El Consell d’Europa ha convidat a l’Observatori del Paisatge de Catalunya a participar en el grup d’experts que redactarà un informe amb recomanacions en relació al paper clau del paisatge quotidià per afrontar les grans crisis globals, com ara el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació, i millorar la qualitat de vida diària de les persones. El grup d’experts el formen representants dels estats membres i també experts independents, com el propi Observatori.

Es preveu que tant l’informe, batejat com Landscape, a living environment (El paisatge com a marc de vida), com les recomanacions estiguin enllestits i aprovats pel Consell de Ministres del Consell d’Europa abans d’estiu de 2026. L’informe s’emmarca en el que ja es coneix com el Procés de Reykjavík, que reconeix el paisatge com un element clau per afrontar les grans crisis globals, com la del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació.

L’informe partirà dels principis del Conveni europeu del Paisatge, que entén el paisatge com un entorn viu, dinàmic i en transformació constant, que influeix directament en la qualitat de la vida de les persones. El Conveni també subratlla que tots els paisatges -i especialment els de la vida diària- són igual d’importants, ja que constitueixen l’escenari on la major part de la població viu, treballa i es relaciona.

Per tant, l’informe abordarà les tensions derivades del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la urbanització o el turisme massiu, i com aquests paisatges influeixen en la salut física i mental, el benestar, la identitat col·lectiva i la cohesió social. Així, les recomanacions que derivaran de l’informe es fonamentaran en la idea d’entendre els paisatges quotidians no com a simples fons escènics, sinó com a béns comuns vius, essencials per a la democràcia, els drets humans i un desenvolupament que millori la vida quotidiana de les persones.

El Conveni europeu del paisatge, promogut pel Consell d’Europa

El Consell d’Europa és una organització internacional creada el 1949 que reuneix 46 estats europeus amb l’objectiu de defensar els drets humans. També promou la democràcia i l’estat de dret a tot el continent.

Una de les seves aportacions clau és l’impuls del Conveni europeu del paisatge, aprovat l’any 2000 a Florència. Es tracta del primer tractat internacional dedicat exclusivament al paisatge, i ha comportat un important canvi en la manera d’entendre’l i gestionar-lo. El Conveni defensa el dret de totes les persones a gaudir de tots els paisatges, no només dels més excepcionals, i a participar activament en la seva planificació, gestió i ordenació. A més, promou la integració del paisatge en les polítiques territorials i les sectorials (com l’agricultura, la cultura, l’energia o el turisme) i anima els estats a educar, sensibilitzar i formar la ciutadania i als professionals en aquesta matèria.

El desembre de l’any 2000, el Parlament de Catalunya va ser la primera cambra europea a adherir-se al Conveni europeu del paisatge. A partir d’aquell moment Catalunya va liderar, juntament amb estats com els Països Baixos, Suïssa, França o Regne Unit, la transició a Europa de la nova manera d’entendre i actuar en relació amb el paisatge. Un primer i important pas en aquest sentit va ser l’aprovació de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que enguany compleix vint anys. La Llei catalana de paisatge és una de les més fonamentades d’Europa pel que fa als principis i objectius del Conveni europeu del paisatge. Així, a través de la Llei, el paisatge esdevé un element actiu de la gestió del territori i un motor de desenvolupament.

L’Observatori, referent internacional

Des de la seva creació, l’Observatori del paisatge de Catalunya és un assessor permanent del Consell d’Europa en temàtica de paisatge. Per aquest motiu, l’Observatori ja va formar part d’un grup de treball que va dissenyar i implantar el Sistema d'Informació del Conveni Europeu del Paisatge (ELCIS), que a dia d’avui conté informació sobre les polítiques de paisatge que s'estan aplicant en els estats i regions europeus. També ha participat a les Conferències i Tallers organitzats per la Secretaria del Conveni europeu del paisatge.

L'activitat i l’estructura de l'Observatori del Paisatge, basada en un model de cooperació i diàleg entre administracions, societat civil, entitats i empreses, ha tingut molt ressò internacional i és font d'inspiració per a altres observatoris del paisatge i institucions semblants que s'estan creant arreu del món.

A més, l'Observatori també és convidat a participar en un gran nombre d'iniciatives i de trobades internacionals i espais de discussió i difusió per aportar el seu coneixement i experiència en les polítiques de paisatge de Catalunya i, d'aquesta manera, segueix engrandint i consolidant la xarxa de contactes i relacions europees i internacionals. Ho ha fet en altres indrets de l’estat espanyol i a països com Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Bèlgica, Grècia, França, Portugal, Irlanda, Eslovènia, Finlàndia, Xipre, Argentina, Colòmbia, Equador, Panamà, Uruguai, Xile, Irlanda, Eslovènia, Finlàndia, Jordània, o el Líban, entre molts altres, com es reflecteix en el mapa:

També cal destacar que l’Observatori ha desenvolupat i posat a la pràctica algunes metodologies, sobretot la d’elaboració dels catàlegs de paisatge de Catalunya, que són utilitzades en diversos països.

En aquest sentit, l’Observatori del Paisatge de Catalunya ha assessorat en diverses ocasions al Govern d’Andorra. Com a tal, destaquen la publicació conjunta del llibre “La planificació del paisatge en l’àmbit local a Europa. Els casos d’Alemanya, França, els Països Baixos, el Regne Unit i la regió de Valònia, a Bèlgica”, així com la coordinació de l’actualització de l’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra (2023), publicada en forma de mapa.

L’Observatori també ha elaborat el Mapa de paisatge transfronterer de la Cerdanya, conjuntament amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. El mapa, publicat en format paper i també en digital, bilingüe -en català i francès-, recull els principals valors i estratègies de futur de la vall en l'àmbit del paisatge.

Finalment, l’Observatori forma part de consells assessors i científics de nombroses iniciatives de paisatge tant europees com llatinoamericanes.

Així, l’experiència de l’Observatori és àmpliament reconeguda i està oferint des de fa anys un model innovador per a aquells països i regions que volen actualitzar o impulsar noves polítiques de protecció, gestió i ordenació del paisatge.