'Smart heritage': el reciclatge patrimonial dels paisatges industrials

Els vídeos del seminari internacional L’art de contemplar: miradors i paisatge ja estan disponibles. Especialistes d’arreu es van reunir per repensar la mirada, els miradors i la relació transformadora amb el paisatge, en una trobada celebrada els dies 15 i 16 d’abril a l’edifici MediaTIC de Barcelona. El seminari, organitzat per l’Observatori del Paisatge amb la col·laboració del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, va reunir experts nacionals i internacionals de diverses disciplines. Ara podeu recuperar totes les ponències —en el seu idioma original— a través del web de l’Observatori.[+]

L'Observatori del Paisatge de Catalunya va participar en el 27th International Workshop on Implementation of the Council of Europe Landscape Convention, celebrat a la Ribeira Sacra (Galícia) els dies 12 i 13 de maig de 2026. Durant la trobada, Laura Puigbert, tècnica de l'Observatori, va parlar de la transformació del paisatge de Catalunya com a conseqüència del canvi climàtic i va exposar algunes experiències de bones pràctiques en mitigació i adaptació que tenen efectes directes sobre el paisatge. La trobada, organitzada pel Consell d'Europa, el Ministeri de Cultura i la Xunta de Galícia, va reunir una cinquantena de representants d'estats, organitzacions internacionals i experts en paisatge.

L’Observatori del Paisatge ha col·laborat amb el Departament de la Presidència de la Generalitat difonent informació paisatgística d’aquest esdeveniment esportiu internacional. En només tres dies, del 4 al 6 de juliol, el Tour a Catalunya va recórrer divuit paisatges que mostren la riquesa natural i cultural del país. “Tres etapes, divuit pasiatges”, explica les singularitats paisatgístiques de les tres etapes, acompanyades d’imatges de l’Arxiu d’Imatges de l’Observatori i un mapa de l’etapa amb els paisatges per on creua. Enguany també es va col·laborar per segon cop amb la Volta ciclista.[+]

Del 5 al 7 de maig es va celebrar a Las Palmas de Gran Canaria i a Santa Cruz de Tenerife el I Congreso de Paisaje de Canarias, organitzat pel Govern de Canàries i la Fundación CICOP. Al llarg de tres dies es van analitzar els reptes actuals del paisatge i la seva governança des d’una perspectiva interdisciplinària. En el marc de la primera jornada del congrés, el director de l’Observatori va participar-hi amb una ponència en què va valorar els vint anys de polítiques de paisatge a Catalunya.

El fotògraf Joan Sorolla ha fet un donatiu d’una cinquantena de fotografies a l’ l’Arxiu d’Imatges de l’Observatori del Paisatge. La gran majoria provenen del projecte fotogràfic La volta al mont, un fotollibre en blanc i negre del domini paisatgístic del Massís del Mont i del seu santuari que pretén mostrar els paisatges singulars que envolten el Mont, sovint des d’indrets poc visitats o amb punts de vista no habituals. Precisament aquest projecte va formar part del seminari internacional 'L’art de contemplar: miradors i paisatge’, organitzat per l’Observatori.[+]

L’Observatori del Paisatge ha obert el seu canal de LinkedIn aquest 2026. Aquesta nova via de comunicació permet compartir de manera regular les activitats, projectes i iniciatives de l’Observatori. Amb aquesta presència a la xarxa, l’Observatori amplia l’abast dels seus continguts i reforça un dels seus objectius: promoure l’intercanvi de coneixement sobre el paisatge entre administracions, món acadèmic, professionals i societat civil. [+]

Al Jardí Botànic de Barcelona, del 5 de juny al 4 d’octubre de 2026, una exposició celebra el centenari dels revolucionaris “jardins de saló” de Rubió i Tudurí, Artigas i Dufy (1926) amb una proposta contemporània que combina disseny, botànica i tecnologia. Quinze arquitectes i paisatgistes internacionals són convidats a reimaginar el jardí domèstic a través de peces de ceràmica impreses en 3D que funcionen alhora com a maquetes i com a jardineres vives. La mostra està comissariada per Marina Cervera, James Hayter i José Luis Cortés. Per més informació, clica aquí.

Núria Garcia-Quera, professora de Geografia Física a la UAB, investiga l’etimologia dels topònims opacs —noms de lloc que han perdut el seu significat original— al Pallars Sobirà, una recerca per entendre millor la relació entre llengua, paisatge i activitat humana. “Els topònims són paraules que descriuen el paisatge”, explica la geògrafa. La recerca ha identificat cinc lexemes indoeuropeus que fa mil·lennis servien per definir el territori i que expliquen molts noms actuals. Garcia-Quera va triar el Pallars Sobirà perquè és “una àrea tancada per la naturalesa”, un espai idoni per estudiar com el paisatge ha modelat el llenguatge. L’article complet es pot consultar aquí.

L'Atlas de Paysages pour Paris és una eina digital interactiva que permet explorar la riquesa i la complexitat dels paisatges parisencs. El web ofereix una lectura detallada de la ciutat a través d’estructures, unitats i elements paisatgístics, així com rutes que conviden a recórrer París amb una mirada renovada. Aquest atles —fruit de la col·laboració entre la Ville de Paris i l’Estat— posa a l’abast de tothom un coneixement rigorós i accessible sobre la ciutat, i esdevé una base essencial per comprendre els reptes ambientals, socials i urbans que afronta la capital. Es pot consultar aquí.

Una "escola nòmada" com es defineixen ells, de fet són uns dies a l'any que porten els artistes enmig del paisatge alpí italià i "se'ls convida a habitar un context que ofereix l'oportunitat d'examinar les pràctiques artístiques a través de la lent del paisatge alpí mentre s'observa el seu efecte pedagògic; sense estructures dogmàtiques, l'Escola Nòmada pensa en l'espai escènic, el paisatge i la crisi climàtica com a territoris estètics que tenen implicacions polítiques sense l'ús d'un llenguatge polític". Al web hi ha el recull de tots els projectes i artistes que han passat per l'escola.

Consejería de Cultura y Deporte. Junta de Andalucía (ed.). Sevilla: Centro Andaluz de la Fotografía, 2026. ISBN: 978-84-9959-564-1.

“Misión Andalucía” és un projecte concebut sense la voluntat de ser un registre exhaustiu que recull fotografies de vuit autors que ofereixen una visió contemporània del paisatge rural andalús, explorant la diversitat geogràfica, social i cultural. L’exposició posa el focus en la relació entre natura, activitat humana i transformacions del territori, tot revisant imaginaris tradicionals i evitant visions tòpiques.

Curtmetratge. Eloi Aymerich (dir.) [S.l.]: Clack, 2026.

Flor del cel és un curtmetratge que neix de l’estima per un paisatge, la seva història i la seva gent. Explica el viatge iniciàtic d’una nena i una anciana trementinaire a les muntanyes de l'Alt Pirineu català, en una història que combina elements paisatgístics, fantàstics i socials. El film reivindica una figura clau en la història de les terres de muntanya; les trementinaires, dones que recorrien el Pirineu venent remeis i herbes medicinals, figures clau de la tradició de la Vall de la Vansa i altres zones de l’Alt Pirineu. El projecte està impulsat per la cooperativa audiovisual Clack i compta amb el suport de diverses institucions i associacions.

Arles: Actes Sud; École nationale supérieure de paysage, 2026. ISBN: 978-2-330-21850-8. (Carnets du Paysage; 48)

El gust pels viatges és antic. Si ens centrem en el període més recent, podem rastrejar el naixement del turisme modern a mitjans del segle XVIII, concretament a l'era del Grand Tour, reservat per a joves aristocràtics. L'interès pels viatges es va intensificar als segles XIX i XX a causa de la democratització del transport i una major difusió del coneixement geopolític. Aviat va arribar el "turisme de masses", que va provocar canvis considerables en la nostra relació amb els paisatges que visitem. Són els viatges, ara anomenats turisme, una amenaça per als paisatges?

Daniela Colafranceschi. [Salt: Casa de Cultura de Les Bernardes de la Diputació de Girona], 2026

Conjugar el mar amb el paisatge ha volgut dir travessar alguns dels molts significats de relació que existeixen entre ambdues entitats, amb el desig de destacar la urgència de pensar el mar? o parts d'aquest? com a paisatge, acollint àmbits d'aigua dins l'estatus de territori. Aquest llibre analitza la qüestió per entendre-la més que per definir-la, fent present el mar dins reflexions, mirades, experiències de paisatge que puguin explicar la relació entre nosaltres i els territoris que habitem.

Maria Manuel Pedrosa. [Lisboa]: Museu da Paisagem, 2019. ISBN: 978-989-20926-1-4

Aquesta guia convida a explorar el paisatge amb una mirada renovada, més enllà dels tòpics de la “postal”. El llibre articula preguntes i petites pràctiques que ajuden a reconèixer allò visible i allò invisible que configura cada lloc. Esdevé una introducció accessible i sensible a la idea que el paisatge és un continu viu del qual formem part i que cal aprendre a tenir-ne cura.

Antonio Jesús Antequera (coord.). Madrid: Ministerio de Cultura. Subdirección General de Documentación y Publicaciones, 2026

La diversitat i els valors dels paisatges d’Espanya, juntament amb l’augment de la demanda social de paisatges de qualitat, la creixent incorporació del paisatge a les estratègies de desenvolupament territorial i local, la complexitat de la seva gestió i la vulnerabilitat i les amenaces a què estan sotmesos, justifiquen un Pla Nacional de Paisatge Cultural que articuli mecanismes adequats per a la seva salvaguarda i una transformació coherent, amb totes les cauteles que la seva fragilitat i els seus valors requereixen. Es pot consultar aquí.

Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2025

Nova guia de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà que estableix criteris per integrar el cablejat de telecomunicacions en edificis minimitzant l’impacte visual i garantint la qualitat urbana. Defineix pautes sobre traçats, fixacions, ordenació i materials per assegurar instal·lacions segures, discretes i compatibles amb el patrimoni arquitectònic. També promou solucions coordinades entre operadors per evitar la proliferació de cables i preservar la imatge de l’espai públic. Es pot consultar aquí.

Juan Mario Crecente Maseda (coord.). [Oleiros]: Fundación Juana la Vega; Xunta de Galicia, 2019

El llibre recull les conclusions del seminari celebrat a la Ribeira Sacra el 2018 sobre la gestió i protecció dels paisatges culturals. Analitza des de diferents perspectives, el paper de les noves tecnologies digitals, i especialment els sistemes d'informació geogràfica, en el reconeixement dels complexos valors dels paisatges culturals i la seva integració en els sistemes de gestió.