Web de l'Observatori del Paisatge

Terraprims

Alguns apunts històrics sobre el paisatge dels Terraprims:

  • Paisatge caracteritzat per mosaics agroforestals de camps de cereals i pinedes de pi blanc amb alzines. Durant el segle XIX, període en què els espais agrícoles de secà eren majoritaris, els cereals i els farratges se situaven a les àrees més planeres, accessibles i de menor altitud, mentre que conreus com la vinya i l'olivera es trobaven sobre zones menys rendibles i més aturonades. No hi mancaven els espais erms i els adreçats a les pastures. Van ser aquests sectors més marginals que es van abandonar, en major o menor mesura, després de superar-se la màxima ocupació agrícola, durant la segona meitat del segle.
  • Els fragments de l'antic continu forestal que no es van rompre per l'aprofitament agrícola es van emprar de manera intensa fins a la dècada dels anys cinquanta del segle XX per a obtenir-ne carbó vegetal, llenya o fusta. D'aleshores ençà, aquestes boscos pràcticament no s'han aprofitat i han acabat donant lloc als espais forestals actuals. Va ser també durant la segona meitat del segle XX que els conreus propis de la trilogia mediterrània van anar cedint l'espai a d'altres de més rendibles i de clara orientació ramadera, com el blat de moro, la userda i el raigràs. Un altre element que va aparèixer en el paisatge dels Terraprims van ser les instal·lacions que reflecteixen una intensificació de la producció agrícola i ramadera: fàbriques i magatzems de pinso, nous porxos per al bestiar, sitges i dipòsits d'aigua, entre d'altres.
  • El riu Ter, al sud dels Terraprims, dóna lloc a una plana al·luvial dominada pels conreus de regadiu, ja presents al segle XIII gràcies a la construcció de séquies i molins que al llarg dels segles s'han anat millorant i ampliant.
  • L'amabilitat del relleu i la presència de cursos d'aigua han facilitat, des d'antic, la humanització del paisatge dels Terraprims. El poblament és dispers en petits nuclis rurals, masies i veïnats majoritàriament situats en petits turons i que esdevenen fites que es retallen en el paisatge sinuós dels Terraprims. Els nuclis de poblament rurals, amb origen a la l'edat mitjana, tenen una estructura compacta, situada al voltant d'edificis històrics com esglésies i castells. Aquestes esglésies, en gaudir d'un espai de protecció al seu voltant, són les que van acabar estimulant la formació dels nuclis. A banda de les demarcacions eclesiàstiques, existien també les senyorials, que van erigir fortificacions o torres que, de vegades, van acabar esdevenint veritables castells o nuclis fortificats i que continuen presents en el paisatge dels Terraprims.
  • Una altra dinàmica característica de la segona meitat del segle XX va ser la construcció de diverses infraestructures de comunicació, relativament properes entre elles, que creuen longitudinalment els Terraprims. Es tracta de les carreteres AP-7 i N-II, i el ferrocarril Barcelona-Portbou. Més recentment, ja entrats al segle XXI, s'hi ha construït el TGV.

Més informació dels Terraprims en el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines:

TORNAR

Galeria d'imatges

Cartografia del paisatge històric:

La cartografia completa d'aquest paisatge s'està elaborant i serà disponible properament.

Els mapes en format PDF ocupen entre 30 i 60 Mb (poden necessitar més d'un minut per obrir-se).

© 2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net