Dossier
Arbres monumentals i singulars
Catalunya
|
Crònica
|
Paisatge urbà i periurbà
|
Urbanisme i arquitectura
|

L'arquitectura del cirerer

08/04/2006
|
Aina Mercader,
Avui

Toyo Ito, creador de les futures torres de la Fira de Barcelona, inaugura les conferències sobre 20 segles d'arquitectura japonesa

El nou guru de l'arquitectura, el japonès Toyo Ito, va deixar fa quatre dies un paisatge de cirerers, l'arbre que segons ell mateix "està present en el concepte primordial de la seva arquitectura", per passejar per l'Hospitalet de Llobregat, la ciutat que tindrà el privilegi de tenir dos edificis signats per ell.

Després de participar en l'acte de dijous de col·locació de la primera pedra de les dues torres, que ha projectat en el marc de l'ampliació de la Fira 2 de Barcelona, va aprofitar la visita per inaugurar el cicle de conferències sobre arquitectura japonesa, que la Facultat d'Enginyeria i Arquitectura de La Salle ha programat al llarg de tot el mes d'abril.

En la seva lliçó magistral d'ahir, Canviant geometries, canviant arquitectures, va repassar els seus últims treballs. Alguns dels seus edificis, com el pavelló de Bruges -que va dissenyar el 2002, quan aquesta ciutat tenia la capitalitat cultural de la Unió Europea- o el del parc de Kensington de Londres -que serveix per acollir mostres d'art contemporani durant els tres mesos d'estiu-, són tan efímers com les flors de l'arbre del cirerer, tan apreciades per la cultura nipona.

Aquestes propostes arquitectòniques temporals han funcionat com a tubs d'assaig per als seus treballs amb edificis permanents, on les formes arbòries són una constant. La façana de l'edifici Tod's de Tòquio es ple de siluetes de troncs i la mediateca de Sendai (2001) s'aguanta sobre 13 columnes que es ramifiquen com branques de cirerer. En el seu darrer projecte -les dues torres de la Fira 2- la torre vermella, que acollirà un hotel, suggereix de nou un tronc d'un arbre.

Ito, que provoca en els seus edificis un joc amb les formes corbes i la llum, va subratllar que "l'important és la capacitat de crear espais que s'adaptin a l'entorn on s'han d'ubicar". El seu treball està marcat, a més, per l'empremta de la cultura arquitectònica del seu país, però tot i incloure formes extretes de la natura, enfila els seus edificis a altes altures i aposta per la tecnologia més avançada. Els orígens culturals d'aquesta innovació arquitectònica es poden veure durant tot el mes a l'exposició, instal·lada a la Facultat d'Arquitectura de La Salle, Japó: 20 segles d'arquitectura. Des del temple Izumo a Toyo Ito.