Caldes de Malavella tindrà el primer bosc terapèutic

La Roureda de Can Roig, al terme de Caldes de Malavella, serà el primer bosc preservat per a ús terapèutic de les comarques de Girona. Són 65 hectàrees d'un bosc premadur, amb exemplars de roures martinenc de més de 300 anys, suros de més de 250, alzines i pins pinyers d'edats similars i més joves. "És un bosc excepcional. Pla, sense cap perill ni desnivells per als visitants, que poden tenir una salut una mica minvada. És ideal per a l'ús terapèutic", explica Jaume Hidalgo, alma mater del Projecte Selvans, que abandera la protecció d'aquesta mena de rodals. El conveni firmat per l'ONG AccióNatura i el propietari, Josep Maria Soler, preveu la cessió per cinc anys amb el compromís de no talar cap arbre. Mentrestant AccióNatura, que ha assumit el Projecte Selvans -en el qual també hi ha l'Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i les diputacions de Girona i Barcelona-, buscarà el suport econòmic necessari per condicionar els itineraris de salut per rebre visitants. Són uns 10.000 euros que podrien aportar alguna de les diverses empreses de l'àmbit de la salut amb les quals es mantenen converses o d'altres que estan en ment dels promotors del projecte i que podrien ser receptives a la proposta, com alguns dels balnearis que hi ha a Caldes de Malavella. OPORTUNITAT I URGÈNCIA "Abans els boscos eren com pous de petroli, donaven molt. Aquí es va fer l'última tala el 1952 , un miler de pins a 100 pessetes cadascun. Amb 100.000 pessetes d'aquella època es podien comprar tres pisos; avui d'aquesta mateixa quantitat de fusta se'n traurien uns 12.000 euros, que no n'hi ha ni per pagar els plànols d'un pis", diu Soler. Per això aquest home, convençut fa anys de les propietats terapèutiques dels boscos madurs, creu que és l'hora de protegir-ne tants com es pugui. "La fusta que surt d'un roure de 300 anys pesa al voltant d'una tona i representa uns 12 o 14 euros per al propietari forestal. Una misèria -afegeix Soler-. Per això ara que els boscos no tenen valor econòmic és el moment. Abans se'n treia fusta per a tot: per fer vaixells, per a les travesses de les línies ferroviàries, era bàsica a la construcció, al bosc també s'hi feia carbó... Però avui només són una despesa". "A més d'oportú, és urgent. Per ignorància i per desconeixement s'estan perdent espais irreemplaçables, i protegir-los té un cost zero", afegeix Stefan Esser, coordinador del programa CompensaNatura, d'AccióNatura. Per això Hidalgo valora molt propietaris com Soler: "Li estem molt agraïts. No trigarem a generar les visites perquè es vegi que això és un projecte útil", i crida altres propietaris a adonar-se del valor de no talar els arbres més longeus o els boscos centenaris. El següent pas d'AccióNatura serà comprar els drets de tala per a 25 anys, una operació que no té un cost massa alt atès el baix preu de la fusta. PROPIETATS DEMOSTRADES Creure que passejar per boscos madurs ajuda a millorar la qualitat de vida de persones afectades per determinades malalties no és un acte de fe, està científicament provat. Al Japó o a Corea del Sud els banys de bosc són habituals des de fa molts anys i els boscos terapèutics formen part de la xarxa pública de salut en la mesura que estalvien diners a l'erari públic. Aquí tot just ara es comencen a valorar des del punt de vista científic i de salut. A l'octubre l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona va publicar el resultat d'un estudi fet a 30 dones afectades de fibromiàlgia reumàtica. La meitat van anar a un bosc jove i l'altra a un de madur, tots dos de la Garrotxa. A les que van anar al més vell se'ls va reduir significativament el dolor i l'insomni respecte a les altres, gràcies als olis essencials que desprenen els arbres vells i els troncs quan es van podrint. "Al món les coses que no es veuen són les més potents", raona Soler. "Ara això hem d'executar-ho, i vull veure com va", afegeix el propietari de la Roureda de Can Roig, convençut que els seus 88 anys no seran cap impediment.