Paisatge Històric de Catalunya - Resultats - Vall Cerdana | Observatori del Paisatge
Web de l'Observatori del Paisatge

Vall Cerdana

Alguns apunts històrics sobre el paisatge de la Vall Cerdana:

  • La closa cerdana és l'estructura més característica del paisatge agrícola de la plana cerdana. Aquesta disposició, en forma de malla ortogonal estructurada pels diversos vials, canals i parcel·les, té els seus orígens en l'època romana. Avui, moltes de les closes cerdanes estan associades a construccions tradicionals de caràcter agrícola; són els anomenats masos cerdans, construïts durant els segles XVIII i XIX. Els masos es van situar en un extrem de les parcel·les, envoltades de feixes arbrades, camins i murs de pedra seca.
  • També durant l'època romana a la plana es conreaven cereals (alguns d'aquests cultius han arribat fins avui), i hi havia presència de ramaderia extensiva i transhumant (predominantment ovina) als estatges muntans. D'altra banda, la vinya ocupava els vessants més assolellats, fins i tot a alçades considerables.
  • El riu Segre, que creua tota la Vall Cerdana, ha afavorit al llarg de la història el desenvolupament d'un dens entramat de canals i séquies per aprofitar l'aigua, principalment per regar els prats i els camps de conreu. Bona part d'aquestes canalitzacions provenen del segle VIII, quan aquesta zona va ser ocupada pels musulmans.
  • Els pobles cerdans estan distribuïts a redós de la plana, amb Puigcerdà en posició estratègica. Tots aquests nuclis en general han patit poques variacions al llarg dels temps fins a la segona meitat del segle XX, període en el qual han proliferat nous creixements urbanístics a la solana seguint un model constructiu repetitiu i majoritàriament vinculats amb la pràctica d'esports d'hivern. En aquest sentit, la Vall Cerdana va ser, a començament del segle XX i coincidint amb l'arribada del ferrocarril a Puigcerdà l'any 1922, un territori pioner del turisme de neu i de muntanya a Catalunya (l'estació d'esquí de La Molina va ser la primera d'obrir-se, l'any 1909). Durant les dècades següents, la construcció i l'hostaleria van anar prenent el relleu a les activitats pageses com a motors econòmics.
  • A dia d'avui, el paisatge agrícola i forestal de la Cerdanya encara manté part del seu llegat històric, malgrat haver desaparegut gran part de les activitats agrícoles i forestals tradicionals. D'una banda, l'estructura del paisatge en closes encara és ben present, mentre que els cereals s'han concentrat principalment a les millors terres del fons de la vall, i s'han mecanitzat. D'altra banda, la ramaderia ha canviat la tipologia de bestiar, de l'oví al boví i l'equí, tot dedicant-se a la producció de llet i carn. La silvicultura és un sector que en les darreres dècades ha minvat molt, i són poques les serradores que es mantenen actives. Aquests canvis han contribuït al creixement del bosc, per bé que s'han mantingut molts prats d'estiu per a la pastura.

Més informació de la Vall Cerdana en el Catàleg de paisatge de l'Alt Pirineu i Aran:

TORNAR

© 2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net