Dossier
Arbres monumentals i singulars
Catalunya
|
Crònica
|
Paisatge rural i forestal
|

Boscos singulars a Osona

23/12/2014
|
Marc Ordeix,
Osona.com

"La propietària del bosc de Llopart, a Sant Julià de Vilatorta, ha decidit no tallar-lo".

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, ha elaborat un recull exhaustiu de boscos singulars de Catalunya. Encara ocupen 3.200 hectàrees, el 0,3% de la superfície del país. Aquests boscos ens acosten al paisatge d'abans de l'aparició de l'agricultura al Neolític; evoquen un ambient de conte de fades o l'òptim per ubicar-hi el llegendari Robin Hood.

És lògic explotar la majoria dels boscos de manera duradora, extraient-ne els productes i els serveis que requereixen les necessitats humanes. Per això mateix, també és imprescindible conservar un mínim de boscos amb un cert grau de maduresa, gairebé intocats.

Els boscos madurs han patit poca intervenció humana: no presenten signes d'explotació ni gaire freqüentació. Generalment, contenen arbres de grans dimensions, uns quants arbres morts i encara drets, i fusta morta de grandàries i estats de descomposició diversos. Aquest elements juguen un paper clau en la biodiversitat forestal, com a refugi i aliment de moltes espècies, sobretot fongs, invertebrats i vertebrats. Sovint inclouen espècies rares protegides o amenaçades. El seu interès també sol ser sociocultural i educatiu.

Si féssim una enquesta de quin és el bosc més singular d'Osona, possiblement la resposta seria unànime: la fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló), una veritable joia natural que conserva exemplars de faig dels més alts de Catalunya (superiors als 40 metres). Per sort, la Grevolosa és propietat de la Generalitat i forma part de l'Espai d'Interès Natural Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Altres boscos singulars osonencs són menys coneguts i, en general, estan desprotegits. Entre aquests, ara toca ressaltar el bosc del Llopart (Sant Julià de Vilatorta): es tracta d'una roureda de plana, relictual al seu entorn, clarament agrícola, considerada pràcticament única al conjunt de Catalunya. Fa unes 31 hectàrees i destaca pel seus valors naturals, culturals i paisatgístics. La seva propietària ha decidit no tallar-lo, ni ara ni més endavant, i conservar aquest bosc madur en benefici de la societat. El seu compromís s'ha plasmat en la signatura d'un acord de custòdia del territori per 10 anys, renovable, amb l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, qui, al seu torn, en té subscrit un altre amb el Museu del Ter de Manlleu per ajudar-lo a tenir cura dels sistemes naturals del municipi. A tres bandes, es proposen d'ordenar l'ús públic del bosc del Llopart, protegir-hi els valors existents, conservar-lo, restaurar-hi la màxima biodiversitat possible i permetre-hi activitats de recerca, educació i sensibilització. Mercès a aquest gest solidari de la seva propietària, aquest bosc singular, el medi ambient i la societat en general avui estan d'enhorabona.