Vint anys de compromís amb el paisatge

Amb un emotiu acte celebrat el passat divendres 27 de juny a l’Auditori del Palau de la Generalitat, l’Observatori del Paisatge va commemorar dues dècades de trajectòria acompanyat de nombroses autoritats institucionals, professionals del territori, acadèmics, representants d’entitats, i molts dels col·laboradors que al llarg d’aquests 20 anys han ajudat a fer de l’Observatori un actor clau en les polítiques de paisatge. L’acte el va presidir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Conduït pel periodista Ignasi Aragay, va començar amb un parlament de Joan Nogué, primer director de l’Observatori, des de l’any 2005, fins el 2017; i va continuar l’actual director, Pere Sala i Martí. El va cloure la consellera Sílvia Paneque, felicitant l’Observatori del Paisatge i destacant que “el seu treball durant aquestes dues dècades ha estat exemplar”. [+]

Durant l’acte del 27 de juny de celebració dels 20 anys de l’Observatori del Paisatge al Palau de la Generalitat es va projectar un vídeo elaborat i produït per l’Observatori, i realitzat per Cactus Media, que repassa l’activitat de l’Observatori durant les últimes dues dècades i planteja diversos reptes de futur dels paisatges catalans a través dels principals àmbits de treball que desenvolupa l’entitat. El vídeo compta amb la participació de Joan Nogué, Martha Fajardo, Jean-Pierre Thibault, Itziar González, Roser Vernet, Clara Nubiola i Benedetta Castiglioni, set persones que han contribuït al llarg d’aquests anys al pensament i a l’acció de l’Observatori, que ens recorden que cal seguir pensant en el paisatge com a bé comú, transversal i essencial per al benestar individual i col·lectiu. [+]

El nou mapa, elaborat a partir de la informació dels catàlegs de paisatge, de treball de camp i de recerca bibliogràfica, recull 475 fites del paisatge de Catalunya. Les fites són elements del paisatge que per la seva ubicació -en llocs enlairats o a la plana- i pel vincle emocional que estableixen amb la població local constitueixen components clau de la imatge d'un territori i formen part del seu imaginari. Poden ser naturals, com ara morfologies singulars (turons, moles, cingles, illes, etc.); o antròpics, com ara nuclis de població amb fesomies singulars, o bé construccions defensives (castells, torres, etc.), religioses (ermites, campanars, etc.) o civils (fars, torres de telecomunicaciones, etc.), entre altres. Bona part de les fites atresoren valors històrics, estètics i simbòlics diversos. El mapa es pot consultar a l’apartat “Mapes de paisatge” del web de l’Observatori.

Del 3 al 5 de juliol, el Ministeri de Cultura i l'Observatori del Paisatge van coorganitzar a Girona, Olot i al paisatge de l'Empordanet-Baix Ter les IV Jornades Tècniques Internacionals sobre Paisatge Cultural, sota el títol “Paisatges culturals davant del canvi climàtic: transició, adaptació i transformació”. La trobada va reflexionar sobre l'impacte del canvi climàtic sobre el paisatge, no només en els canvis físics que està provocant, sinó en com canvia la significació que aquests paisatges tenen per a la població, i va debatre sobre les estratègies de mitigació i adaptació necessàries per afrontar aquest desafiament global. Les Jornades es van estructurar en dos dies dedicats al debat tècnic (3 i 4 de juliol) a les seus del COAC de Girona i a la de l’Observatori, a Olot, i una jornada de visites sobre el terreny (5 de juliol). Les conclusions de les jornades seran publicades properament. [+]

El col·lectiu Paysages de l’après-pétrole (PAP) reflexiona en una nova publicació sobre el paper fonamental de la bellesa del paisatge com a eines per a una òptima transició ecològica i social. Proposa una mirada nova sobre aquesta bellesa, entesa no com un luxe estètic, sinó com una eina fonamental per construir territoris de més qualitat, més justos, i amb major cohesió social. En aquest sentit, el Col·lectiu afirma que el fet de percebre la bellesa en un territori que es transforma pot alleujar l’angoixa i fomentar l’acceptació social al canvi. La bellesa esdevé d’aquesta manera un indicador de justícia i benestar. Aquesta estètica compartida, a més, obre la porta a una democràcia real. Heus aquí el poder emocional i transformador de la bellesa expressada a través del paisatge.

El proppassat 26 de maig de 2025, Malta va ratificar el Conveni europeu del paisatge i es va convertir en el 41è estat del Consell d’Europa que ho fa. La premsa del país es va fer ressò de la ratificació situant les polítiques de paisatge de Catalunya com un model a seguir: “la Llei del Paisatge de Catalunya va conduir a la creació de l'Observatori del Paisatge, un òrgan assessor responsable de promoure la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge”, i que “a través de consultes públiques i treball de camp, l'Observatori va elaborar catàlegs de paisatge que identificaven unitats de paisatge diferents i establien objectius de qualitat per a cadascuna”, amb l’objectiu d’integrar-se en les polítiques de planejament territorial i urbanístic.

La revista Sonograma, publicació de referència a Catalunya en pensament musical i difusió cultural, i l’Observatori del Paisatge han iniciat una col·laboració per a promoure diversos projectes de paisatges sonors. La col·laboració consisteix en la publicació d’una nova secció durant vuit edicions de la revista, en els propers dos anys, titulada “Inflexions sonores”, que promou el treball d’artistes en l’àmbit dels paisatges sonors que han col·laborat o han estat en contacte amb l’Observatori del Paisatge. Es va estrenar el proppassat 23 d’abril, amb la publicació de l’article “Escoltar, recopilar”, de la fotògrafa catalana Laura Van Severen, on hi explica el projecte Escoltar–Recopilar, que investiga la relació entre el so, la memòria i el paisatge; i ha continuat amb l’article “Quan el soroll esdevé paisatge: mesurar, percebre i actuar”, de l’enginyera Rosa M Alsina i l’epidemiòloga Maria Foraster. [+]

Europa s'enfronta a més incendis forestals a mesura que el canvi climàtic provoca un augment de les temperatures i sequeres més llargues. Si es conrea menys terra, els incendis es poden propagar més fàcilment. Unes vinyes ben cuidades poden ser part de la solució. Les parcel·les de vinya, quan es gestionen bé, actuen com a tallafocs creant buits de combustible i alentint la propagació de les flames. En aquest sentit, Fire-Res (un projecte del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, CTFC, amb la participació dels Bombers de la Generalitat i altres entitats de Catalunya) conclou que la diversitat dels mosaics paisatgístics alenteix els incendis forestals. Segons el projecte, el sector vitivinícola pot donar-hi suport proporcionant zones cultivades entre zones forestals o abandonades. Reconèixer el valor públic d'aquestes vinyes també podria justificar-ne un finançament específic.

El passat 8 de maig, a l’aula Boca de la Mina de Reus es va portar a terme una jornada adreçada al món local i organitzada per la Diputació de Tarragona i l'Observatori del Paisatge, amb l'objectiu de donar a conèixer eines i recursos per gestionar i millorar paisatgísticament l’entorn urbà i rural dels municipis, atès l'impacte positiu que té el paisatge en el desenvolupament econòmic i social i en la salut de les persones. Els destinataris eren sobretot alcaldes, regidors i tècnics Municipals (arquitectes, enginyers, urbanistes, secretaris i personal tècnic en general) de la demarcació de Tarragona, si bé també van participar-hi d’altres llocs de Catalunya. Durant la jornada es va presentar l’últim llibre editat per l’Observatori del Paisatge, titulat El paisatge en el món local. Mirades, criteris i experiències. Podeu consultar el programa i les presentacions aquí.

El 28 de juny, al VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ubicat a Vilafranca del Penedès, es va celebrar una nova sessió del cicle de visites guiades “Us convidem a tornar”, amb la participació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El cicle “Us convidem a tornar” proposa redescobrir el VINSEUM a aquelles persones que ja l’han visitat, des de la mirada que aporten diversos convidats. El 28 de juny, l’Observatori del Paisatge va oferir una lectura en clau de paisatge d’una part del contingut de les col·leccions i recursos expositius del museu. Xavier Fornos, director del VINSEUM, i Jordi Ribas, cap d’acció cultural del Museu, van acompanyar Pere Sala i Jordi Grau, representants de l’Observatori del Paisatge, durant les activitats preparades per a la visita. [+]

El 26 de juny l’Observatori del Paisatge va coorganitzar amb la llibreria olotina Isop una conversa a quatre veus entre dues escriptores del Priorat: Júlia Viejobueno, autora de Quedar-se al tros (Vibop edicions), i Roser Vernet de Lo mig del món (Club Editor). Ambdues ens van parlar de la relació amb el seu paisatge quotidià i dels vincles que tenim als llocs on vivim, acompanyades per dues altres persones que precisament s’han dedicat a estudiar-ne les particularitats, Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona.

El Congrés de la Red Argentina del Paisaje serà del 19 al 24 d’agost de 2025, amb modalitat presencial (San Juan, Argentina) i virtual. L’objectiu general de la trobada és generar un espai d’intercanvi acadèmic, professional i ciutadà per discutir, analitzar i proposar estratègies integrals pels paisatges urbans, sobretot pel que es troben més tensionats. L’Observatori del Paisatge col·labora en el congrés, que està destinat a acadèmics, investigadors, estudiants de diverses disciplines, professionals, representants governamentals, i públic en general interessat en temes urbans i de gestió i ordenació del paisatge.

Projecte educatiu creat amb l'objectiu de difondre el Conveni europeu del paisatge i concretament la necessitat de protegir, gestionar i ordenar els paisatges. Està dirigit a estudiants d'educació secundària, docents i ciutadania en general.

Margherita Cisani, Benedetta Castiglioni, Giovanna Di Matteo. Milà: Mimesis Edizioni, 2025.

El llibre pretén reflexionar, des d'una perspectiva geogràfica, sobre la interacció entre les polítiques de conservació/patrimoni de la natura i el paisatge i les pràctiques de valorització/ús del mateix. La conservació de la natura i el patrimoni, la gestió sostenible i la transformació del paisatge i l'ús turístic o recreatiu de proximitat són, doncs, les tres àrees que aquest text pretén entrellaçar, observant en particular els contextos italians identificats com a reserves de la biosfera de la Unesco.

Gloria Carolina Fiallo Cardona. Tesi doctoral, Universitat Politècnica de Catalunya, Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge, 2024.

L’objectiu principal de la tesi és explicar les interaccions entre l’aigua i la ciutat de Bogotà, per tal de donar compte del paper de l’aigua a la ciutat, utilitzant dos enfocaments epistemològics: l’aigua com a subjecte de dret i com a agent en xarxa. L’estudi suggereix una nova forma d’apreciar els atributs del territori, promovent una reconciliació entre l’aigua i la ciutat i destacant la constància del canvi, allò líquid.

John Graves. Madrid: Capitán Swing, 2025.

A la dècada de 1950 es va proposar una sèrie de preses al llarg del riu Brazos al centre-nord de Texas. Per a John Graves, la construcció d’aquestes infraestructures significaria que el bell i de vegades brutal paisatge circumdant canviaria, igual que les vides de les persones. Per tant, va decidir visitar aquell tram del riu que havia conegut íntimament quan era jove. El llibre és el relat d'aquest viatge de comiat en canoa.

Plecs d’Història Local. Núm. 198 (2025).

El monogràfic, inclòs a la revista L'Avenç, parteix de la constatació que l’activitat turística és un dels grans motors del canvi social en els àmbits econòmics, culturals, polítics i socials en el temps present, es presenten tres visions dels impactes del turisme sobre el paisatge i el patrimoni de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. En el monogràfic hi ha col·laborat el director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, amb el text “El paisatge al centre del model turístic”.

Llorenç Soldevila. Barcelona: Pòrtic Edicions, 2024.

Volum pòstum de l’autor que posa a l’abast d’un públic ampli una vasta antologia de textos relacionats amb el territori, en aquest cas el del Principat d’Andorra. El llibre ressegueix, amb profusió de fotografies, espais urbans i muntanyencs, edificis i monuments que, acompanyats dels textos dels escriptors que n’han parlat, prenen una nova dimensió, la del paisatge transfigurat per la literatura.

Josep Santesmases i Ollé. Benicarló: Onada edicions, 2017.

L’obra és un dietari en el qual el paisatge humanitzat de Vila-rodona i d'altres indrets del seu entorn esdevé el protagonista principal. Una mirada davant l'evolució dels conreus, l'activitat agrària i el temps estacional. L’autor vol incentivar la necessitat de contemplar, sentir i viure els paisatges quotidians de la vida de cadascú.