|
A finals del mes d'octubre passat va tenir lloc a Estrasburg la dotzena conferència per a la implementació del Conveni del Consell d'Europa sobre el Paisatge, una reunió molt esperada per tothom. L'última vegada que s'havia celebrat una reunió presencial entorn del Conveni havia estat l'abril de 2022, a Meteora (Grècia), per al lliurament de la setena edició dels Premis Europeus del Paisatge, amb Maguelonne Dejean-Pons com a Secretària General del Conveni, que després de més de dues dècades al capdavant del Conveni es va jubilar aquell estiu, posant punt i final a un extraordinari treball que tots els membres del Conveni han reconegut a la darrera conferència.
Des de llavors i fins al nomenament de Riccardo Priore com a nou Secretari General, la primavera passada, la Secretaria General havia quedat vacant, si bé la taula executiva havia continuat treballant en funcions. Aquesta taula també ha estat renovada a l'última conferència de l’octubre, i ara té la seva presidència Portugal i Espanya la vicepresidència.
La línia principal en què es vol treballar és la vinculació entre el paisatge i la salut de les persones, un aspecte recollit en un informe presentat a la conferència d'octubre i que tindrà continuïtat en un altre titulat “Living Landscapes”. Aquesta relació entre el paisatge, la seva qualitat i la seva incidència en el benestar físic i emocional de les persones es recull a la declaració final de la IV Cimera del Consell d'Europa celebrada a Islàndia el maig de 2023, coneguda com a Declaració de Reykjavík. En aquest document es fa èmfasi de la necessitat d'afrontar el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la implementació dels drets humans, tot situant el paisatge i la seva gestió com una de les polítiques clau per aconseguir-ho.
Es tracta d'un desenvolupament molt interessant del Conveni, ja que incideix en aspectes fonamentals d'aquest (com els objectius de qualitat paisatgística i la seva implementació) i posa en relleu el seu paper com a estratègia aglutinadora per vertebrar polítiques mediambientals, socials i culturals.
D'altra banda, entre les grans efemèrides que se celebraran en aquesta nova etapa tenim la commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Conveni, que tindrà lloc a Florència els dies 20 i 21 d'octubre.
Podem dir que, vint-i-cinc anys després de la seva publicació, Europa està més conscienciada que mai sobre la preservació i salvaguarda dels paisatges, ara si és possible amb més motiu, a causa dels efectes, cada vegada més evidents del canvi climàtic que colpeja les persones i els paisatges que els habiten en forma de riuades, grans incendis, erosió o sequera, per esmentar-ne alguns.
Però encara tenim molt per fer. Hem de continuar impulsant, des del mateix Conveni i amb les administracions i polítiques públiques, el reconeixement jurídic del paisatge i continuar desenvolupant instruments eficaços per a la seva gestió. Precisament aquesta és una de les línies-força més important que es recollirà en l'actualització del text del Pla Nacional de Paisatge que actualment s'està duent a terme. Una oportunitat única per poder harmonitzar el nou text del Pla -la nostra eina de coordinació a nivell estatal en matèria de paisatge- amb el nou impuls que es vol donar al Conveni des d'Estrasburg, que és més viu i vigent que mai, convertit en un text estratègic per a l'articulació de les properes polítiques europees sobre el territori.
|
