Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

10 de juny de 2012

Mines de turistes

La muntanya de Sal de Cardona, la mina de carbó de Cercs, la de Petroli de Riutort... Des de final dels anys 90, Catalunya ha reconvertit set antigues mines en recursos turístics de primer ordre. Ho avalen prop de 150.000 visitants el 2011.

JUAN RUEDA

El Punt Avui [Crónica]

Foto

Milers de turistes visiten cada any els 500 metres de galeria que s'han adequat a la muntanya de sal

Catalunya és terra de mines. Un estudi de la UPC xifrava en 10.000 el nombre d'explotacions que es poden documentar en el país, incloent-hi tant les d'extracció de material mitjançant pous i galeries com les graveres. Actualment, però, a Catalunya només hi ha set mines subterrànies en funcionament que donen feina a 1.320 miners i cap a 600 explotacions si hi sumem les graveres. La seva desaparició progressiva va provocar l'empobriment de comarques senceres que havien viscut bàsicament de la mineria i la degradació ambiental provocada per l'abandó de les explotacions mineres amb la maquinària, els pous i les escombreres.

Des de final dels anys 90, però, en el país hi pren força la necessitat de recuperar part de les antigues explotacions mineres. Des de llavors fins ara, a Catalunya hi ha vuit museus vinculats a antigues explotacions mineres, set dels quals permeten visitar mines reals que han estat adequades. L'any 2011, aquests vuit museus van tenir prop de 150.000 visitants i algun museu com el del Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona o el Museu de les Mines de Cercs, s'han convertit en el primer recurs turístic de la seva comarca. A més, aquest mes una delegació de la Unesco visitarà el nostre país ja que el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central pot ser el primer geoparc reconegut oficialment.

El doctor en Ciències Geològiques i director del departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, Josep Maria Mata-Perelló, explica que "va ser al llarg dels anys 90 que es va veure que, copiant França, es podia aprofitar el gran patrimoni miner i geològic del país per atraure turistes". Tot i que a l'Estat, l'èxit de l'experiència és sobretot visible al Parque Minero de Riotinto, a Huelva, on s'han construït restaurants i hotels vinculats a la instal·lació, Mata-Perelló també destaca l'efecte de crida pel turisme que ha generat el parc de Cardona. La muntanya de sal és la joia més preuada dels museus de la minera catalans amb una mitjana de 70.000 visitants anuals.

De fet, i tot i la greu crisi econòmica, les expectatives a mitjà i llarg termini no són dolentes. Un estudi de la Universidad Politécnica de Madrid liderat per Octavio Puche, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines de Madrid, assegura que el nombre de museus miners i els seus visitants continuaran creixent. Puche assegura que a l'Estat actualment hi ha un centenar d'infraestructures culturals vinculades al món de la mineria i que reben, sumant-hi activitats lúdiques al seu entorn com el senderisme, l'escalada o l'espeleologia, prop de dos milions de visitants anuals. Les dades de l'estudi xifren l'augment de visitants, a escala estatal, en un 36% entre el 2003 i el 2009. Tot i això, Mata-Perelló assegura que encara queda molt camí per recórrer i que "ara el que cal és atreure també un turisme més científic i que les administracions vegin que cal seguir-hi invertint tot i la situació econòmica". Que lluny que estan, els 800.000 visitants anuals que rep la muntanya de sal de Wieliczka, a Polònia!

En aquest sentit, els gremis empresarials del sector turístic defensen que els parcs culturals de la mineria "han de ser un més a més en la nostra oferta". En aquest sentit, Toni Barat, president del Gremi d'Hosteleria i Turisme del Berguedà –on, a banda de Cercs, hi ha el Museu del Petroli de Riutort i el de la Fàbrica de Ciment Asland– assegura que "la presència dels museus de la mineria ens dóna un valor afegit però que s'ha de sumar a l'atractiu del paisatge, la gastronomia, el romànic, el senderisme, etcètera". En la mateixa línia, en el Gremi d'Hoteleria i Turisme del Bages destaquen que "la muntanya de sal ha dinamitzat la zona però l'important és treballar coordinats i sumar".

És cert, però, que la situació de crisi es nota i que els grans centres turístics de la mineria catalans han perdut alguns milers de visitants els últims anys. Així, la muntanya de sal de Cardona que havia assolit 80.000 visitants o Cercs n'han perdut gairebé 4.000 del 2010 al 2011. En aquest sentit, la gerent del Parc Cultural de la Muntanya de Sal, Anna Poza, explica que s'han ressentit tant en les visites escolars –"centres que venien cada any han deixat de venir"– com en les individuals dels caps de setmana.
Projectes en cartera

Tot i que no és el millor moment per parlar d'inversions noves, i encara menys amb diners públics, a Catalunya encara hi ha un potencial a desenvolupar pel que fa a la recuperació d'antigues mines. Així, l'empresa Iberpotash, sota el paraigua del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, treballa en la conversió del Pou IV de Súria (Bages), l'últim que ha tancat, en un Centre d'Interpretació de la Mineria de la Potassa. A més, resten al calaix els projectes per convertir la mina de la Vajol (Alt Empordà) en un Museu de la Mineria i l'Exili, la zona de mineria del carbó d'Almatret (Segrià) en el Museu Geològic-Miner de l'Aiguabarreig. I és tancada, després d'enfonsar-se un cop museïtzada la Mina Solita de Peramea, al Pallars Sobirà.

 

© 2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net