Web del Observatorio del Paisaje

Press information

RETURN

14 June 2013

Terres de l'Ebre, reserva de la biosfera

JOSEP ARAGONÈS L'Ebre digital - [Opinion article]

Si alguna cosa ha caracteritzat la candidatura de Terres de l'Ebre a reserva de biosfera és el seu caràcter col·lectiu; un projecte en què hem coincidit diferents iniciatives i hem intervingut i participat moltes institucions, entitats i persones. Però fem una mica de memòria, recordem els objectius inicials de la candidatura.

En primer lloc, volíem superar un debat que moltes vegades ha portat la societat ebrenca a un carreró sense sortida: el debat entre conservació i desenvolupament. Avui en dia, poca gent dubta de la necessitat de conservar els valors naturals. I poca gent qüestiona que aquest patrimoni ha de participar de forma activa en el progrés social i econòmic. El programa MaB i el seu instrument Reserva de la Biosfera estan pensats de forma explícita per vincular desenvolupament sostenible amb la gestió i amb la conservació del patrimoni natural.

En segon terme, volíem un projecte d'abast ebrenc, cohesionador, compartit per les quatre comarques i per tots els municipis. No és fàcil trobar elements aglutinadors per a aquests tipus d'iniciatives. I un dels aspectes que uneix les TE és el de compartir un valuós patrimoni natural. En aquest sentit, ens ha estat útil el programa MaB i les RdB.

El tercer objectiu era fer-nos més visibles en el mapa del món. Les RdB són, per als valors naturals, l'equivalent a la figura de patrimoni de la humanitat per als valors culturals i històrics (una figura, d'altra banda, també de la Unesco). Buscàvem un reconeixement internacional que actués com a instrument regenerador. Buscàvem, en paraules (molt encertades) de l'edició de l'ebre de fa unes setmanes, una reserva d'autoestima, que si fa 5 anys era necessària, ara, en aquest context de crisi severa, ho és encara més.

I, finalment, volíem un projecte que contribuís a l'economia del coneixement, a la creació de llocs de treball qualificats, a consolidar iniciatives destinades a la recerca i a la divulgació i la difusió del coneixement. En aquest sentit, volem destacar el paper de la URV en la redacció de la memòria de la candidatura. Una vegada més, el programa MaB i les RdB també posen una atenció especial en la recerca i en l'educació, treballant en xarxa a nivell mundial.

Aquests eren, a grans trets, els nostres objectius inicials i, com veiem, coincideixen molt amb els postulats del programa MaB.

La Unesco ha valorat, a més a més, que la candidatura reunís les condicions adequades per tres motius fonamentals. D'una banda, per la gran diversitat d'espècies, hàbitats i paisatges. Cal recordar que un 35 % del territori està inclòs a la Xarxa Natura 2000 i té dos parcs naturals, un riu vertebrador de tot el territori i una matriu agrària amb paisatges de gran qualitat, formats per l'activitat humana. D'altra banda, hi ha ajudat el fet de tindre una zona marina i una de terrestre. I també, la gran extensió: gairebé 3.700 km2, una de les més grans de l'Estat. Actualment, les RdB són cada vegada més grans a causa de la importància que la Unesco dóna a les zones on estan les poblacions i les activitats econòmiques. L'any passat, per exemple, es va declarar una reserva de 24.000 km2 a França. Finalment, s'ha valorat molt positivament el compromís de la societat ebrenca i de les administracions locals en polítiques de sostenibilitat: des de la protecció del riu fins a l'estalvi energètic, des de la recollida selectiva fins a les energies renovables.

I ara, la pregunta que tothom es fa: què ha de ser la reserva de la biosfera de les Terres de l'Ebre? Què ha de fer Ebrebiosfera? La primera resposta, la de manual, és que serà allò que la gent de l'Ebre vulga. Recordem que la reserva és un acord voluntari del territori, no una figura de protecció imposada. Pot ser un instrument de regeneració territorial o una declaració estèril que significarà el fracàs d'aquesta iniciativa.

Ebrebiosfera, però, ens pot ajudar molt. Pot ser sinònim d'agricultura de qualitat, de valor afegit als nostres productes agraris. Ha de significar més suport al teixit cooperatiu i a les denominacions d'origen. La reserva, sense oblidar la internacionalització, ha de donar noves oportunitats als mercats de proximitat. Ha de ser un renovat compromís amb l'agricultura integrada i ecològica. Pot reforçar l'agroindústria i la indústria agroalimentària i donar un impuls a la indústria auxiliar.

Reserva de la biosfera també és aprofitar les possibilitats dels regs de suport, aprofundir en la multifuncionalitat de l'agricultura i de l'espai rural. És desenvolupar amb plenitud l'aqüicultura. És contextualitzar la gestió sostenible dels espais forestals, la promoció de la biomassa com a font autòctona d'energia i impulsar els distrits-heating a escala local.

Reserva de la biosfera és promoure l'eficiència i l'estalvi energètic en els equipaments i serveis públics i privats. És donar un impuls a les renovables, a la diversificació energètica i a treballar en el nou paradigma de l'energia distribuïda. És l'assaig a diferent escala de les smart grids: els sistemes integrats de producció, transport i consum energètic i, per això, ens ha de servir la vocació energètica de la Ribera d'Ebre.

Reserva de la biosfera és apostar per la diversificació i la desestacionalització de l'activitat turística. Promoure el turisme de qualitat i, sense oblidar el turisme tradicional, apostar per un de lligat a l'experiència del lloc. Reserva és l'enoturisme, l'avistament d'ocells, el turisme rural, els esports d'aventura… És posar en valor els paisatges de la vinya, els arrossars del Delta, les planes d'oliveres del Baix Ebre i el Montsià, el geoparc de la Terra Alta, els paisatges fluvials de la Ribera d'Ebre. És l'arquitectura tradicional, les construccions de pedra seca.

Reserva de la biosfera són les oliveres monumentals i mil·lenàries. És l'artesania de la pauma al Mas de Barberans i a Rasquera. És la ceràmica a la Galera i a Miravet. Són les manifestacions de cultura tradicional arreu del territori. Són els paisatges picassians de la Terra Alta. És el patrimoni històric i cultural de les comarques de l'Ebre: els poblats ibèrics, el castell de Miravet, la Tortosa medieval i renaixentista…

Ebrebiosfera també és potenciar les activitats a la via verda de la Terra Alta i el Baix Ebre. És integrar aquesta via als recorreguts cicloturistes de la comarca del Montsià. És el camí de sirga entre Amposta i Sant Jaume. És donar contingut i sentit als centres, espais i rutes d'interpretació existents a les quatre comarques. És trobar fórmules de cooperació entre aquests equipaments i les iniciatives privades (agrobotiges, hostaleria…). És crear les condicions de confort ambiental que el sector turístic demana. És el control dels mosquits al delta de l'Ebre. És el control de la mosca negra al riu Ebre.

Reserva de la biosfera és potenciar el riu Ebre com a eix vertebrador del territori, com a recurs ambiental, econòmic i turístic. És la navegabilitat de tot el tram català del riu fins al mar. És treballar contra els efectes del canvi climàtic a la costa i al Delta. És adoptar mesures contra la subsidència i la regressió.

Reserva de la biosfera és potenciar el Campus de l'Ebre de la URV, el Centre del Canvi Climàtic, la càtedra d'Economia Local. És garantir la continuïtat de la tasca centenària de l'Observatori de l'Ebre. És la labor de l'IRTA a Amposta i a la Ràpita.

Reserva de la biosfera és el treball dinamitzador que fa el Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta. És potenciar la recerca i l'ús públic en l'àmbit dels parcs naturals. És prestar els serveis públics amb eficiència, qualitat i compromís amb el nostre entorn. És ser el territori català amb major taxa de recuperació de residus. És dotar de contingut tècnic i economia d'escala les competències ambientals del municipis i els consells comarcals. La reserva ha de ser el foment del treball especialitzat, qualificat i de qualitat. És l'ús de les noves tecnologies en la prestació dels serveis públics i privats.

En definitiva, com podeu veure, Ebrebiosfera és un projecte destinat a sumar, que vol contextualitzar totes aquestes accions i d'altres, i les vol dotar d'un fil argumental, d'un relat global. És un projecte basat en una visió integral del territori i en una visió sinèrgica de les activitats socioeconòmiques existents.

Deia Xavier Pallarés a l'especial que l'ebre va dedicar a la reserva que aquesta vol impulsar la cultura de la cooperació. La cooperació entre administracions, cooperació entre el sector públic i privat, cooperació entre sectors econòmics i entre actors socials. Deia que només amb cooperació a escala local tindrem possibilitats de competir en aquesta societat tan global. I això és cert.

Avui, podem afegir, continuant en aquesta línia, que només aquells territoris amb un relat propi, amb una potent personalitat, amb una forta singularització, tindran més oportunitats en el marc de l'economia global. En això, la marca EbreBiosfera ens pot ajudar, però la marca ha de tindre un contingut, una ànima, un discurs. En aquest sentit, les Terres de l'Ebre tenim molts i bons arguments per construir aquest relat territorial.

Ebrebiosfera té vocació estratègica. La ciutat de Barcelona està destinant esforços i recursos a esdevindre referent internacional en l'àmbit de les ciutats intel·ligents, les smart city; un projecte estratègic que vol associar Barcelona a l'ús de les noves tecnologies, a l'eficiència en la prestació de serveis i a la captació de talent.

Ebrebiosfera ha de ser l'aposta estratègica perquè les Terres de l'Ebre esdevinguen un territori sostenible i eficient que desenvolupe les seues potencialitats i siga conegut arreu com un territori intel·ligent, en benefici dels seus habitants. Un projecte que ens ajude a captar inversió i a retindre el talent dels nostres jóvens. Que Ebrebiosfera siga, si em permeteu l'expressió, un embrió d'smart land.

A partir d'ara, s'obre un nou escenari. Ara comença el treball de veritat. Les expectatives són altes, però també depenen de nosaltres, del nostre esforç i de la nostra capacitat per crear complicitats.

© 2018 Landscape Observatory of Catalonia | Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net