Diferents visions sobre el futur del parc de la Devesa

Els darrers dies i setmanes creixen les opinions, aportacions i idees entorn al parc de la Devesa. El debat és viu i es viu a peu de carrer. I això és bo. Com va succeir fa un parell d'anys amb les Hortes de Santa Eugènia, que ha donat peu a la seva transformació i sobretot, al seu coneixement, el debat entorn de la Devesa ha de permetre el seu "redescobriment" i ha de motivar l'acostament, ús i presència de molts ciutadans i moltes ciutadanes que encara no el freqüenten i encara no se'l senten prou seu.

Tanmateix, m'agradaria aportar algunes opinions entorn a aquest; un debat que sempre he entès com a plural, divers, heterogeni, obert. Deixeu-me avançar que després de parlar de la Devesa amb centenars de persones, he arribat a conclusió que si som 95.000 gironines i gironins, existeixen 95.000 opinions gironines de com ha ser aquest parc en el futur.

Existeixen visions romàntiques que anhelen la Devesa rica en flors i passeigs de l'Europa septentrional; visions pragmàtiques de qui hi vol un ús intens i un espai assolellat (amb la conseqüent eliminació d'arbrat); visions futuristes o modernes de qui vol un parc amb restaurants, cafès, música, instal·lacions socials i vida durant la nit i durant el dia; visions conservacionistes de qui vol plantar-hi vegetació mediterrània al sotabosc i apostar una biodiversitat ara escassa. I també, encara que ens costi acceptar-ho, moltes visions satisfetes o, simplement, visions dels qui voldrien únicament un necessari "rentat de cara", amb bancs i enllumenat nou, endreçant elements, ordenant usos, habilitant accessos i condicionant alguns espais per a l'ús públic.

El que és cert (i tothom que la freqüenta ho sap), és que l'ús actual de la Devesa és molt més elevat del que la subjectivitat ens tendeix a fer pensar. És a dir, un parc de 40 hectàrees on desenes o centenars de persones hi fan un ús esportiu, lúdic, de passeig, etc., encara que sigui de forma simultània, ens continuarà semblant buit. Lluny queda la densitat i aglomeració de les "places vives" del cor de la ciutat un dia a les cinc de la tarda, quan la mainada surt de l'escola. La Devesa és una gran joia arbrada d'una petita ciutat mediterrània.

Els darrers anys s'han aconseguit, com bé saben els veïns i veïnes del Güell-Devesa (i el conjunt de gironins i gironines atès que el parc és de tota la ciutat i no pas només d'un ­barri), moltes millores a la Devesa. S'ha enderrocat i eliminat el Piscis, s'ha substituït la pista d'atletisme pel Camp de Mart, s'ha enderrocat l'hípica, s'han eliminat estructures de pous en desús, etc. També s'hi han fet un conjunt d'altres actuacions de més detall, com la restauració del rec al seu sector meridional, l'acotament de l'àmbit de la fira, la recuperació de la gespa del Camp de Mart, el tancament dels accessos (amb la qual cosa s'ha aconseguit que finalment els cotxes siguin absents de l'interior del parc), la instal·lació de nous bancs de pedra, el condicionament dels serveis públics, etc.

A més, s'ha vetllat sistemàticament pel bon estat de salut dels plàtans amb podes i tractaments, i actualment s'està treballant per refer l'àrea de pícnic. Són accions necessàries però no suficients. I en som conscients. El proper Pla d'usos i gestió de la Devesa ha d'anar més enllà i fer un pas qualitatiu en l'ordenació, millora i recuperació de camins, elements, accessos, enllumenat, etc.

He llegit algunes recents opinions en articles al diari o cartes al director sobre les que discrepo rotundament: la Devesa no és un parc natural. La Devesa no és un espai amb una gran biodiversitat. Ho puc afirmar com a biòleg que he treballat durant 15 anys en parcs i espais naturals. Ara bé, aquest fet no li resta ni un bri, ni un gram, ni un centímetre de valor.

Simplement, aquest fet ha de condicionar-li l'ús i la gestió, l'enfocament i la previsió de la seva utilització. Cal prioritzar-ne la conservació dels seus elements vegetals, no pas pel seu valor biològic o ecològic (que és baix), sinó pel seu valor paisatgístic, patrimonial, històric i social, que és molt alt.

Estem parlant d'un parc urbà i, com a tal, té les necessitats -i ha de tenir els usos- d'un parc urbà. Si bé cal prioritzar la conservació del seu arbrat (recordem que l'Ajuntament destina anualment prop de 190.000 euros a la seva neteja, manteniment, tractament fitosanitari, etc. donat que estem parlant de més de 2.400 plàtans sofert però envellits), aquesta salvaguarda no és incompatible amb els usos públics als espais oberts, a les zones d'equipaments culturals o en una zona esportiva acotada i definida, on un pavelló ha de ser un equipament més d'un espai delimitat, ajustat i concret.

Voldria afegir també que, si bé les plataformes i campanyes per a la conservació dels espais sensibles o valuosos són sovint imprescindibles per a protegir o conservar una zona i poden aportar "trempera" a la ciutadania, en aquest cas, afortunadament, el lema "Salvem la Devesa" és redundant en sí mateix. La Devesa està, de per si, salvada. Segons el Pla General i segons la normativa municipal, el parc és parc i seguirà essent parc.

Si existeixen diferents visions, totes elles legítimes, sobre què ha d'incloure o no aquest parc i quins usos cal que tingui, és bo que surtin a debat, però d'aquí a pregonar el salvament d'un espai legalment salvat, hi ha un bon tros (i ho diu una persona que ha participat activament en campanyes i manifestacions on "salvar" un espai natural amenaçat i amb risc real de desaparició fou imprescindible i necessari). Crec que seria més adequat dir quelcom com ara "debatem sobre la Devesa" o "què esperem de la Devesa", més que "Salvem la Devesa"... Això porta a conflictes i alarmismes, a confusions i mals entesos, com el que es reflecteix en una carta al director apareguda a Diari de Girona el passat dia 21, on un veí del Berguedà escrivia que es "mutilava una part de la Devesa" o que el pavelló podria "ser l'inici d'una ferotge especulació urbanística" que culminaria amb "àdhuc uns edificis d'habitatges d'alt standing". No és així i no serà així. Tots ho sabem. Com tots sabem (o hauríem de saber abans de difondre certes informacions), que la proposta d'un nou pavelló se situa al costat de la zona esportiva ja existent, on hi havia l'hípica i on no afecta ni fa desaparèixer ni un sol arbre. Ni un.

Sembla evident, doncs, que el que ara cal, de forma paral·lela al debat viu a la ciutat (del qual des de l'Ajuntament ens sentim orgullosos i partícips), és la redacció d'un pla d'usos i gestió. I així ho començarem a fer des del consistori, com vàrem acordar les tres forces del govern en el Pla de mandat 2007-2011. Un pla d'usos i gestió participatiu, obert a totes les idees i visions de la Devesa que, al final, haurà d'optar per un model de Devesa que, si bé no satisfarà les 95.000 visions i anhels que existeixen a la ciutat, si que ordenarà els usos d'una joia que tenim la sort -i la obligació-, de conservar i gestionar per al nostre futur i el futur de la ciutat.