11 de Febrero de 2015

Els territoris serens caminen del debat a l'acció

El Consorci del Lluçanès engega un procés de participació per elaborar una Carta del Paisatge per la comarca. Està previst que les conclusions es mostrin el 21 de març.

JORDI FREIXA I OLIVERAS La Rella - [Crónica]

Des de l'any 2000, el paisatge és un element tingut en compte a l'hora de d'excercir polítiques públiques i d'ordenació del territori. Almenys això es desprén d'un conveni on es van adherir 38 estats, entre ells Catalunya, que va elaborar una llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. L'instrument per dur a terme aquests objectius al nostre territori és l'elaboració d'una carta del paisatge, procés que ja s'està duent a terme des del Consorci del Lluçanès, encara que requereix la implicació del màxim d'agents implicats: adminisitració, empreses, turisme, plataformes...

UN MES I MIGE PER FER LA CARTA DE PAISATGE DEL LLUÇANÈS

La presentació de la proposta, aquest dimarts 10 de febrer a la seu del Consorci, ha servit per mostrar els treballs previs de diagnosi del paisatge al Lluçanès, elaborats pels tècnics del Consorci. Tal com va explicar Laura Megias, del servei de desenvolupament rural, per fer una carta del paisatge cal implicar molta gent. Servirà per mantenir i donar a conèixer el territori, a l'hora que fomenta el desenvolupament local. Megias va destacar els elements clau del nostre territori, així com els impactes negatius que els assetgen. Es poden consultar els valors del paisatge clicant aquí.

La voluntat d'actuar per governar el paisatge es plasmava entre el públic assistent a la sala, però del debat a l'acció n'hi va un bon tros. Tal com es van referir durant l'acte, el projecte dels "territoris serens" s'ha covat durant 4 anys, sense concretar-se. La força de la Carta haurà de ser un procés de participació on tothom tingui veu i s'hi pugui implicar qualsevol agent. Durant l'acte, es va repetir que perquè el projecte avançi, primer s'ha de creure, i requereix un lideratge polític perquè les propostes no es converteixin en fum. De moment, a l'acte només hi havia quatre alcaldes. I, això si, estava farcit de membres de la plataforma Lluçanès Viu.

Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, explicava que perquè això funcioni cal "articular i garantir un model concret" i "fer complir els objectius marcats" per petits que siguin. Nogué va explicar que "hi ha poques cartes del paisatge que funcionin", però es va referir a algun cas exemplificador, com el del Priorat, comarca amb una població i dimensió semblant al Lluçanès, que gràcies a la seva feina, i a la categoria de paisatge cultural agrari, opta a ser declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Tal com va dir, el paisatge s'ha de mirar d'una manera global, ja que inerfereix directament sobre la qualitat de vida. Tot té a veure amb el paisatge, i això pot ser la base per fonamentar molts models de comarca: l'econòmic, el paisatgístic, el productiu... En el debat posterior es va parlar, sobretot, de la incursió de les macrogranges en detriment dels petits ramaders, com un factor que està canviant el paisatge del Lluçanès. En aquest aspecte, unes hores abans es va presentar el projecte "boscos de pastura", que precisament servirà per ajudar els petits ramaders a accedir a la terra.

El procés de la carta del paisatge ja ha començat i es pot accedir a tota la informació des de la web paisatgellucanes.cat. El projecte s'impulsa des del Consorci del Lluçanès i la Diputació de Barcelona, i compta amb el suport de l'Observatori del Paisatge i Espai 3. En les properes setmanes es podrà participar en els diversos debats que definiran la carta, i està previst que el proper 21 de març es presentin les conclusions.