest important patrimoni d'arquitectura popular. L'arquitectura de les parets seques i les construccions associades, més enllà de la seva significança com a tal, representa una millora de la biocenosi del territori on estan implantades.
: Col·loqui internacional Paisatges de la Vida Quotidiana; Núm. 28, Març-Abril 11; Yves Luginbühl
Agrònom i geògraf, director d'investigació del Centre Nacional d'Investigació Científica de França

On viu la majoria de la població? No viu en paisatges reconeguts per les lleis que han consagrat els llocs més bells del món, com els que la UNESCO reconeix des del punt de vista patrimonial. La majoria de la humanitat viu en paisatges que han estat transformats per les activitats socials, la indústria, l'habitatge, els serveis i l'agricultura moderna i productivista.
: Una política europea per a la investigació sobre el paisatge; Núm. 27, Gener-Febrer 11; Tom Bloemers
Professor emèrit de patrimoni arqueològic i paisatge de la Universitat d'Amsterdam

Una de les maneres d'apreciar el paisatge és considerar-lo una font d'investigació, acció i innovació per tal d'arribar a una gestió sostenible que superi la divisió entre diferents disciplines i sectors i entre els professionals i el públic.
: El paisatge de la perifèria; Núm. 26, Novembre-Desembre 10; Toni Sala
Escriptor, Premi Nacional de Literatura

Sembla que els primers paisatges pintats van ser a l'edat mitjana, i que eren jardins emmurallats. L'exterior quedava amagat darrere els murs, desconegut i espantós. La perifèria, llavors, devia constituir-la aquell mur opac.
: Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Conciliar coneixement, gestió i sensibilització és possible; Núm. 25, Setembre-Octubre 10; Mireille Deconinck
Direcció General Operativa de Política Territorial, Habitatge, Patrimoni i Energia
Govern de Valònia

Aquesta tardor se celebrarà el desè aniversari del Conveni europeu del paisatge (CEP), efemèride que representa una ocasió no tant per fer-ne un balanç com per repassar el camí que s'ha recorregut.
: Paisatges sonors; Núm. 24, Juliol-Agost 10; Josep Cerdà i Ferrer
Catedràtic d'Escultura de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador del grup PaisatgesonorUB del Laboratori d'Art Sonor de la facultat de Belles Arts de la UB

El paisatge sona. La nostra oïda ens proporciona permanentment informació i el so influeix en la nostra percepció de la realitat. Tot el que ens envolta emet constantment missatges sonors que anem acumulant i configuren la memòria sonora.
: Paisatge per la participació; Núm. 23, Maig-Juny 10; Sitesize
Plataforma de projectes col·laboratius a l'entorn de la metròpoli contemporània formada per Elvira Pujol i Joan Vila Puig

La publicació del llibre Paisatge i participació ciutadana per part de l'Observatori del Paisatge és una oportunitat per a celebrar aquesta nova aportació a un tema tan necessitat de reflexions que l'actualitzin i sobretot de pràctiques que en marquin una direcció d'avenç positiu. És evident que la participació s'enfronta a la gestió d'una doble complexitat: d'una banda, la que ha d'assumir l'explosió de variables que comporta una simple anàlisi del paisatge com escenari de la vida social, i, d'altra banda, la intricada xarxa d'agents administratius que constitueixen l'estat de dret i la democràcia representativa.
: Cinc anys!; Núm. 22, Març-Abril 10; Joan Nogué
Director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya

En efecte, ja han passat cinc anys des de la creació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. La constitució formal i legal del consorci s'havia produït uns mesos abans, però la posada en marxa real, operativa, d'aquest ens no va tenir lloc fins a l'1 de març de 2005. Aquell dia s'obria a Olot, al nord-est de Catalunya, a uns 150 km de Barcelona, la seu tècnica de l'Observatori, a l'històric edifici de l'Hospici, un dels més emblemàtics de la ciutat. L'Observatori deixava de ser un projecte per esdevenir una realitat.
: Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Ordenació i gestió del Paisatge a Europa; Núm. 21, Gener-Febrer 10; Rafael Mata Olmo
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Madrid

Aquest any que comença es compleix el desè aniversari de l'aprovació del Conveni europeu del paisatge (CEP). El primer decenni del segle XXI ha estat en bona part per a Europa, i especialment per a l'Estat espanyol una etapa de grans canvis territorials, de conseqüències negatives per a la qualitat i els valors de molts paisatges. Des de la lògica implacable del mercat, la magnitud i celeritat d'aquests canvis, lligats en bona mesura a la urbanització, però també a processos d'intensificació i abandonament agraris, han generat en l'opinió pública la impressió que es tracta de fets inevitables, de dinàmiques incontrolables.
: El paisatge cultural i els jardins; Núm. 20, Novembre-Desembre 09; Luciano Sánchez Pérez-Moneo
Secretari General de l'Aliança de Paisatges Culturals Patrimoni Mundial

Un passeig tranquil pels jardins d'Aranjuez resulta, a més d'un exercici sa, una oportunitat per reflexionar en el propi terreny sobre les diverses qüestions que constitueixen un tema important en el discurs de científics, experts, professionals i polítics en referència al binomi jardí-paisatge.
: Paisatge i educació; Núm. 19, Setembre-Octubre 09; Benedetta Castiglioni
Experta del Consell d'Europa
Departament de Geografia, Universitat de Pàdua (Itàlia)

La idea que el paisatge és patrimoni de tothom, i no només dels polítics i dels tècnics, és cada vegada més universal, tot i que també és cert que tot just estem començant a prendre consciència i responsabilitat en qüestions de paisatge. En parlem sovint, però ben poques vegades actuem de manera concreta amb aquesta idea al cap.
: Reflexions a l'entorn del paisatge i la conservació de la natura; Núm. 18, Juliol-Agost 09; Miquel Rafa
Director de l'Àrea de Territori i Paisatge de
l'Obra Social Caixa Catalunya

Tinc a les meves mans el nou volum de la col·lecció "Plecs de Paisatge" amb el títol Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives , editat per l'Observatori del Paisatge amb el suport de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social Caixa Catalunya.
: Paisatges publicats; Núm. 17, Maig-Juny 09; Jose Manuel Vidal
Arquitecte, coordinador de Paisea

Què es publica a l'Estat espanyol i a Europa sobre paisatge? Com són les revistes especialitzades en paisatgisme i les col·leccions de llibres sobre paisatge? Quina és la seva filosofia? A quin públic es dirigeixen? Existeix alguna relació entre teoria i pràctica en aquells mitjans que publiquen sobre paisatge i paisatgisme? Influeixen d'alguna manera aquestes revistes i col·leccions de llibres en la percepció que la ciutadania té dels seus paisatges?
: Paisatge i comunicació; Núm. 16, Març-Abril 09; Ramon Folch
Doctor en biologia, socioecòleg
Director general d'ERF

A principi dels anys vuitanta, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, esplèndida zona humida del nord-est de Catalunya, incorporà a la seva superfície una antiga àrea agrícola immediata. Jordi Sargatal, director del parc, em demanà que l'ajudés a resoldre el problema de l'impacte paisatgístic causat per un vell canal de reg sobreelevat que travessava l'indret. A fi de sumar dues opinions, vaig recórrer al bon criteri de Gaspar Jaén, sensible arquitecte urbanista valencià, que es trobava circumstancialment a Barcelona. Per a evitar condicionar-lo, no li vaig explicar la natura del problema.
: Paisatge robat!; Núm. 15, Gener-Febrer 09; Terry O'Regan
Fundador i coordinador de Landscape Alliance Ireland

Una nit, fa vint anys, em van robar el meu antic Opel Ascona al carrer, davant de casa meva. Al matí següent vaig sortir per anar a treballar i em vaig quedar palplantat davant del lloc buit on hi havia hagut el meu cotxe, sense entendre ben bé el canvi que s'hi havia produït des de la tarda anterior. La imatge del cotxe al meu cap gairebé podia omplir aquell espai buit. Però el cotxe ja ho hi era, havia desaparegut!
: Paisatge i salut; Núm. 14, Novembre-Desembre 08; Marina Geli
Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya

L'estat de salut de les persones és producte d'un gran conjunt de factors econòmics, culturals, socials i mediambientals, dels quals tenim identificats alguns efectes. Aquests factors, però, no es limiten a actuar de forma individual, sinó que interactuen i generen fenòmens molt més complexos que tenen impacte sobre la salut de la població. Aquest impacte és el que explica la variabilitat en indicadors com el de l'esperança de vida entre els diferents països de la Unió Europea.
: Implantació del Conveni europeu del paisatge (CEP). Estat de la qüestió; Núm. 13, Setembre-Octubre 08; Gareth Roberts
Director del Landscape Research Group

Tal com segurament ja deuen saber molts dels lectors d'aquest butlletí, la majoria de països europeus ha ratificat el Conveni europeu del paisatge (CEP). Ara, però, cal que ens preguntem com s'està implantant. Aquest darrer any, precisament, he mirat de trobar respostes a aquesta pregunta, un esforç que em va animar a impulsar, el mes de novembre passat , les jornades del Landscape Research Group, a la ciutat de Sheffield. Des d'aleshores, he continuat investigant en la línia de les bones pràctiques a escala europea i he arribat a la conclusió que, col·lectivament, ens hi esforcem molt, però encara podríem fer-ho molt més.
: La verdor és paisatge; Núm. 12, Juliol-Agost 08; Biel Mesquida
Escriptor i periodista, guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2005 de la Generalitat de Catalunya

Feia dies que aquella curiositat em rondava per tot el cos, emperò les feines obligatòries em tapaven sense deixar-me ni un segon, i, per afegitó, la vida domèstica, que sempre m'ha produït al·lèrgia, m'ofegava. Feia dies que volia tocar els llibres, totes les coses que m'havia deixat la tia Diana, que romanien silenciosos, a l'expectativa, dins la seva biblioteca, aquella sala quadrangular amb pintures pompeianes de fulles d'arbres apagades als murs, que s'obria sobre una terrassa volant dins el jardí del casal dels avis.
: Els objectius de qualitat paisatgística i les directrius de paisatge; Núm. 11, Maig-Juny 08; Joan Ganyet
Director general d'Arquitectura i Paisatge Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

El juny del 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el setembre del 2006 el corresponent reglament. Des de llavors ençà s'han fet passos decisius en la implementació de polítiques de paisatge al nostre país i s'han començat a aplicar els instruments normatius previstos per la Llei.
: Imagineu...; Núm. 10, Març-Abril 08; Bas Pedroli
Secretari de Civilscape

És com si un vel de boirina dissolgués els prats gebrats de color blanc, amples i plans. El sol, inesperadament vigorós, il·lumina intensament, tot allò que és blanc. A mitja distància, una colla de gavines m'ofereix per uns instants l'espectacle d'un vol resplendent, i aleshores desapareix sense més ni més. A l'horitzó, albiro unes quantes façanes blanques entremig d'arbres. Al costat, hi ha grups aïllats de verns, amb els peus enfonsats en la boirina i les siluetes negres de les branques irregulars, sobre el cel gris clar.
: Paisatges imaginaris; Núm. 9, Gener-Febrer 08; Mikael Jakob
Professor d'arquitectura del paisatge a l'Ecole d'Ingénieurs de Lullier i professor adjunt d'història i teoria de l'arquitectura del paisatge a la Universitat de Ginebra i a l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

Es defineix com a imaginari allò que no existeix o que es troba en la imaginació, sense cap realitat. Aplicat al paisatge, però, el concepte de paisatge imaginari pot tenir dos sentits molt diferents: primer, un de radical, intern i oníric, en el sentit d'un fenomen que només existeix gràcies a la imaginació (el significat tan ben expressat pel mot alemany Einbildungskraft, la força o el poder per portar o concentrar la imatge a l'interior), sense cap intervenció del món exterior; i segon, un altre, també molt interessant, que fet i fet afecta només el paisatge, que és aquell que – com a fenomen – només existeix dins la consciència d'algú.
: El paisatge i els seus indicadors; Núm. 8, Novembre-Desembre 07; Jean-François Seguin
Cap de l'Oficina de Paisatge del Ministeri d'Ecologia i Desenvolupament Sostenible (França)

Segons un informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (2005) sobre la integració de l'entorn en la política agrícola de la UE, "el Conveni europeu del paisatge no defineix cap objectiu ni conté instruments ben definits per imposar-ne el respecte". Jo no comparteixo aquesta afirmació, ni molt menys, però sí que ens recorda que avui dia tota política ha de definir els seus objectius i els indicadors de la seva eficàcia.
: Els paisatges de la Mediterrània: una visió des del sud d'Itàlia; Núm. 7, Setembre-Octubre 07; Daniela Colafranceschi
Arquitecta, doctora en projectes arquitectònics i professora d'Arquitectura del Paisatge a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Mediterrània de Reggio de Calàbria (Itàlia)

Fa prop de vint anys que ensenyo a la Universitat Mediterrània de Reggio de Calàbria i, des de llavors, em moc sovint entre les dues franges de terra al llarg de l'estret que uneix -però també separa- aquesta regió de Sicília. Amb una actitud de caràcter més aviat fenomenològic, he après a llegir aquest paisatge a través de la seva morfologia més bàsica i dels referents culturals que s'hi han imprès al llarg dels segles.
: La ratificació del Conveni europeu del paisatge: una oportunitat; Núm. 6, Juliol-Agost 07; Margarita Ortega
Vocal assessor, Gabinet Tècnic de la Secretaria General per al Territori i la Biodiversitat, Ministeri de Medi Ambient

El Consell de Ministres ha aprovat la remissió a les Corts Generals del Conveni europeu del paisatge, del Consell d'Europa, per tal de ratificar-lo. Amb aquest pas comença la tramitació per a l'adhesió definitiva d'Espanya a un conveni amb rang de tractat internacional i referit exclusivament al paisatge. Els compromisos que comporta suposen una veritable oportunitat per a l'aplicació de polítiques actives en matèria de paisatge, de transcendència singular en el nostre país per la riquesa i diversitat dels seus paisatges, però també pel concepte innovador i el paper que ha de cobrir el paisatge a l'hora d'encarar un desenvolupament que respongui als potencials i a la identitat dels nostres territoris.
: La participació no és una cirereta; Núm. 5, Maig-Juny 07; Joaquim Brugué
Director General de Participació Ciutadana
Generalitat de Catalunya

La participació ciutadana està de moda, però no és només una moda. És una exigència que ens imposa una societat cada cop més complexa i més sofisticada. Avui, assumptes com la integració dels immigrants, el canvi climàtic o el desenvolupament econòmic, per citar només tres exemples, han deixat de ser temes estrictament sectorials per convertir-se en realitats polièdriques. No hi ha professionals en integració, en canvi climàtic o en desenvolupament capaços de dir-nos, tecnocràticament, què cal fer. Hem de reconèixer, en canvi, que estem davant d'assumptes que reclamen la participació de professionals i d'actors socials molts diversos.
: Arqueologia del paisatge; Núm. 4, Març-Abril 07; Graham Fairclough
Cap del programa Historic Landscape Characterisation, English Heritage

Existeixen diferents maneres de comprendre el paisatge. Per a alguns, el paisatge és una qüestió de bellesa o de biodiversitat. No obstant això, hi ha altres maneres de mirar-lo. Des de la meva perspectiva arqueològica diria que un ‘bon' paisatge és aquell en el qual la història es manté llegible a través de les empremtes heretades del treball i de les vides de centenars de generacions dels nostres avantpassats.
: Reptes de l'arquitectura del paisatge; Núm. 3, Gener-Febrer 07; Martha Cecilia Fajardo
Presidenta de l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) des del 2002 fins pocs dies abans d'escriure aquestes ratlles per al nostre butlletí

M'agradaria donar les gràcies a l'Observatori del Paisatge (una extraordinària eina que vetlla per incrementar el grau de consciència paisatgística del conjunt de la societat) per donar-me l'oportunitat de reflexionar des d'un punt de vista global sobre l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) i la importància de l'arquitectura del paisatge, prenent com a punt de partida els meus últims quatre anys com a presidenta de la institució.
: V Trobada dels Tallers per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge. Els Objectius de qualitat paisatgística: de la teoria a la pràctica; Núm. 2, Novembre-Desembre 06; Maguelonne DÉJEANT-PONS
Cap de la Unitat de Gestió del Territori i del Paisatge. Consell d'Europa - DG IV

El Consell d'Europa (Divisió d'ordenació de territori i del paisatge) ha organitzat la V Reunió dels Tallers per a l'Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge a Girona, els dies 28 i 29 de setembre de 2006, en col·laboració amb la Secretaria General pel Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient d'Espanya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l'Observatori del Paisatge de Catalunya i l'Ajuntament de Girona.
: Cap a una xarxa de regions europees per implementar polítiques de paisatge; Núm. 1, Setembre-Octubre 06; Riccardo Priore. Funcionari del Consell d'Europa. Responsable dels treballs de redacció del Conveni europeu del paisatge en el Congrés de Poders Locals i Regionals (1994 - 2000)

El Conveni europeu del paisatge, reconeixent el principi de subsidiarietat i el de l'autonomia local, insta els estats signataris a implicar les administracions locals i regionals en la definició i posada en marxa de polítiques de paisatge, la identificació i qualificació dels paisatges i també en la definició d'objectius de qualitat paisatgística.