Informació a la premsa

TORNAR

20 de març de 2007

El pla de la Safa a Sant Julià de Ramis, espai a protegir

ANNA RIBAS Diari de Girona - [Crònica]

Un dels aspectes més rellevants que incorpora el recentment aprovat POUM de Sant Julià de Ramis ha estat la desqualificació del sòl industrial del pla de la Safa que preveien les Normes Subsidiàries del 1995, en l'espai comprès pel triangle que delimita el meandre del riu Ter, la desembocadura del Terri i el camí del Congost, i la seva requalificació com a parc urbà dins el sistema d'espais lliures públics que proposa el nou planejament. Per contra, la creació de nou sòl industrial s'ha realitzat a continuació del polígon industrial de Palol de Revardit, en un espai ben comunicat (sortida AP-7 nord, autovia Girona-Banyoles), lluny de les zones residencials i beneficiant-se de tots els avantatges que suposa ubicar-se en el districte industrial i de serveis que amb els anys s'ha anat configurant al voltant de l'autovia Girona - Banyoles.

Les raons d'aquest canvi de qualificació urbanística del pla de la Safa cal cercar-les sens dubte en la revalorització social que la població santjulianenca i gironina en general, està donant als rius i als espais fluvials. El conjunt que configura el congost del riu Ter, la muntanya del Sant Julià i el pla de la Safa (agafant el nom popular que li ha donat la ubicació de les avui tancades instal·lacions de la fàbrica Safa a Sant Julià de Ramis) constitueix un espai d'alt valor ecològic, paisatgístic i social, tant a escala municipal com de l'àrea urbana de Girona i fins i tot de tot el conjunt de les unitats naturals i paisatgístiques de les comarques gironines. Tot i que no queda inclòs dins el PEIN de les Gavarres sens dubte aquest conjunt forma part de la mateixa unitat ecològica del massís.

A més, el riu Ter, ha contribuït a l'augment de la diversitat d'hàbitats naturals i exerceix a la perfecció el seu paper de gran connector ecològic i paisatgístic. Aquí hi trobem la presència d'algunes espècies catalogades dins les directives d'Hàbitats i Aus (martinet de nit, el falcó pelegrí, el duc, el blauet, la llúdriga, el tòtil granoter). Moltes d'aquestes espècies les trobem aquí gràcies a l'heterogeneïtat d'ambients que configura aquest mosaic de camps de conreu, pollancredes, vegetació de ribera i boscos d'alzines, pi pinyer i castanyedes que trobem en aquest indret excepcional. Tot i així, també és cert que algunes actuacions que històricament s'han dut a terme en aquest espai (com la mateixa construcció de les instal·lacions de la fàbrica Safa o l'existència d'una antiga planta extractora d'àrids, avui en dia clausurada) han produït impactes adversos en aquest espai.

La recentment aprovada Xarxa Natura 2000 ha inclòs dins els espais a protegir el codolar del Ter i l'aiguabarreig del Terri amb el Ter, mentre que la diagnosi d'espais connectors de la Demarcació de Girona, elaborada per la Diputació de Girona, reconeix el vital paper de connector que exerceix aquest pla situat al final del congost del riu Ter, allà on el riu ha anat dipositant els seus sediments al llarg dels segles.

Però a més d'aquests valors ecològics i paisatgístics aquest pla també té un valor social estratègic. Sant Julià, un poble on les vies de comunicació s'han convertit més en una barrera per als que hi vivim que no en un nexe d'unió, necessita 'corredors per a les persones', que ens permetin desplaçar-nos entre els diferents nuclis de població d'una altra manera que no sigui en cotxe. A més, la futura Ruta del Ter que està impulsant el Consorci Alba-Ter i que ens ha de permetre anar a peu o en bicicleta des del naixement des del Ter fins a la desembocadura transcorre, al seu pas per Sant Julià de Ramis, pel marge esquerre del riu, resseguint el camí del Congost i, per tant, travessant el pla de la Safa. De la mateixa manera, en un territori cada vegada més urbanitzat, aquests espais naturals i agraris periurbans s'han convertit en els llocs ideals on compatibilitzar l'activitat agrària amb el passeig, l'oci o l'esport de les persones.
Contràriament al que defensa el grup municipal de CiU, la creació d'espais industrials a prop dels rius, i a més en plena zona inundable, no té, avui en dia, cap raó de ser. Lluny queden els anys que les indústries havien d'ubicar-se forçosament a prop dels rius per obtenir la força motriu de l'aigua necessària per al seu procés productiu o per abocar-hi les seves aigües residuals. Des de l'enfocament de la Nova Cultura de l'Aigua que està impulsant el Govern de la Generalitat de Catalunya la primera funció dels rius és 'ser rius', és a dir, reconèixer i posar de manifest els valors ecològics, paisatgístics, socials i identitaris, tant territorials com col·lectius, que tenen els rius i els seus espais fluvials associats.

© 2018 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net