Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

3 Febrero 2018

'La pedra seca sols es conservarà si el pagès en pot treure benefici'

Torrebesses té catalogades 600 construccions amb aquesta tècnica, que enguany vol ser patrimoni de la humanitat. Ara en tramita la declaració d’interès nacional a una desena.

EVA POMARES

El Punt Avui [Entrevista]

Foto

Urrea, davant d’un dels 53 anjubs de Torrebesses. Si el coronava un caramull, els traginers hi podien beure Foto: E.P.

P. En què consisteix la tècnica de la pedra seca i quines són les tipologies constructives?



R. És construir tot col·locant una pedra damunt de l’altra, sense cap mena d’argamassa ni res que les enganxi. Ens arriba des de la prehistòria, però la major part de l’actual patrimoni es basteix durant els segles XVIII i XIX. En aquesta zona, i sobretot les cabanes, s’aixequen a partir de la desamortització, quan es comença a plantar olivera i, amb la vinya, s’expandeix el conreu cada cop més lluny del poble. Cal un lloc per aixoplugar pagesos i animals, que marxen a primera hora del matí i no tornen fins a la nit.



P. Hi ha alguna diferència respecte de les construccions de la resta de la Mediterrània?



R. A les Garrigues s’usa pedra de les pedreres de cada poble, a diferència de la Terra Alta o el Penedès, on aprofiten les que treuen de llaurar. A Torrebesses, tenim 53 anjubs, dipòsits excavats a la pedra per contenir entre 4.000 i 12.000 litres d’aigua, que després es recobreixen amb pedra seca. I 58 cabanes de dos tipus: de falsa cúpula i d’arc de volta. També tenim basses. És a dir, un forat fet a la terra, folrat de pedra a l’aire lliure; i cadolles, que són dipòsits excavats a la pedra sense cobrir que servien per retenir aigua perquè el bestiar hi begués i posaven trampes de caça al voltant. A banda, tenim 500 quilòmetres d’espones i els masos.



P. La pedra seca s’està revalorant. Enguany podria ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. A què ho atribueix?



R. Donem suport a la candidatura, i autorització perquè usin el nostre nom i l’estructura que hem fet. A d’altres indrets del món fa temps que és considerat un patrimoni molt important relacionat amb una manera de viure. Fins fa poc, aquí no n’érem conscients, però en tenim tant o més que altres països.



P- Especialment al Segrià sud, les Garrigues, l’Urgell i la Segarra. Està catalogat i protegit?



R. El 2007, quan vam arribar al govern de Torrebesses, vam estudiar com podíem activar el poble econòmicament. L’Institut del Patrimoni Etnològic de Catalunya ens va ajudar a inventariar i catalogar totes les construccions del nostre terme: en tenim 600 de les 12.000 inventariades al país.



P. És una tècnica constructiva amb finalitats utilitàries. Encara fa servei al món rural?



R. No. Tot i que estem estudiant trobar-hi nous usos en les construccions. El paleta del poble encara construeix en pedra seca, i quan hem de fer un edifici ho apliquem. Però de vegades, per seguretat, acabem de rejuntar les pedres. El problema és que és una tècnica cara per a l’ús que li podríem donar. Per exemple, ningú es dedica a fer marges, perquè s’usaven per abancalar i que l’aigua no s’escapés i així mantenir la saó més temps.



P. A Torrebesses en tenen un centre d’interpretació. El turístic és un nou ús, doncs?



R. El centre és on fem la difusió, però el veritable museu és el territori. El centre té tres plantes i s’hi veuen les eines del picapedrer, les menjadores, estables i sitges excavades del mateix edifici, una sala d’exposicions temporals i una aula amb una exposició permanent sobre la pedra seca. Els caps de setmana es fan visites guiades al terme, en vehicle o a peu en funció de la demanda, i una ruta per la resta de patrimoni del poble.



P. Hi ha propietaris que temen que si es proclama patrimoni mundial els perjudiqui.



R. És un problema real, però que cap pagès pateixi: no li declararan patrimoni de la humanitat una construcció seva, sinó que protegiran la tècnica constructiva.



P. Però això és una mica absurd, perquè a molt llocs s’ensorra.



R. A base de normativa no serem capaços de conservar aquest extens patrimoni. Sols és possible si els mateixos propietaris l’estimen, i una forma és que els serveixin per obtenir-ne ingressos econòmics. Si no, no les arreglaran ni conservaran. Aquí tenim un exemple: el castell de Torrebesses era la casa de recaptació de delmes dels monjos d’Escaladei. El 1949, la van declarar bé cultural d’interès nacional, però des d’aquell moment no s’hi va fer cap actuació. El 2008, l’edifici començava a caure. Finalment vam trobar un comprador que l’ha convertit en allotjament i restaurant rural; i l’ha rehabilitat perquè hi va veure un projecte econòmic paral·lel. També hem d’aconseguir augmentar l’autoestima cap a aquest patrimoni.



P. Al Penedès hi ha qui ha convertit cabanes en allotjaments.



R. Estem estudiant-ho. El 90% de les cabanes són privades, però estem en tràmits per declarar bé d’interès cultural nacional una desena de construccions, perquè estan relacionades amb l’aigua i són singulars. El primer és que els propietaris hi estiguin d’acord, i si hi estan però no poden conservar-les, es farà un acord de cessió.


 

© 2007/2018 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net