Web del Observatorio del Paisaje

Press information

RETURN

29 January 2007

L'anella verda de Girona

La principal vocació de l'anomenada anella verda de Girona és precisament la preservació dels usos històrics que han permès modelar secularment un paisatge ric, divers, harmònic i heterogeni.

PONÇ FELIU El Punt - - Comarques Gironines [Feature]

Foto

Vista aèria de les hortes de Santa Eugènia. Jordi Soler

Els darrers dies, fruit de fer-se públiques les dades més recents sobre els índexs demogràfics i urbanístics de les nostres comarques, s'ha reobert un debat sobre el creixement entorn les grans ciutats, alimentat per titulars, portades, cartes al director i articles d'opinió.

És evident que un substantiu creixement poblacional com el dels darrers anys a casa nostra porta inherent un augment de la superfície construïda. Tanmateix, el creixement que ha experimentat la ciutat, més enllà del que pugui produir-se en poblacions veïnes i viles perimetrals al nostre terme municipal, ha permès disposar d'un important coixí d'espais naturals preservats, un veritable cinturó que envolta Girona i li confereix una anella protegida d'espais arbrats, boscos de ribera, turons, conreus o espais agrícoles. En aquests termes es referia també l'alcaldessa de Girona en la seva conferència a Tribuna de Girona el dimecres 10 de gener.

La principal vocació de l'anomenada anella verda de Girona és precisament la preservació dels usos històrics que han permès modelar secularment un paisatge ric, divers, harmònic i heterogeni. Un paisatge que, lluny de restar inalterat per la mà de l'home, ha permès integrar les accions d'aquest amb la preservació del medi natural. Així, trobem com a peces clau dins el conjunt de l'anella verda espais agrícoles com la plana de Campdorà, al nord, la vall de Sant Daniel, a llevant, el pla d'en Triola a migjorn o les hortes de Santa Eugènia, a ponent. Són exemples vius d'un territori agrícola productiu; viu i actiu. El mateix succeeix pel que fa a les explotacions forestals, si bé amb un major abandonament en anys recents, que ha hagut de ser substituït per l'acció activa en la neteja del sotabosc (sigui pels particulars o per l'Ajuntament, amb els respectius plans de gestió als boscos de Palau al sud, de les Gavarres a l'est o de Sant Medir i Torre de Taialà al nord). Finalment, els cursos fluvials garanteixen la connectivitat entre aquestes grans masses forestals o planes agrícoles.

L'Onyar, al sud; el Ter, d'oest a nord-est (amb el Llèmena i Bullidors com a principals afluents), i l'entramat del Marroc-Güell, pel sud, o del Galligans, a llevant, teixeixen, juntament amb un reguitzell de rieres gavarrenques, una teranyina de connectivitat.

Són els veritables corredors biològics, enllaços ecològics que acaben de configurar una anella verda que garanteix la permeabilitat del territori, lluny de l'aïllament d'espais naturals que podria provocar la galopant urbanització en altres zones veïnes de fort creixement urbanístic.

Tanmateix, l'anella verda porta associats altres objectius tan o més importants, especialment el de l'ús públic. Prop de 40 quilòmetres, amb una volta pràcticament circular, per camins majoritàriament exclosos del trànsit motoritzat i amb molts d'accessos directes a la trama urbana, han de permetre un ús social i cívic, constant i intens. Un ús que pot ser esportiu i de lleure, però alhora un ús que permeti l'acostament vers la natura, sigui aprenent de flora i fauna tot passejant al llarg dels rius, com caminant per senders emboscats o entre conreus i horta. La retolació que preveu l'anella verda, un projecte finançat per la Caja de Ahorros del Mediterráneo, permetrà seguir els itineraris, enllaçar-los amb d'altres ja existents, però també conèixer els noms dels turons, els arbres, les fonts, la fauna, els masos i altres elements determinants dels nostres paisatges.

L'any 2006 es va completar la primera fase de l'anella verda, amb prop d'una quarta part ja executada (connectant la vall de Sant Daniel amb la plana agrícola de Campdorà). Durant l'any 2007, l'anella verda permetrà enllaçar Campdorà, al llarg del corredor del Ter, amb les deveses del Pont Major i Pedret, les ribes del Ter i les hortes de Santa Eugènia, completant així, mitja circumferència.

Els següents dos anys han de permetre tancar, pel costat sud i a través del Güell, boscos de Palau i els turons de les Pedreres, l'altra meitat d'anella. Una anella que garanteix, a més de la connectivitat ecològica i de disposar d'un llarg itinerari perimetral entorn de la ciutat, la consolidació d'un sòl protegit i preservat al voltant de Girona, que contribueixi a augmentar decididament la qualitat del nostre paisatge i de la nostra vida diària en una ciutat amable, sostenible i equilibrada.

© 2018 Landscape Observatory of Catalonia | Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net