Legislació de paisatge a Catalunya

Els principals textos normatius pels quals es regeixen les polítiques de paisatge de Catalunya són el Conveni europeu del paisatge, la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració paisatgística.

Conveni europeu del paisatge

El 20 d’octubre de l’any 2000 el Consell d’Europa va aprovar el Conveni europeu del paisatge, amb l’objectiu de comprometre les administracions públiques europees en el desenvolupament de polítiques de protecció, ordenació i gestió dels seus respectius paisatges. A mesura que els diferents països i territoris s’adhereixen al tractat, el ratifiquen i van definint les legislacions i pràctiques polítiques, les conseqüències pràctiques del conveni són les següents:

• Reconeixement del paisatge com a objecte de dret i la seva inclusió en el cos legislatiu.
• Formulació del paisatge en polítiques nacionals, regionals i locals.
• Adopció d’un enfocament global tenint en compte els principis de desenvolupament sostenible.
• Difusió del coneixement dels paisatges i els seus valors juntament amb la sensibilització de la societat civil, les organitzacions privades i els poders públics.
• Implicació de tots els agents, tant públics com privats, en els processos de protecció, gestió i ordenació del paisatge mitjançant la participació ciutadana.
• Promoció d’intercanvis de coneixement i informació a escala internacional en totes les qüestions previstes en el conveni. El Parlament català va ser la primera cambra europea a adherir-se al Conveni europeu del paisatge, el desembre del mateix any 2000, amb la Resolució 364/VI de 14 de desembre del 2000.

Llei del paisatge de Catalunya

El 8 de juny de l’any 2005 la cambra legislativa catalana (en virtut de les competències autonòmiques en matèria de paisatge) va aprovar la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que defineix el marc legal que ha de protegir jurídicament els paisatges catalans, alhora que estableix els instruments adequats per a gestionar-los: els catàlegs de paisatge, les directrius de paisatge, les cartes del paisatge, l’Observatori del Paisatge i el Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge. Un any després, el 2006, es va aprovar el Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que desenvolupa la llei del 2005. A més de definir i ampliar els instruments esmentats en la Llei del 2005, el reglament afegeix un nou instrument: els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.

Definició de paisatge

La Llei del paisatge adopta la definició de paisatge que fa el Conveni europeu, “qualsevol part del territori, tal com la col·lectivitat la percep, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals o humans i de llurs interrelacions”, alhora que el concep d’una manera global i integradora. Això significa que la llei no exclou cap tipus de paisatge i que, per tant, les seves disposicions són aplicables al conjunt del territori de Catalunya, és a dir, tant a les àrees naturals com a les rurals, forestals, urbanes i periurbanes, i als paisatges singulars com als quotidians o degradats, tant si són de l’interior com del litoral.

Objectius i principis

La Llei del paisatge té com a objectius la protecció, la gestió i l’ordenació dels paisatges. Segons la llei, els principis que han de guiar les actuacions dels poders públics sobre la matèria paisatgística són:

• Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori.
• Preservar, amb l’adopció de mesures protectores, el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.
• Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social i patrimonial.
• Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i valorar els efectes de l’edificació.
• Afavorir la cooperació entre les diverses administracions públiques en l’elaboració i l’execució del planejament i de les polítiques del paisatge.
• Promoure la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions, l’adopció d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.
• Impulsar la participació en les polítiques del paisatge dels agents socials, professionals i econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitats, les associacions de defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.
• Fomentar la formació en aquesta matèria.

Instruments de la Llei

Catàlegs de paisatge

La llei defineix els catàlegs de paisatge com “els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identifiquen llurs valors i llur estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir”. El contingut dels catàlegs ha de comprendre la següent informació: l’inventari dels valors paisatgístics presents en l’àrea de cada catàleg; l’enumeració de les activitats i dels processos que incideixen o han incidit de manera més notòria en la configuració del paisatge; l’assenyalament dels principals recorreguts i espais des dels quals es percep el paisatge; la delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àmbits estructurals, 21 funcionals o visuals coherents sobre els quals pot recaure, en part o integralment, un règim específic de protecció, gestió o ordenació; la definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cada unitat de paisatge, entesos com l’expressió de les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn, i, finalment, la proposta de mesures i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat paisatgística.

Directrius de paisatge

Segons la llei, les directrius de paisatge són les “determinacions que, basant-se en els catàlegs de paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials”. Tot i que la incorporació de les directrius als plans territorials parcials o als plans directors territorials correspon al Departament de Territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, la resta de departaments de la Generalitat, les altres administracions i entitats públiques i la ciutadania també participen en la tramitació de les directrius de paisatge, en el marc de la normativa i amb els mitjans que aquesta estableix.

Observatori del Paisatge

Concebut com “una entitat de suport i col·laboració amb l’Administració de la Generalitat en totes les qüestions relacionades amb l’elaboració, l’aplicació i la gestió de les polítiques del paisatge”. La seva composició comprèn una àmplia representació dels agents que actuen sobre el territori i el paisatge, departaments de la Generalitat, ens locals i sectors socials, professionals i econòmics.

Cartes del paisatge

La llei defineix les cartes del paisatge com “els instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats per a complir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge que tinguin per objectiu mantenir-ne els valors”. La iniciativa d’elaboració d’aquestes cartes pot partir tant del Govern com dels consells comarcals o les administracions o entitats locals. El seu contingut ha de tenir en compte el que estableix el catàleg de paisatge corresponent al seu àmbit territorial, i a la inversa: en cas que no hi hagi catàleg, a l’hora d’elaborar-lo s’haurà de tenir en compte el contingut de les cartes del paisatge que fan referència a aquell territori concret.

Mesures de sensibilització, educació i suport

La Llei del paisatge assenyala la necessitat de promoure mesures de sensibilització, educació i suport en matèria de paisatge, enteses com a instruments que promoguin la generació d’actituds positives envers el paisatge. La Llei especifica que aquestes mesures s’han de dirigir al conjunt de la societat, a l’àmbit dels professionals i dels especialistes, i a l’àmbit educatiu en tots els nivells.

Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge

La Llei del paisatge també preveu la creació i el manteniment d’un fons econòmic dedicat a la protecció, gestió i ordenació del paisatge. El fons es dota amb les aportacions del Govern per mitjà dels pressupostos de la Generalitat i amb les aportacions de les altres administracions, entitats i empreses. Al mateix temps, la llei estableix que puguin rebre finançament del fons els ens públics, les entitats privades sense ànim de lucre legalment constituïdes i les persones físiques i jurídiques de naturalesa privada que tinguin entre els seus objectius acomplir actuacions de millora paisatgística.

Decret 343/2006, de desenvolupament de la Llei del paisatge

El decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració paisatgística, té per objecte el desenvolupament dels instruments que crea la Llei (citats més amunt) i, en particular, regular els procediments d'aprovació dels Catàlegs del paisatge i d'aprovació de les directrius de paisatge, per mitjà dels quals s'integren en el planejament territorial i urbanístic les determinacions necessàries per executar les polítiques que l'afecten.

També regula els estudis d'impacte paisatgístic establerts en la legislació urbanística, de forma que es garanteix el desenvolupament harmonitzat d'ambdues normatives. Igualment, es refereix als instruments de col·laboració i concertació previstos en la llei, l'Observatori del Paisatge i les Cartes del paisatge, i té alhora un capítol destinat al Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Estudis i informes d'impacte i integració paisatgística

L'estudi d'impacte i integració paisatgística, d'una banda, es caracteritza per ser "un document tècnic destinat a considerar les conseqüències que té sobre el paisatge l'execució d'actuacions, projectes d'obres o activitats i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració". D'altra banda, l'informe d'impacte i integració paisatgística és el document administratiu que té per objecte avaluar la idoneïtat i suficiència dels criteris o les mesures adoptades en els estudis d'impacte i integració paisatgística.