Web del Observatorio del Paisaje

Informació a la premsa

REGRESAR

3 de Mayo de 2009

Nova York i París reutilitzen els seus viaductes

Manhattan estrenarà al juny vinent un gran parc urbà dissenyat per recuperar una infraestructura ferroviària abandonada, un projecte que es va inspirar en el Viaduc des Arts i la Promenade Plantée de la capital francesa

JESÚS BADENES Diari de Girona - [Crónica]

Als anys 90, Nova York havia decidit enderrocar un viaducte del ferrocarril, similar al de Girona, construït feia 75 anys. Passava entre 25 illes d'habitatges, a prop del port. Però dos veïns van tenir una curiosa idea: convertir la High Line en el Central Park del segle XXI, imitant la coneguda Promenade Planteé de París.

La High Line és una línia de ferrocarril per mercaderies abandonada que travessa el conegut barri de Manhattan a una alçada aproximada de deu metres. Va ser construïda a principis dels anys 1930 i va ser utilitzada fins a 1980. Fins fa pocs anys es trobava en un estat de deteriorament, malgrat que el viaducte es conservava en bon estat. Les males herbes i les plantes creixien al llarg de la major part del seu recorregut.

Dos residents a Manhattan, Robert Hammond i Joshua David, van crear l'associació d'amics de la High Line (www.thehighline.org) per tractar de reunir els veïns i defensar la recuperació i reutilització del viaducte i que Manhattan tingués una gran zona verda d'esbarjo.

Durant diversos anys més de 800 persones van fer arribar el seu missatge a tost els estaments polítics. A més dels dos cofundadors, un dels més ferms defensors de la recuperació de High Line com a espai verd és l'actor Edward Norton.

Finalment el 2004, el govern de la ciutat de Nova York va decidir destinar 50 milions de dolars -uns 37 milions d'euros- per fer realitat el projecte del parc.. es va convocar un concurs d'idees on es van presentar projectes molt diversos, però amb un tret comú: les plantes i els elements vegetals eren l'element principal. En el seu conjunt, el projecte ja ha transformat tota l'àrea del seu voltant, que ocupa més d'una vintena d'illes de cases pròximes al riu, el que exigia el desenvolupament més ambiciós de la ciutat en molts anys. La inversió de millores en tota l'àrea urbana superarà els 170 milions de dòlars -128 milions d'euros-

El 10 d'abril de 2006, l'alcalde Michael Bloomberg va presidir una cerimònia, que marcava l'inici del projecte de construcció de High Line per convertir-lo en un parc elevat per a vianants. A partir de la primavera de 2007, la majoria de les antigues vies fèrries es van anar eliminat. Si el treball va segons el previst, la secció sud del nou parc sobre el viaducte, de Gansevoort Street a 20th Street, s'obrirà al públic el juny d'aquest any.

El projecte s'està duent a terme per l'empresa dels arquitectes Diller Scofidio + Renfro. El sector sud constarà de cinc escales d'accés i tres ascensors. En direcció cap al nord, el parc també permetrà integrar un centre de convencions. Tanmateix mantindrà molts elements distintius del seu passat: el grafit és el material predominant en la cosntrucció dels nous elements, i algunes de les vies s'han reaprofitat al llarg del parc.

Bona part del treball dels dissenyadors tracta de buscar un equilibri fidel entre crear un gran corredor verd per a vianants i la imatge bucòlica d'abandonament -les males herbes que creixien a través de l'esquelet de metall de carrils i vigues de fusta-.

En algunes de les zones més amples, els arquitectes han previst crear petits espais per fer actuacions a l'aire lliure. En definitiva, es tracta d'un espai de descans i que permet veure el riu Hudson gràcies a estar deu metres aixecat sobre la vida atrafegada dels carrers.

Nous blocs d'habitatges, hotels i edificis d'oficina dissenyats pergrans talents com Jean Nouvel, Annabelle Selldorf, Renzo Piano, i l'empresa Della Valle Bernheimer estan brotant al llarg i ample del nou parc. Però el projecte no només ha atret l'atenció dels urbanistes. El propietari de l'hotel Chateau Marmont, André Balazs ha impulsat un nou establiment amb 19 plantes i 337 habitacions just a cavall del viaducte.

No obstant en l'actual situació de crisi, alguns promotors estan neguitosos per veure com s'executen els plans. El mateix alcalde Bloomberg confia que 'la reutilització de la High Line és una de les grans obres per frenar la crisi econòmica'. És un dels exemples del govern de Nova York que a partir de la creació de noves infraestructures preveu crear uns 25.000 llocs de treball vinculats al sector de la construcció.

Mentre l'alcalde republicà i multimilionari de Nova York proclama amb grandiloqüència que es tracta del 'parc urbà més innovador del món', els seus impulsors reconeixen que la seva inspiració va venir de París, on també han reutilitzat un viaducte per vertebrar tot un districte amb un 130.000 habitants.

UN PASSEIG DE PEL·LÍCULA

La Promenade Plantée de París -també coneguda com Coulée Verte- travessa gairebé de punta a punta el 12è districte, a l'est de la capital francesa. Amb un recorregut de 4,7 quilòmetres sobre el traçat de l'antiga via de ferrocarril de la línia de Vincennes, que enllaçava des de 1859 l'estació de la Bastilla -on avui s'aixeca l'Opera de la Bastilla- fins Vincennes. Al llarg de tot el recorregut s'ha adequat una superfície de 3,3 hectàrees, dividida en quatre grans jardins. Un espai que es va fer encara més conegut arran de la pel·lícula Before Sunset (2004), protagonitzada per Julie Delpy i Ethan Hawke.

L'antic viaducte també ha deixat la seva marca en els espais alliberats, on va ser enderrocat. La zona enjardinada continua a nivell de terra fins a l'estació de Reuilly, paral·lelament a l'avinguda Dausmenil, abans d'apartar-se'n per seguir l'antiga rasa de la xarxa ferroviària molt més pròxima als carrers veïns i acaba a la plaça Charles-Péguy i la Porta de Montempoivre.

El nou passeig aixecat va ser concebut pel paisatgista Jacques Vergely i l'arquitecte Philippe Mathieux sobre el viaducte del segle XIX. L'entorn de jardins en la part superior del viaducte està adreçat als vianants, però del qual els ciclistes poden igualment gaudir a la part situada al nivell de terra, en el seu tram final. La part elevada queda emmarcada per edificis en alguns trams.

El 1990 la ciutat de París es va abocar a l'original projecte de rehabilitar aquest viaducte abandonat per convertir-lo en un espai dedicat a les arts i els oficis. Quatre anys després les obres començaven per restaurar les voltes dels arcs i habilitar locals comercials i tallers. Els arcs també donen accés a aparcaments subterranis o resguarden quioscos de premsa.

Gairebé la meitat de la seva longitud està ocupada pel Viaduc des Arts, una façana comercial que aprofita les voltes de totxos de color rosat. Aquesta infraestructura s'ha convertit en un símbol del París més europeu. S'hi han instal·lat més de 50 prestigiosos artesans del tèxtil, la ceràmica o la fusta.
De fet, el Viaduc des Arts s'ha convertit en el símbol identitari del 12é districte i és el principal d'atracció. Per reforçar la importància dels artesans a tocar del viaducte s'ha creat la Maison de l'Artisanat et les Ateliers de París. Però des de fa anys, al seu voltant, han anat creixent restaurants, cafés i altres espais comercials més moderns com botigues de videojocs o supermercats de barri.

Els ciutadans de París i Nova York han fet seva i reutilitzen una infraestructura de ferrocarril que es donava per acabada.

© 2018 Observatorio del Paisaje de Cataluña | Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net