INSTRUMENTOS: CATÀLEGS DE PAISATGE

Paisatges fluvials

Els cursos fluvials són generadors d’una elevada diversitat de paisatges, al mateix temps que defineixen per si mateixos un paisatge propi. Una gran part dels assentament humans estan associats a un curs d'aigua, i en molts casos han experimentat en els últims anys una progressiva redescoberta dels rius i s’han dut a terme projectes de restauració i regeneració, amb l’aparició de nous espais públics per al gaudi i l’oci. El curs fluvial també ha esdevingut un element identitari d'un poble, d’una ciutat o d’un país sencer.

Moltes indústries i polígons industrials també s’han articulat històricament al voltant de cursos fluvials, bé sigui per la necessitat d’aprofitament de l’aigua (les colònies tèxtils en van ser un clar exemple), bé sigui per la tendència a ubicar aquestes activitats a les perifèries dels nuclis urbans. Així mateix, una gran part dels camps de cultiu de les planes agrícoles no serien possibles sense els canals de reg o els embassaments que aprofiten l'aigua fluvial. Per altra banda, als cursos alts i mitjans dels rius principals s'hi troben múltiples rescloses i canals, relacionats sobretot amb petites centrals hidroelèctriques creades a finals del s. XIX i principis del s. XX, i també els grans embassaments construïts a partir dels anys 60.

Els rius també tenen un valor molt rellevant com a connectors ecològics dels diversos entorns naturals i com a hàbitats de ribera, amb una elevada biodiversitat. També cal tenir en compte els trams finals i les desembocadures on sovint formen zones humides i de delta, així com la seva influència en la dinàmica costera i la formació de les platges i zones dunars.

Cal, doncs, garantir la correcta gestió i conservació dels paisatges fluvials. Els catàlegs de paisatge de Catalunya han definit eines i mesures que poden servir de base als ens locals a l’hora de perseguir els següents tres objectius en relació amb els seus paisatges fluvials:

  • Conservar i revalorar el patrimoni hidràulic.
  • Conservar i millorar la qualitat dels paisatges associats als cursos fluvials.
  • Millorar la qualitat i la relació entre els espais fluvials, els nuclis urbans, i el seu ús social.

Conservar i revalorar el patrimoni hidràulic

Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:

  • Inventariar els elements patrimonials de valor històric i cultural que presenten els paisatges fluvials, tant els materials (molins, rescloses, séquies, ponts, aqüeductes, etc.) com els immaterials (mites, llegendes, contes, etc.). En la mesura del possible, redactar els instruments de planificació adequats per tal de conservar-los, ordenar-los i gestionar-los.
  • Mantenir el patrimoni arquitectònic lligat als canals i infraestructures hidràuliques, tot respectant la continuïtat funcional dels canals i sistemes de reg històrics. En el cas que calguin transformacions en aquests paisatges derivades de canvis necessaris en els sistemes d’explotació, les actuacions caldria que es fessin seguint les pautes pròpies dels paisatges agraris preexistents.
  • Ordenar el patrimoni dels sistemes històrics de canals i infraestructures de l’aigua de més interès paisatgístic en els nous plans d’ordenació urbanística municipal o en la revisió dels vigents, i establir aquest patrimoni com un element de vertebració de l’estructura urbana i/o del sistema d’espais lliures. També es poden incloure dins el Catàleg de Béns del planejament general.
  • Reforçar la imatge del sistema històric de canals i de les infraestructures de l’aigua com a símbol identitari, a traves de la difusió dels seus valors i l’adequació de mecanismes per al seu descobriment i coneixement.
  • Aprofitar la vàlua paisatgística de determinades preses, especialment aquelles que tinguin valors paisatgístics intrínsecs o projectes de millora per a l’ús social (com l’execució de contrapreses a la cua dels pantans), per revalorar els paisatges de les aigües embassades.

Conservar i millorar la qualitat dels paisatges associats als cursos fluvials

Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:

  • Protegir i restaurar els espais fluvials i lacustres com a sistemes bàsics de funcionament i configuració del paisatge, així com recuperar i potenciar la seva funció de connexió ecològica i el seu valor social, cultural i estètic.
  • Considerar tots els cursos fluvials i la seva àrea d’influència immediata com a àmbits de conservació prioritària: des dels entorns de muntanya, als nuclis urbans, el pas per les planes agrícoles, etc.
  • Assegurar el manteniment d’un cabal mínim ecològic que garanteixi el sosteniment dels ecosistemes de ribera, així com de la qualitat de l’aigua, i evitar trams de rius amb poc cabal a causa de les extraccions excessives d’aigua.
  • Promoure la integració paisatgística en les obres públiques que afectin o travessin trams fluvials. Paisatgísticament es desaconsella la canalització o soterrament dels cursos fluvials.
  • Restaurar i naturalitzar els trams degradats de les riberes fluvials amb l’ús de les espècies pròpies dels ecosistemes de ribera de cada localització.
  • Restaurar i naturalitzar els trams degradats de les rieres i petits cursos fluvials entorn dels nuclis urbans i les zones periurbanes i industrials, tot prioritzant les que mostrin signes clars de deixadesa i les que estiguin colonitzades per espècies al·lòctones.
  • Posar en valor els paisatges agrícoles de les planes al·luvials, ja siguin hortes o conreus de fruiters, que estan definits per una estructura parcel·lària lineal perpendicular al curs del riu.
  • Potenciar els acords de custòdia en els paisatges fluvials.
  • Garantir la pervivència dels conreus dins les zones humides per tal de donar continuïtat als ecosistemes aquàtics així com assegurar l’estabilitat dels sistemes.
  • Adoptar mesures d’integració i millora paisatgística de totes les infraestructures hidràuliques i auxiliars existents als rius i llacs pirinencs. Fomentar la generació d’electricitat a través de petits salts d’aigua per al consum local d’energia.

Millorar la qualitat i la relació entre els espais fluvials, els nuclis urbans, i el seu ús social

Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:

  • Considerar la presència dels rius com a factors determinants de l’ordenació municipal. Localitzar de forma preferent en aquest espai de transició els sòls de cessió per a espais lliures i que garanteixin que el nou conjunt permeti la visibilitat entre el nucli urbà i el front d’aigua.
  • Tractar acuradament, en el marc del planejament urbanístic, els fronts urbans fluvials (façanes, passeigs, parcs, travessies urbanes, etc.) per tal de destacar el seu caràcter i potenciar-ne el valor paisatgístic.
  • Establir criteris bàsics per a la remodelació i adequació dels edificis que constitueixen les façanes fluvials dels rius amb l’objectiu de recuperar la coherència formal en aquells fronts que per causes de la volumetria dels edificis, la baixa qualitat de la arquitectura, les dissonàncies cromàtiques o de textures, l’haguessin perduda.
  • Recuperar, potenciar i preservar les panoràmiques obertes al riu.
  • Plantejar estudis d’acondicionament paisatgístic que comptin amb la participació ciutadana pels trams urbans dels principals cursos fluvials per tal d’aprofitar-los com a corredors entre els centres de les ciutats i els espais oberts.
  • Crear línies d’ajut específiques per a la millora dels edificis o espais de la façana fluvial urbana o periurbana, i promoure reduccions o exempcions d’impostos per a la realització d’obres que suposin una millora de la façana fluvial, com ara l’adequació o construcció de petits passeigs vora els cursos fluvials.
  • Potenciar l’accés i ús públic als cursos d’aigua a través de passeigs fluvials, rutes de descoberta, miradors, passeres sobre el riu, etc.
  • Promoure i millorar l’ús social dels rius i masses d’aigua (zones de bany, zones de pesca controlada, trams navegables, etc.) com una via d’aproximació de la població a les lleres dels rius, als pantans i als llacs, i també com a actiu de desenvolupament econòmic local.
  • Realitzar activitats d’educació en el paisatge, redescobriment històric i promoció dels entorns fluvials, tant al seu pas pels nuclis urbans com en els espais riberencs d’interès natural més pròxims. Associar a aquestes activitats sortides formatives de les escoles, celebracions, actes populars, etc.
  • Donar a conèixer el patrimoni immaterial lligat als cursos d’aigua, com llegendes, mites i personatges imaginaris que formen part de l’imaginari col·lectiu.

 

© 2018 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net