Dossier
Paisatges Sonors
Catalunya
|
Crònica
|
Paisatge urbà i periurbà
|
Paisatge sensorial
|

El paisatge sonor de la ciutat

24/08/2011
|
Catalina Gayà,
El Periódico de Catalunya

El camió avança amb discreció pel carrer de Ferlandina i les dues noies no s'adonen que el tenen enganxat a la seva ombra. En el paisatge sonor d'aquest carrer no hi cap ni un decibel: un, dos, 30 patins per terra i en ràfega, borratxos que escolten bachata en un aparell de música com el de Spike Lee, dues terrasses plenes de gent, un got cau, hi ha un grup d'adolescents cridaners a la cantonada i, tot i que la via és de vianants, passa una moto a tota pastilla.

En la seva pròpia bombolla, les noies avancen i el camió les segueix. En una escena tan plena de soroll l'únic element silenciós és aquest camió que, amb calma i mutisme, és gairebé incòmode. El barceloní o el turista que passa per aquesta ciutat està tan acostumat al soroll que no espera el silenci urbà. L'any passat, a l'estiu, el 84% de les denúncies que registrava la Guàrdia Urbana durant la nit tenien a veure amb el xivarri. A les enquestes, el soroll és la principal causa de queixa dels turistes.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix els 60 decibels com el límit de soroll adequat per no provocar danys auditius. El Mapa del Soroll, elaborat per l'Ajuntament de Barcelona el 2007, exposava que el 18% de la població suportava un soroll superior als 70 decibels. De nit, els decibels baixaven fins a 65. Segons el mapa, Sarrià, de dia, i Gràcia, de nit, eren els districtes que suportaven més estrèpit.

El carrer de Ferlandina és al Raval, un barri que no se salva de la contaminació acústica. Ni idea de quants decibels es devien registrar en aquesta escena de dissabte a la tarda. És veritat que hi falten les obres, tampoc hi passa cap ambulància amb la sirena posada i ara no hi ha cap helicòpter sobrevolant el centre de la ciutat -tres dels focus de sorolls que els barcelonins perceben com a molestos-, però es diria que tothom està tan acostumat al rebombori que és la falta d'aquest el que no té cap resposta urbana.

Els camions de BCNeta o les motos elèctriques que es recarreguen en punts estratègics són encara una incògnita per als veïns: ningú sap què fer amb tant de silenci. Apareixen sense que ningú se n'adoni i desapareixen amb un 'fiuuuuuuu' futurista. En el punt de recàrrega de motos elèctriques que hi ha a l'avinguda de Joan de Borbó, a la Barceloneta, els cambrers dels bars diuen que no les senten 'ni quan arriben ni quan se'n van'.

Això és el que passa amb les dues noies: alguna cosa passa, no se sap ben bé què, i les noies es giren de sobte i a tan sols dos pams veuen el camionet espia. Les noies fan cara d'horror i es decanten. El vehicle segueix sense alterar-se. El seu únic soroll és el 'fiuuuuuu'. 'Mai te'ls esperes', diu una. 'El que no t'esperes és la falta de soroll', apunta l'altra.

Una d'elles es diu Clàudia i parla d'un altre soroll sorprenent: el que fan els contenidors de recollida pneumàtica. Aquesta cronista no entén de què parla fins que la noia la porta a un contenidor. Silenci incòmode. Al cap de 30 minuts, i després d'apuntar a la llibreta que aquests contenidors són les noves barres de bar del Raval -gairebé tots tenen llaunes de cervesa a sobre-, un soroll ensordidor arriba des de terra. És com si algú obrís la boca i fes una gran mossegada.