|
Des de The Nature of Cities, en totes les nostres interaccions ens marquem sempre com a prioritat adaptar-nos a les realitats dels altres. Pot semblar molt evident, però té les seves implicacions. Científics, legisladors, artistes, pagesos, educadors, comunicadors... Cadascú descriu el món des del prisma de la seva comunitat. El problema el tenim quan donem per fet que tots els altres han d’entrar per la nostra porta, amb la nostra terminologia, les nostres dades o les nostres maneres de veure les coses.
Adaptar-nos a les realitats dels altres també ens obliga a plantejar diferents preguntes. Què els preocupa? Quines paraules fan servir? Què els genera esperança, enuig, orgull, angoixa o curiositat? Quines històries expliquen sobre ells mateixos, el seu futur i els llocs que s’estimen? Per connectar amb les persones, el primer pas és escoltar-les.
I aquesta visió no només és aplicable a les comunitats, sinó també als plantejaments transdisciplinars. És important que les diferents disciplines connectin sense haver de renunciar a res. Per exemple, les taules rodones de The Nature of Cities agrupen 20 persones o més de diferents disciplines, pràctiques i geografies per respondre la mateixa pregunta. No cal que ningú adopti el llenguatge d’un altre. La posada en comú de diferents punts de vista és el que aporta l’autèntica riquesa. Les col·laboracions entre art i ciència (per exemple, còmics o teatre) obren noves portes a idees complexes i fan que la ciència sigui més accessible, sensible, sorprenent i, m’atreviria a dir, fins i tot més divertida.
Aquesta és la idea de fons de HARVEST, un nou projecte d’Horitzó Europa impulsat per 15 socis i endegat aquesta tardor que explora el potencial d’atracció de l’agricultura i la ramaderia, especialment entre joves i persones nouvingudes al món rural. Tanmateix, no podem decidir pel nostre compte què cal perquè la pagesia sigui atractiva i dissenyar una campanya des d’aquesta premissa. Com tampoc podem donar per fet que la gent té una imatge “equivocada” del món rural i que, per tant, cal transmetre’ls la imatge correcta. En comptes d’això, hem de partir de les realitats en què viuen les persones. Per això, explorem les condicions econòmiques, socials, culturals i pràctiques de la pagesia, escoltem els pagesos i els possibles futurs pagesos; i analitzem els discursos que circulen pels mitjans, les comunitats, l’àmbit educatiu i les institucions vinculades al món rural. L’objectiu és identificar-hi les veritats que transmeten, les que deixen de banda i per què algunes tenen més ressò que d’altres.
Els StoryLabs van un pas més enllà. No es tracta de llocs en què HARVEST expliqui unes històries millors a les persones, sinó de llocs en què es creen històries amb les persones, fent servir les seves paraules, experiències, contradiccions, sentit de l’humor, frustracions i ambicions. Des de les previsions fins a l’educació, les polítiques i les comunicacions, la filosofia sempre és la mateixa. No són iguals un legislador, un adolescent, un agricultor consolidat i algú que mai s’ha plantejat la pagesia com a opció de vida. Per tant, no els podem parlar com si ho fossin.
HARVEST aspira a generar noves oportunitats en el món de la pagesia, però per impulsar un canvi real no n’hi ha prou de dir a les persones cap a on han d’anar. Primer, cal adaptar-se a les seves realitats i, després, plantejar-nos plegats els propers passos.
|
