Mapa de les unitats de paisatge

L'elaboració per part de l'Observatori del Paisatge dels catàlegs de paisatge ha permès obtenir el mapa de les unitats de paisatge de Catalunya. Amb 134 paisatges, el mapa evidencia la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu, i converteix el paisatge en un patrimoni de primer ordre a casa nostra. El mapa també inclou, al dors, les singularitats i elements característics i els més de cinc-cents miradors identificats en els catàlegs de paisatge de Catalunya.

El fet que el mapa de paisatges cobreixi tot el territori indica que, en les polítiques de paisatge, cal considerar tots els paisatges, i no només els més excel·lents o més naturalitzats. Un mapa d'aquest tipus permet, precisament, fugir dels tòpics i fer ressaltar paisatges enormement interessants, però que en canvi són poc coneguts i, sovint, menysvalorats.

Les unitats de paisatge

Els paisatges són dinàmics per naturalesa i aquest dinamisme va modelant-ne el caràcter sense, però, desfigurar-lo del tot, sinó mantenint al llarg del temps uns trets característics recognoscibles que li donen identitat i personalitat. Així, cadascun dels 134 paisatges identificats té un caràcter propi que el diferencia dels altres.

Una unitat de paisatge, doncs, és un territori caracteritzat per una combinació d'elements naturals, culturals i simbòlics, que li confereixen un caràcter diferenciat de la resta i que és reconegut com a tal per la població. Els catàlegs de paisatge aporten un nou sentit a la unitat de paisatge, ja que donen cada vegada més importància als elements dinàmics, perceptius i vivencials del paisatge (a més dels estàtics i materials) a l'hora de definir-ne el caràcter. El fet que la definició de les unitats es basi en el seu caràcter i no únicament en la seva tipologia (avetosa, conreus de secà, bosc de ribera, etc.) fa que aquestes presentin una certa heterogeneïtat interna, molt més apreciable a mesura que s'augmenta l'escala.

Les unitats de paisatge no funcionen només com a àmbit de comprensió i descripció del caràcter d'un determinat paisatge, sinó com a àmbit de gestió, ordenació i intervenció. Les unitats de paisatge constitueixen, doncs, les 134 peces territorials bàsiques on aplicar polítiques de paisatge concretes que tinguin en compte cada caràcter.

Així, les unitats de paisatge fan servei als instruments de planificació territorial i al planejament urbanístic, i a totes les decisions d'actuació i intervenció sobre el territori derivades de la implementació de polítiques sectorials (d'infraestructures, agràries, forestals, turístiques). Però també resulten útils, i cada vegada més, per l'administració local i la mateixa societat civil a l'hora d'impulsar iniciatives supramunicipals tendents a reivindicar un determinat paisatge. Per tant, les unitats de paisatge esdevenen autèntics àmbits funcionals, de referència, on aplicar iniciatives, estratègies locals, implementar directrius del paisatge, donar pautes per als espais oberts, aplicar normatives o dissenyar projectes de paisatge concrets, entre altres.

Les unitats també tenen una gran capacitat didàctica i de sensibilització. Són una poderosa eina pedagògica perquè els joves i la societat catalana en general prenguin consciència dels paisatges on viuen, de la importància dels seus valors (naturals, històrics, socials, productius, simbòlics i identitaris) i també de la seva singularitat, les seves potencialitats i els seus riscos.

La participació pública ha tingut un pes rellevant en la identificació de les unitats de paisatge. Alguns aspectes més intangibles, com el sentiment de pertinença o el sentit de lloc, fonamentals en la definició de la unitat, no haurien estat possibles d'identificar sense la participació de la població. A més, la implicació de la població en la denominació de les unitats de paisatge ha estat un factor determinant en el reconeixement i ús del mapa final.

Formats de consulta i descàrrega de les unitats de paisatges de Catalunya:

(última actualització: abril de 2018)