Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informació
a la premsa

16 d'octubre de 2008

Música de Fageda

JORDI DALMAU

Diari de Girona [Article opinió]

La música, aquella de les belles arts que posa ordre als sons en el temps, també apareix al bosc, per via natural. Un text d'Òscar Marín observa que a l'octubre i novembre s'escolta la música de les fagedes, més aspra que a la primavera: "les fulles s'assequen i cruixen quan el vent les agita a les branques o les remou a terra." Seria, la tardor, la cloenda màgica d'una llarga temporada que ha verdejat, florit i fructificat, i al final del cicle, ara, fa un comiat solemne, de pintor, i com diu Guerau de Liost "sentiries l'impuls de la terra total i et seria fratern l'esperit vegetal". Ara, doncs, també amb música natural. L'espectacle gratuït de la natura ha guanyat molts adeptes des de que el cotxe va començar a ser tan utilitzat. En el seu principi, la descoberta del paisatge de muntanya era cosa exclusiva dels excursionistes propiament dits. Històricament va fer època Petrarca, pujant al mont Ventor, a la Provença, i encisat per tot el que hi contempla explica que amb la satisfacció volca la mirada cap a sí mateix i fa un propòsit de purificació vital.

Els diumengers d'avui, sense buscar tant de refinament, però, tenim a l'abast el goig d'unes visions de paisatges, els més propers els de comarques gironines, d'unes qualitats i quantitats excel·lents que ens poden produir grans satisfaccions estètiques. Acaba de sortir un número de Revista de Girona -amb flamant color a tota pàgina- que dedica el seu habitual dossier a "La força del paisatge". Es tracta d'un profund estudi de la realitat paisatgística de les nostres comarques, elaborat des de la càtedra de geografia humana de la Universitat de Girona. El dossier es fa llegir amb l'interès de les coses que ens són properes, familiars i que tenen el valor afegit de constituir un patrimoni irrepetible. L'estudi del paisatge gironí és una veu d'alerta davant l'empobriment de la natura. Queda palès que un paisatge és un indicador del nivell cultural d'un poble i, alhora, és -ha de ser- un instrument de creació de benestar individual i social. Un dels elements positius de l'atenció és la redacció de la "Carta de paisatge", i la primera ja s'ha fet, referent a la vall de Camprodón; és una expressió de la voluntad de salvaguarda intel·ligent. Som lluny, encara, d'aquella protecció total que tenen a Suïssa, que arriba a mencionar el paisatge en la seva Constitució. Qui ho desitgi també pot utilitzar el dossier de Revista de Girona com una guia per aprofundir en les preocupacions i les necessitats de les set unitats de paisatge gironí que queden així concretades: Cap de Creus, Baix Ter, Pla de Girona, Guilleries, valls d'Olot, valls del Freser i Costa Brava.

És cosa bona d'embadalir-nos parant l'oïda per a escoltar música de fageda i obrir els ulls per admirar tots els colors de la tardor. "Ara sóc humil davant la natura, dóna gust de ser-ne aprenent", diu el poeta.

Tenim el deure d'alimentar la nostra sensibilitat. Però el dossier de RdG ens diu, també,que hem de cercar el millorament dels nostres coneixements, en una època crítica de la història de la Terra, perquè d'ara endavant la natura semblarà una aventura incerta. Ens caldrà atendre les capacitats de regenració i n'hem d'estar convençuts. Se'ns ofereix lectura i reflexió com la millor continuació de la nostra natural devoció pels paisatges tardorals. Després de saber-nos de memòria, posem per cas, "La fageda d'en Jordà" hem d'adquirir més compromís perquè tenim una natura no solament heretada pels nostres pares, sinó també prestada pels nostres fills. Ens toca de viure amb gratitud el do de la vida natural, i amb humilitat el lloc que ocupa l'ésser humà dintre d'aquest ordre de les coses.

 

© 2010/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net