Web del Observatorio del Paisaje

Press information

RETURN

25 April 2006

França i Itàlia, models del Priorat

La comarca inicia els tràmits per aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Segueix les passes de Saint Emilion, una població d'Aquitània que des del 1999 té preservat el seu paisatge vitivinícola.

GEMMA CASALÉ Diari de Tarragona - [Feature]

El dia 2 de desembre de 1999, la Unesco declarava Saint Emilion Patrimoni de la Humanitat. La protecció es justificava tot atenent a la preservació del paisatge vitivinícola que durant dècades ha estat el principal motor agrícola i econòmic d'aquesta població francesa propera a Bourdeus i coneguda internacionalment per l'excel·lent qualitat dels seus vins negres. Aquest exemple, el de Saint Emilion, és el que es vol seguir al Priorat, on ja fa temps treballen per definir els instruments que permetin protegir el paisatge, principal motor econòmic de la comarca.

No hi ha un calendari definit per aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat, encara que el tret de sortida serà la primera xerrada del cicle que porta per títol Priorat: quin paisatge, quin futur? . Organitzades de forma conjunta per la URV i la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural de Priorat, se celebrarà aquest divendres a Falset.

Per a Roser Vernet, de la Plataforma, 'és tan interessant treballar per aconseguir la declaració com la mateixa protecció en si'. Afegeix que 'a la Plataforma ja fa temps que hi donem voltes, i hem considerat que la declaració serà el colofó, la culminació d'un procés que ha de començar amb la reflexió sobre el futur que necessita la comarca, i també la manera d'aconseguir una clara autoestima del Priorat'.

La proposta ja comença a generar moltes opinions favorables. Sense anar més lluny, el Consell Regulador de la DO Montsant també es posiciona -veure l'article d'opinió que es publica en aquesta mateixa pàgina- a favor d'aquesta possibilitat.

I, a més a més, l'Ajuntament de Falset ja fa anys que s'ha plantejat la possibilitat precisament de fer realitat un agermanament amb la població francesa de Saint Emilion.

Així ho expressava ahir l'alcalde de la localitat, Jaume Domènech.

Tanmateix, afegí que 'si bé vam escollir Saint Emilion, per les característiques del seu territori i també pels vins negres que s'hi elaboren, encara no hem començat a parlar d'aquesta possibilitat amb el municipi'.

En canvi, amb qui sí ja s'ha iniciat l'embrió de l'agermanament és amb la italiana Montespertoli, una petita localitat que disposa d'un gran territori de camps de ceps, on s'elabora un dels Chianti més populars per les seves qualitats. De fet, Domènech apuntava que 'si bé les relacions es van mantenir fa uns tres anys, amb el canvi de govern municipal tot es va refredar. Ara, però, sembla que de nou es poden reprendre les relacions, ja que els hem convidat perquè participin en la Fira del Vi. Ells també ens han expressat el seu interès perquè anem a la fira que se celebrarà del 28 de maig al 4 de juny'.

Falset no està agermanat amb cap localitat. I l'Ajuntament es planteja la materialització d'un agermanement com un pas més per a la millora de l'explotació de les característiques del vi de la comarca.

PAISATGES PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Segons la Unesco, el patrimoni és l'herència del passat de la qual nosaltres ens beneficiem i que, al nostre torn, transmetrem a les generacions futures. El patrimoni natural i cultural és una font irremplaçable de vida i d'inspiració.

Aquest organisme, des de l'any 1972, cataloga espais naturals, conjunts arquitectònics, paisatges, etc., que per les seues característiques intrínseques i relatives es consideren representatius i de prou valor, independentment del territori en què es trobin, per ser Patrimoni de la Humanitat. És a dir, que la seua preservació i gestió esdevé primordial.

Entre aquests indrets naturals i culturals hi trobem paisatges, el que anomenem paisatges culturals perquè són un reflex de la interacció entre l'activitat humana i un espai físic que no només la suporta sinó que, en certa manera, la condiciona i la integra. Paisatges distints han estat catalogats per raons diverses, com ara pel fet de ser testimonis d'una tradició cultural i representar un exemple eminent d'ocupació del territori. Els paisatges del vi també són indrets dignes de ser tinguts en compte, la qual cosa ens la demostra el fet que tant l'Alto-Douro (Portugal) com Saint Emilion (França) estan a la llista dels béns considerats Patrimoni de la Humanitat.

Els nostres paisatges no desmereixen, ni haurien de desmerèixer mai, la riquesa cultural que representen aquests exponents del patrimoni vitivinícola mundial. Tenim una tradició i una història que es remunta lluny. Exemples de la presència i de l'activitat vitivinícola a casa nostra ja en l'època dels romans estan avalats per restes arqueològiques d'àmfores destinades a l'emmagatzemament i al transport del vi, i per les ressenyes de l'escriptor llatí Plini el Vell. I la interacció entre l'activitat humana lligada al conreu de la vinya i el territori que l'aixopluga té el màxim i bell exponent en el patrimoni de pedra seca que, com una punta de coixí, repunta les nostres vinyes.

Ens cal aconseguir el reconeixement d'aquest patrimoni, i perquè això sigui possible ens cal, primer que tot, ser-ne conscients i actuar en conseqüència. És a dir, fer el que calgui perquè aquest paisatge nostre i tot el que representa continuï evolucionant de manera respectuosa, equilibrada i harmoniosa amb el patrimoni natural que hem rebut i que hem de llegar.

A continuació ens caldrà dotar-nos de tots els mitjans per fer-ho possible (Carta del Ppaisatge, compromisos comarcals en temes determinants, complicitats internes i externes, etc.) i aplicar-los amb rigor i eficàcia.

I, paral·lelament, ens caldrà difondre, fer conèixer i fer respectar un valor patrimonial que tenim vocació de compartir amb el món sencer. Com ho fem amb els seus fruits, el nostre vi i el nostre oli, que ens enorgulleixen i ens esperonen a seguir per aquest camí encetat fa segles.

© 2018 Landscape Observatory of Catalonia | Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net