Dossier: Soundscapes - Observatori del Paisatge

Information
in the Press

January 29, 2010

Les campanes ja són legals

Les campanes es declaren patrimoni cultural sonor de Catalunya i queden excloses del control acústic dels diferents centres de culte

MIREIA ROURERA

Avui [Feature]

Foto

Les campanes de l’església d’Alfés ja no sonen de nit. L. Sansen

El govern ha decidit protegir el so de les campanes de les esglésies. Per això l'ha declarat patrimoni cultural immaterial sonor del país. D'aquesta manera en el nou reglament que regularà l'activitat diària dels centres de culte de Catalunya, que desplega la llei de centres de culte, les campanes han estat excloses de les condicions de protecció acústica a què s'hauran d'atenir els temples i locals de les diferents confessions. A partir d'ara, doncs, els ciutadans queixosos dels campanars que s'han dedicat a fer mòbing i han dut als tribunals pagesos o parròquies, no cal que s'hi esforcin. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit, sempre que no superin els respectius límits de decibels establerts per cada municipi.

Els altres actes catòlics que no impliquin campanes i les activitats d'altres confessions hauran de seguir també les normatives acústiques municipals. El reglament fixa altres condicions per als centres de culte pel que fa a seguretat, accessos, etc.

Les queixes pel soroll de les campanes, sobretot pels tocs que marcaven els quarts i les hores durant la nit, van començar a ser objecte de denúncia a finals dels anys noranta. Les primeres denúncies van arribar de la mà d'urbanites que es compraven una segona residència en un poble "tranquil" i es trobaven que durant la nit en els pobles les campanes continuen marcant les hores. Les queixes, que al principi van sorprendre molt, van acabar multiplicant-se, tot i que a la llarga només alguns municipis molt condicionats pel turisme han acabat accedint a silenciar aquest objecte patrimonial. Entre aquests municipis n'hi ha diversos de la Cerdanya, una de les comarques amb més estiuejants i nouvinguts (que fins i tot s'han arribat a queixar del soroll de les esquelles de les vaques i de la pudor dels fems).

Les queixes pel soroll de les campanes a partir del 1998 van anar arribant periòdicament al Síndic de Greuges. El fet que algunes queixes fessin referència a la superposició dels tocs de les campanes de diversos campanars va fer que el Síndic acabés pronunciant-s'hi i aconsellant a les autoritats municipals que regulessin per normativa l'ús de les campanes. La recomanació (que no és vinculant) està recollida en un butlletí del Parlament del 2006 (el número 306).

ENFRONTAMENTS

Pel soroll de les campanes s'han enfrontat veïns (a Olot, per exemple) i s'hi han manifestat a favor i en contra persones a qui els molesta el soroll enfront d'altres que volen preservar les tradicions i els elements culturals.

Aquestes discussions no han passat només a Catalunya. A València (pel Micalet) o a Jaén (per la catedral) les discussions van ser acalorades. I, mentre alguns denunciaven, a Sant Andreu de la Barca l'any 2003 l'Arxiu Històric Municipal va patrocinar l'edició de CD on per primer cop al país es recopilava el so de les seves campanes com a exercici de recuperació de la memòria històrica.

El disc va recollir vuit tocs de campana, que expliquen diferents motius socials i religiosos. Entre aquests, el toc de sometent, el toc de missa i ofici, el toc d'avemaria, el toc de la mort del papa, el toc de processó de morts i el toc de foc.

 

© 2010/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net