Informació a la premsa

TORNAR

14 de novembre de 2007

Palafrugell augmenta la protecció del patrimoni històric de 153 a 221 béns

L'Ajuntament de Palafrugell ha decidit incrementar considerablement el patrimoni històric a protegir, i ha passat dels 153 edificis i elements del 1990 als 221 que marca el nou pla especial de protecció. En aquest nou pla de protecció patrimonial s'han incrementat el nombre d'edificis, destacant la gran presència de cases de Calella i masos de Llofriu, un habitatge de Rafael Masó i l'única entrada de la muralla. Però també s'han inclòs les rajoles de mitgeria, barraques, fonts i fortificacions de la Guerra Civil. El nou pla també incorpora 22 jaciments arqueològics, 9 arbres monumentals i els jardins de Cap Roig.

ALBERT VILAR El Punt - [Crònica]

Foto

El Castell de Cap Roig. Lluís Serrat

La revisió del pla especial de protecció i intervenció en el patrimoni històric de Palafrugell, que va aprovar provisionalment el ple municipal reunit el 31 d'octubre, va ser encarregada per l'actual regidora de Patrimoni, Carme Bonal, ara fa 5 anys, quan tenia l'àrea d'Urbanisme.

Bonal va decidir en aquell moment tirar endavant la revisió gràcies a la nova sensibilitat per al patrimoni cultural, a part d'un nou marc legislatiu molt diferent del que va aprovar el pla de 1990. Tot i això, Bonal va deixar clar que el nou pla 'vol mantenir la seva identitat' respecte de l'anterior.

Per aquest motiu, de les 220 fitxes que hi ha al nou pla, les 153 primeres són una còpia i actualització de les del pla anterior. La primera fitxa continua sent l'església parroquial de Sant Martí de Palafrugell i la 153, l'edifici de l'Energia.

Però el nou pla ha incorporat un total 69 fitxes més, i fa un repàs des del nucli antic de Palafrugell fins als extrems del municipi. Així, la relació patrimonial es divideix en quatre àmbits: la vila (Palafrugell), els nuclis de la costa (Calella, Llafranc i Tamariu), els nuclis rurals (Vila-seca, Santa Margarida, Ermedàs, Llofriu i la Barceloneta) i el poblament dispers (masos, hortes i barraques).

I la primera incorporació en el nou pla de protecció és l'única entrada que queda de l'antiga muralla de Palafrugell. I se sap que hi ha trams de muralla que van aprofitar per construir-hi cases adossades. El problema és que es troben dins de cases o establiments particulars. La majoria dels edificis incorporats són del nucli de Calella i del poble de Llofriu. Per aquest motiu, la major part de les al·legacions presentades contra el pla provenien de veïns de Calella.

Però cada fitxa no vol dir un bé patrimonial, ja que a vegades n'incorpora diversos, ja siguin dues o tres cases i, fins i tot, fronts homogenis. Això fa que el nombre d'unitats arquitectòniques, ja siguin edificis o elements singulars, sigui de 221 unitats.

BCIN

I dins d'aquestes unitats arquitectòniques cal destacar els edificis que tenen la qualificació de béns culturals d'interès nacional (BCIN). Es tracta de 12 unitats: la torre de can Boera, la torre de can Mario, la torre dels Moros o de les Torretes, la torre de Vilaseca, el mas la Torre Roja, la torre de can Borrull, la torre de mas Fina, el castell de Cap Roig, el conjunt històric de Port-Bo, la torre de Calella, la torre de Sant Sebastià i les restes de la muralla medieval.

NIVELLS DE PROTECCIÓ

Bonal va recordar que els edificis poden tenir quatre nivells de protecció. El més restrictiu és el de la conservació, que obliga a mantenir l'immoble. El segueix el de la rehabilitació, que obliga a mantenir les façanes. El quart és el d'adequació. I entre el segon i el quart hi ha un entremig a valorar. En aquest sentit, es crearà una comissió que en farà en control. 'Anàvem a protegir un valor, una riquesa, que és d'interès general', va dir la regidora.

A part de tot l'àmbit arquitectònic, el nou pla de protecció, dins de la nova realitat actual, molt més sensible, també ha incorporat com a béns a preservar tots els jaciments arqueològics i també alguns de paisatgístics.

A nivell d'unitats arqueològiques, el pla en preserva 22 –algunes de les quals es poden veure a la fitxa. En general, abarca fins a l'època romana i també el nucli medieval emmurallat de Palafrugell. Queden fora de l'estudi les àrees medievals, inclosos els masos antics, i també l'àmbit d'arqueologia industrial.

EL PAISATGE

Pel que fa al paisatge, l'acció s'ha concretat més en els arbres monumentals i els jardins de Cap Roig. No es té en compte els espais més rellevants, com ara els espais d'interès natural de Castell-Cap Roig i les muntanyes de Begur, el sistema costaner i la plana, ja que queden protegits dins del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat aquest mateix any. 'El pla de protecció és una eina lligada al POUM', va afirmar, que va recordar que algunes fitxes d'àmbit general queden obertes a noves incorporacions. Com és el cas de les plaques de carrers i les rajoles de mitgeria.

Edificis - Única entrada de l'antiga muralla de Palafrugell
- Cases de Josep Pratmarsó
- Casa de la platja de Llafranc de Rafael Masó
- Antigues barraques per guardar bots de Calella
- Fortificacions de la Guerra Civil, a la zona de la Farena

Jaciments arqueològics - Dolmen de can Mina dels Torrents
- Poblat ibèric de Sant Sebastià
- Llafranc
- Església de Palafrugell
- Llofriu

Elements - Plaques de ceràmica de carrers
- Rajoles de mitgeria
- Fonts del litoral
- Les fites de terme

Arbres monumentals - Alzina de can Salgues
- Pi gros del mas d'en Mascort
- Arbre gros, a Santa Margarida
- Alzina del mas Xinxer
- Els tres pins de la Torre de Calella
- Alzina de cal Català
- Noguera de can Caixa
- Tamariu del camí dels Plans
- Pi gros dels Torrents

Jardins - Jardins de Cap Roig

© 2018 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net