La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), a Girona, i la seu de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, a Olot, van acollir els dies 3 i 4 de juliol, respectivament, les IV Jornades Tècniques Internacionals sobre Paisatge Cultural, que en aquesta edició portaven per títol “Paisatges culturals davant del canvi climàtic: transició, adaptació i transformació". A l'acte inaugural del dia 3 van intervenir Marc Riera, president del COAC-Girona; Pere Sala, director de l'Observatori del Paisatge; Ángeles Albert de León, directora general de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura; i la Il·lma. Sra. Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.

Tot seguit, María Agúndez, subdirectora general de Gestió i Coordinació de Béns Culturals del Ministeri de Cultura, va presentar oficialment les Jornades i va donar pas a les dues ponències marc que van precedir el debat entre els participants. La primera, de Nino Latsabidze, consellera política del Departament per al Procés de Reykjavík i Medi Ambient del Consell d'Europa, es va titular “El rellançament del Conveni del Consell d'Europa sobre el Paisatge”. La segona ponència, titulada “Les evidències del canvi climàtic”, va ser impartida per Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).

Les Jornades partien d'una realitat cada cop més evident: ens trobem davant d'una situació de crisi climàtica els efectes de la qual cada dia són més patents en els nostres paisatges: l'erosió que pateixen els nostres litorals està generant problemes com despreniments, corriments de terres o canvis a la línia de costa, amb una incidència també sobre els béns culturals situats a primera línia de costa; la sequera està portant a l'abandonament de determinats cultius i aprofitaments tradicionals del sòl, a més de la desaparició de les tècniques hidràuliques associades i de les estructures paisatgístiques, així com el seu impacte sobre la biodiversitat. Les onades de calor extrema afecten, cada vegada més, les activitats quotidianes desenvolupades als diferents territoris, condicionant la seva habitabilitat, i les partícules en suspensió generen un impacte nociu no només en edificis i monuments, sinó també als sòls i en la qualitat de l'aire dels nostres paisatges.

Així, la crisi climàtica és un factor de transformació molt significatiu que es comença a evidenciar en els nostres paisatges i en els valors i significats que aquests paisatges tenen per a la població. No només hem d'incidir en com el canvi climàtic impactarà sobre el paisatge físic que percebem, sinó en com canviarà la significació que aquests paisatges (els que se'n van i els que arriben) tenen per a la població.

Els objectius de les Jornades eren doncs reflexionar sobre la incidència que està tenint el canvi climàtic sobre els diferents paisatges des de les perspectives cultural, social, ambiental i econòmica; valorar les transformacions i canvis físics i en els valors que estan tenint lloc als diferents paisatges culturals; analitzar i definir estratègies de mitigació i adaptació en relació als paisatges culturals; desenvolupar la línia de canvi climàtic del Pla Nacional de Paisatge; així com intercanviar projectes i iniciatives desenvolupades en els darrers anys a nivell nacional i internacional.

Les Jornades es van estructurar en dos dies dedicats al debat tècnic (3 i 4 de juliol) i una jornada de visites sobre el terreny (5 de juliol). Al llarg dels debats es van organitzar quatre taules de treball centrades en diferents temàtiques: paisatges litorals, paisatges urbans i periurbans, paisatges rurals i agroforestals, i paisatge i energies renovables. Cada taula va estar moderada per una persona experta —Elena Vázquez, Antonio Antequera, Laura Puigbert i Jordi Grau—, que van formular preguntes clau als ponents i van dinamitzar el debat entre tots els participants. Les taules van comptar amb la participació de Miriam Bueno, Maria del Pozo, Aitziber Eguskiza, Silvia Fernández, Patricia Hevia, George Kremlis, Michael MacDonagh, David Maddox, Marc Marí, Rafael Mata, Francesc Muñoz, Irene Navarro, Jorge Navas, Joan Nogué, David Rejano, Marta Rodrigues, Pere Vaello, Joan Vaqué i Rosa Vilella. Com a tancament de les sessions tècniques, el divendres 4 de juliol al matí es van presentar les conclusions de cada taula, que van servir com a síntesi final de les Jornades. Aquestes conclusions seran publicades properament.

El mateix divendres van visitar el Museu de la Garrotxa per conèixer l'Escola Paisatgística d'Olot de la mà Xevi Roura. A la tarda, es va visitar l'Espai Cràter, guiats pel director del Museu, Xevi Collell. Tot seguit van acabar la jornada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb Joan Montserrat. El dissabte 5, els ponents van fer una visita al paisatge de l'Empordanet-Baix Ter, on van conèixer el sistema de reg històric i la dimensió cultural d'aquest paisatge guiats per les explicacions dels geògrafs de la Universitat de Girona, Anna Ribas i Albert Llausàs. Posteriorment, es van desplaçar fins a la Platera, on van conèixer de primera mà el projecte de desurbanització i de restauració dels aiguamolls, presentat per Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí, i Xavier Quintana, responsable científic de la iniciativa. La jornada va concloure amb una visita al recentment inaugurat Espai Medes, introduït per Toni Roviras. Al llarg del recorregut, es va recordar en diversos moments la figura de Josep Capellà, exdirector de l'Oficina de Turisme de l'Estartit i artífex de molts dels projectes impulsats a la zona, que havia de participar a la jornada, però va morir dues setmanes abans.