|
Aquest any, l’Observatori del Paisatge celebra dues dècades d’activitat des de la seva creació l’any 2005, com a suport a les polítiques de paisatge de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el Conveni europeu del paisatge. La seva missió principal ha estat incrementar el coneixement i la implicació social en la gestió i conservació del paisatge, integrant-lo en polítiques sectorials i territorials.
En aquests vint anys, la política de paisatge i les seves línies d'actuació ens han ensenyat que hi ha una relació intrínseca entre els assentaments urbans i els espais oberts, independentment del seu règim jurídic. Això fa que, avui, habitar un lloc impliqui una dimensió més rica i complexa que la simple ciutat construïda: el paisatge que envolta un assentament urbà esdevé un element fonamental per entendre’l i, alhora, un objecte d’interès territorial i urbanístic.
Habitar un lloc no és només viure-hi físicament, sinó també construir-ne una representació mental pròpia. Els recorreguts, els colors, les formes, les olors i les sensacions que un espai provoca són els elements que configuren el nostre mapa emocional i que, amb el temps, adquireixen valor col·lectiu dins d’una comunitat. Josep Pla afirmava que el paisatge configura el caràcter i la manera de ser dels seus habitants, ja que és a través d'ell que s'estableix una connexió emocional i cultural amb el territori.
A Catalunya, amb l’aprovació de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de 8 de juny de 2005, aquests elements perceptius han estat catalogats i reconeguts com a components essencials del nostre paisatge. Per planificar i ordenar el territori de manera adequada, cal entendre el paisatge com una unitat integrada, més enllà de les divisions entre espais urbans i oberts o dels límits administratius municipals. Aquesta visió holística ens permet abordar els reptes del present amb eines més adaptatives i amb una mirada més àmplia i inclusiva.
Els reptes del futur no són només protegir, gestionar i ordenar el paisatge, sinó també saber transmetre que aquest està en constant transformació. Els elements que avui identifiquem com a característics evolucionaran, així com la nostra percepció sobre ells. Aquesta dinàmica, lluny de ser una amenaça, ha de ser vista com una oportunitat per modular el paisatge en funció de nous valors i sensibilitats col·lectives.
Amb els Catàlegs de paisatge ja desenvolupats com a eina legislativa, el camí a seguir és clar: integrar les directrius de paisatge en la planificació territorial i urbanística. Així, podrem continuar triant les ubicacions i ordenacions més adequades per garantir un futur en equilibri amb el territori i la seva gent.
Aquest butlletí vol ser una eina de reflexió i guia per a aquest procés continuat, que ofereixi perspectives i solucions que ens ajudin a comprendre i actuar sobre el paisatge com a element clau del nostre present i futur compartit.
|
