Un símbol de la Manchester de Catalunya

La fàbrica Folch va ser una de les indústries assentades a l'actual barri de la Vila Olímpica, una zona que, a causa del seu potencial, es va conèixer en els seus anys d'esplendor com la Manchester catalana. D'aquella fàbrica, que es va construir el 1898,només en queda un testimoni: una de les dues xemeneies. Gairebé davant de les torres Mapfre, al carrer de Salvador Espriu, al que va ser el solar de l'empresa, emergeix una monumental i solitària xemeneia de 54 metres d'altura. És, com recorda la documentació municipal, "l'últim vestigi del ric patrimoni arquitectònic industrial d'un barri que a finals dels anys 80 tenia 157 empreses entre les quals destacaven Catalana de Gas, Nissan Motor Ibérica i la fàbrica Folch". Els terrenys es van vendre i es va donar per tancat el seu passat industrial per crear -hi el que avui és el barri de la Vila Olímpica. Can Folch va tenir diverses funcions: farinera, fàbrica de gel, destil·leria d'alcohols industrials i, finalment, magatzem. La fàbrica va cessar la seva activitat el 1970 i l'agost del 1987 va sucumbir a la voracitat de les màquines excavadores. RESTAURACIÓ Per veure de prop la xemeneia s'ha de baixar per unes escales fins als jardins Atlanta. A la base del monument hi ha una placa que informa de la història de la fàbrica els que no la coneixen i refresca la memòria a aquells que havien sentit parlar de Can Folch. La placa conté la llegenda: "Aquesta xemeneia construïda entre els anys 1898 i 1900 ha estat restaurada perquè quedi a la Nova Icària com a testimoni industrial del barri". La restauració es va culminar el 10 de febrer de 1992. Carme Porta, veïna de tota la vida del barri de la Barceloneta, recorda què va ser Can Folch. "Un amic de la família es va interessar per la fàbrica i ens explicava com la xemeneia deixava anar el fum que produïa la combustió del carbó", diu. Veïns de la Vila Olímpica amb prou feines presten atenció a aquella torre de totxo i acer. "La veritat és que amb prou feines m'havia adonat que era una xemeneia. Em pensava que era un dipòsit d'aigua", assegura Neus Sala.