Lleida aixeca amb fins científics un jardí botànic

Més de 600 varietats d'arbres i espècies arbustives, representades a través d'uns 1.400 exemplars i agrupades segons les procedències i els ecosistemes, conviuran a partir de la primavera del 2009 en el futur jardí botànic de Lleida, que aquests dies es comença a construir als afores de la ciutat. El recinte, que combinarà el seu caràcter públic amb la investigació científica, comptarà, entre altres, amb un bosc xilè, una rambla mediterrània, una àrea de bambús, una pineda, una roureda, un garrigar i fins i tot un bosc de sequoies i un altre de taigà. Serà, en definitiva, un gran parc urbà, de 7,1 hectàrees de superfície, situat a tocar del campus agrari de la Universitat de Lleida.

Batejat com a Arborètum, és un ambiciós projecte concebut a finals dels 90 i redactat el 2003 per un equip d'experts universitaris, dirigits pel professor del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria Miquel Pascual. La iniciativa, que forma part del parc tecnològic i agroalimentari de Lleida, ha estat acollida dins del Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica del Ministeri d'Educació i Ciència, que aporta bona part del finançament del projecte.

DOS ANYS DE CREIXEMENT

Els responsables de l'Arborètum calculen que, després de la inauguració, seran necessaris encara dos anys més perquè totes les plantes del jardí es consolidin. Entre les 18 àrees previstes, van assenyalar, hi haurà una representació dels arbres més il.lustratius de les diferents zones biogeogràfiques de la Terra i una mostra de la totalitat de la vegetació arbòria de la península Ibèrica. A més, s'hi inclourà una zona de cultius autòctons, com els que encara es conserven a l'Horta de Lleida.

El parc s'organitzarà a partir d'un camí central, que portarà els visitants a descobrir els diferents escenaris de l'Arborètum. Serà un passeig còmode i agradable, apte per a totes les edats. Els més inquiets podran seguir recorreguts temàtics, mitjançant una xarxa de vials secundaris, per endinsar-se en les singularitats de cada paisatge.