15 de Abril de 2009

Un total de 34 petits municipis de quatre comarques aposten per un model de 'desenvolupament serè'

Opten pel paisatge, els productes propis i el turisme de qualitat

PERE PRATDESABA El Periódico - - Catalunya [Crónica]

A la nostra societat, el temps, l'espai i els recursos es consumeixen a un ritme vertiginós. En contrapartida, la tranquil.litat i la serenitat són valors que cotitzen a l'alça, ja que permeten aïllar-se en la mesura que sigui possible de tota aquesta voràgine i disfrutar d'un estil de vida molt més humà. Calma i moderació en temps d'acceleració i desmesura.
Aquestes són les credencials de presentació de Territoris Serens, un projecte innovador de desenvolupament econòmic adaptat a l'àmbit rural, que té com a punt de referència el model Cittaslow italià (ciutats lentes). En la iniciativa hi participen quatre territoris: Moianès, Vall del Ges, Orís i Bisaura, Cabrerès i Lluçanès. En total, 34 petits municipis amb 25.000 habitants, a cavall entre les comarques d'Osona, Bages, Berguedà i Vallès Oriental.

AFECTATS PER LA CRISI

Els quatre territoris comparteixen sinergies rurals i estan molt afectats per la crisi econòmica. La pateix amb especial intensitat el Lluçanès, ja que encara s'està recuperant del tancament de la fàbrica tèxtil Puigneró, el 2004, que va sembrar d'atur tota aquesta subcomarca.

'És un model de creixement que no vol caure en les trampes de l'entorn urbà. Tot, sense renunciar als beneficis del progrés', explica Eva Boixadé, presidenta del Consorci del Lluçanès.

La iniciativa aposta per revaloritzar els aspectes propis de l'àmbit rural, amb el paisatge, els productes agroalimentaris i artesanals, la gastronomia, el patrimoni cultural i la qualitat de vida com a elements centrals. Els objectius, promoure la conservació del territori, crear ocupació i fomentar una activitat econòmica basada en productes propis i de qualitat.

La proposta, encara en fase inicial, ha rebut una resposta tímida a la zona on s'ha de desenvolupar. 'És un sistema respectuós i integrat en el territori. Però tots els agents implicats hauran d'anar a l'uníson perquè fructifiqui', adverteix Ramon Soler, d'Unió de Pagesos. Més escèptic es mostra Pere Garet, agricultor, ramader i empresari forestal: '¿I com es traduiran totes aquestes polítiques per a l'usuari?', es pregunta. 'Pot ser un reclam, però primer haurem de definir quins són els productes que volem vendre', afegeix.

A efectes pràctics, el projecte desenvolupa tres línies d'actuació. La primera, l'entorn, incideix en la preservació dels espais naturals i rurals i en l'articulació 'coherent i ben integrada' dels creixements urbanístics. La segona línia aposta per la potenciació del capital social local, amb la creació d'una xarxa de serveis per a la comunitat i l'educació vinculada a la innovació, per posar-ne alguns exemples. Per acabar, les bases econòmiques del projecte seran els productes de qualitat autòctons, el turisme i un teixit econòmic innovador.

MARCA I LOGO

Algunes de les primeres accions previstes pels impulsors de la idea són la declaració de territoris lliures de transgènics, la publicació d'un catàleg d'espais singulars i la promoció turística conjunta, entre altres. També s'estudia la creació d'un logo i una marca que, segons Josep Viladric, propietari del Mas Vilarrasa, una casa de turisme rural de Moià (Bages), actuarà com 'un distintiu de qualitat que potenciarà la imatge de tranquil.litat que ja té el sector'.