Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

30 Marzo 2014

Pedres (des)protegides

Cadaqués es mobilitza per defensar les construccions de pedra seca amb motiu de l'aprovació del nou POUM.

JOSEP PLAYÀ MASET

La Vanguàrdia [Crónica]

El primer que ens ve al cap quan es parla de Cadaqués és segurament Dalí. I altres artistes i literats que han passat per aquesta població: Picasso, Duchamp, Hamilton, Man Ray, Eugeni d'Ors, García Lorca... Però també s'associa Cadaqués amb aquest escenari natural únic del cap de Creus, amb el seu tradicional aïllament, amb el seu parlar salat o amb aquesta calma que desprèn la calç blanca que cobreix la façana de les seves cases i de la seva església. Només quan es coneix millor Cadaqués s'aprecia un altre detall que marca la seva idiosincràsia: les pedres que formen parets, escales, barraques, pous...

Són les construccions de pedra seca realitzades per mans expertes que superposen els trossos de pissarra o llicorella (característica del Cap de Creus) sense ciment, ni fang, ni cap altre material de cohesió. L'estructura muntanyosa del terreny ha propiciat que al llarg dels segles s'hagin construït quilòmetres de feixes de pedra per sostenir la terra, evitar que les aigües l'erosionin i poder-hi plantar vinyes i oliveres. L'abundància d'aquestes pedres pissarroses ha propiciat també l'aparició de barraques, torres, pous i altres construccions.

Ara l'aprovació inicial per part de l'Ajuntament de Cadaqués del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) ha generat un moviment ciutadà que s'ha traduït en nombroses al·legacions en defensa de totes aquestes construccions. El termini d'al·legacions es va tancar aquest dijous passat i es calcula que de les prop de 600 que hi pot haver, incloses les que s'hauran enviat per correu, més de 200 són de veïns que han presentat una mateixa o similar petició per a "la protecció total de tots aquests elements de pedra seca dins del terme municipal". Altres al·legacions a qüestions puntuals utilitzen també com a argument la protecció de determinades parets de pedra.

Des de l'Ajuntament, l'alcalde Miquel Figueras ha contestat a aquest diari que "seran sensibles" a aquestes reivindicacions, que estan disposats a atendre algunes de les demandes "encara que no fins al punt d'hipotecar un futur desenvolupament urbanístic".

En les parets de pedra seca ja s'hi va fixar Josep Pla en el seu llibre Cadaqués (1947). I Salvador Dalí, que inclou aquests murs com a rerefons de moltes de les seves obres, especialment en l'etapa juvenil. També ho han fet altres artistes, com Antoni Pitxot, que fa servir les pedres per construir tota mena de figures a la manera d'Arcimboldo.

En l'oli Camí de Portlligat amb vista al Cap de Creus (1921), Dalí pinta el vial que porta des de l'ermita de Sant Baldiri i el cementiri cap a la badia de Portlligat, envoltat de parets de pedra seca, que segons la nova ordenació de la zona seria susceptible d'ampliació i per tant es podrien derruir els murs que el voregen. És una de les al·legacions presentades, encara que sobre aquesta en concret l'alcalde ja s'ha avançat a assenyalar que aquestes parets es protegiran.

Les al·legacions argumenten que el POUM posa en risc construccions com les escales entre travesseres, les barraques, les clavegueres, els clopers, els pous. I posen com a exemple una mina d'aigua (un dipòsit) amenaçada per la urbanització actual de S'Aguarda. L'alcalde, tot i això, ja avisa que "en aquest cas es tracta d'un pla parcial aprovat fa vuit anys i ratificat fa dos contra el que l'Ajuntament actual no pot fer res i tot dependrà de la bona voluntat dels promotors".

El POUM ja inclou un inventari de 107 elements d'interès patrimonial, entre els quals s'hi compten sis barraques, una torre, un pou i un piló. Però els defensors de la pedra seca volen ampliar la cobertura d'aquestes mostres de l'arquitectura popular que s'estenen des del norai (amarratge de pedra) fins als amagatalls per als paquets de contraban, dels que es diu que eren un dels secrets més ben guardats de Cadaqués.

David Tibau és un dels veïns que han presentat al·legacions. "Vull que es protegeixin també les oliveres llei de Cadaqués, una varietat única (només n'hi ha unes poques al Port de la Selva). En el terme municipal hi ha unes 200 hectàrees amb olivars, això és unes 80.000 oliveres, i calculem que dins de les àrees urbanes hi ha 50 hectàrees. Demanem que si s'arrenca una olivera d'aquesta varietat, la normativa obligui a trasplantar-la a un altre lloc" (des de l'alcaldia ja han avançat que es tracta d'una demanda molt complicada). I sobre el POUM, Tibau és rotund: "Qui ha dibuixat aquests plànols ho deu haver fet assegut en un despatx de Barcelona".

L'alcalde Miguel Figueras assegura tranquil: "Ho analitzarem amb detall en el termini de resposta a les al·legacions". Respecte de les barraques de vinya, recorda que el POUM ja inclou un cert nivell de protecció, al mateix temps que "no n'admet l'ús residencial". Segons Figueras, "serem receptius amb la pedra seca, com amb el tema de les oliveres, però això no vol dir que tanquem el poble, i que es converteixi en una reserva d'indis. Amb la protecció que se'ns demana, no s'haurien pogut fer algunes de les cases que ara existeixen. El pla ha de ser compatible amb cert creixement perquè el poble vagi cap endavant".

REIVINDICAT PER PLA I DALÍ

Durant la postguerra, Josep Pla, decebut sens dubte per l'evolució política i social a Catalunya, es va refugiar a la seva Costa Brava. Primer a Fornells i després a l'Escala, va començar a escriure la seva indispensable Guia de la Costa Brava. Però en el seu desig de conèixer millor la part nord del litoral es va instal·lar a Cadaqués, el temps suficient per entendre una pregunta que es va fer sovint: "Per què la gent de Cadaqués ha volgut romandre enmig d'aquest cataclisme mineral tenint a quatre passos la plana de l'Empordà, el viver de peix del golf de Roses, les terres fèrtils de Castelló, l'Armentera i Sant Pere Pescador?" El resultat d'aquesta reflexió va ser una altra de les seves grans obres, titulada precisament Cadaqués (Editorial Juventud, 1947). Una de les sentències del llibre en resumeix la visió: "El paisatge seria horrible si la gent, generacions i generacions d'homes obscurs, no haguessin ordenat el país en un immens jardí de pedra". O aquesta altra més concreta: "El país hauria esdevingut absolutament inhabitable si per suggestió dels monjos o per iniciativa individual no s'hagués combatut l'arrasament \[provocat per l'erosió de les aigües pluviales\] cuitant de construir un sistema de defenses. Aquest sistema fou el de les parets seques. (...) En podríem dir la civilització de les parets seques. Sobre aquests plans superposats per aguantar una mica de terra es plantà la vinya i l'olivera".

Com és habitual en Pla, no es tracta només d'una frase puntual, sinó que hi torna una vegada i una altra. "Des del punt de vista geològic, el territori estricte de Cadaqués és un banc de pissarra immens. Aquesta pedra es talla fàcilment. És manejable, forma lloses planes i són aquestes lloses el que explica les parets seques, les modalitats de la construcció de l'habitacle humà en el país". Segons l'escriptor: "Les parets seques de Cadaqués produeixen una fascinació estranya, una sorpresa que va en augment". Potser perquè al darrere hi ha l'esforç humà de moltes generacions. "Sospito -diu a Cadaqués- que, per portar-lo a cap, es necessita tenir l'esperit immers en una certa voluptuositat benedictina, acurada i lenta, sentir en el tacte i en tots els sentits la sensibilitat de les pedres i un gran amor a la vida solitària i ventejada dels barrancs i les penyes. És aquesta obra anònima, fosca, pacient, Cadaqués hi ha deixat els ossos dels segles".

Un altre cadaquesenc il·lustre, Salvador Dalí, va dedicar també diverses referències escrites a aquesta obra humana, però ho va fer sobretot a través de les seves pintures: Portdogué i Mont Paní des de l'ajuntament (1920), Camí de Portlligat amb vista al Cap de Creus (1921), El deslletament del moble aliment (1934) o Portlligat a la posta de sol (1959) en són algunes referències.

MENES DE CONSTRUCCIONS

BARRAQUES

Construcció de pedra seca que servia com a refugi en cas de mal temps i per guardar fruits o estris.

Per fora, són rodones o quadrades, però per dins, rodones i amb cúpula semiesfèrica.

En algun cas tenen un banc a l'interior i fins i tot una llar de foc(més detalls al web Cadaqués tal com sona de Gerard Duran)

CLOPERS

Quan s'espedregaven els terrenys, les pedres que no servien per a les parets s'acumulaven en zones on no es podia plantar ni un cep. Són monticles de pedres, amb forma cilíndrica.

CLAVEGUERES

Són canals o séquies destinades a recollir i canalitzar l'aigua de la pluja. L'objectiu és evitar l'erosió i els danys de les aigües torrencials. Segueixen el camí natural de l'aigua i acaben a les rieres. Estan flanquejades per murs de pedra seca i al fons es col·loquen lloses planes.

TRAVESSERES

Són murs de pedra que aguanten les feixes en els pendents de les muntanyes. Construïdes de forma perpendicular al pendent, sostenien les terres.

ESCALES

Permeten passar d'una travessera a una altra.

RASTELLS

Pavimentació feta amb lloses clavades de forma vertical que es troben en carrers com es Call o ses Voltes. Solen estar disposades de manera transversal o en forma d'espiga.

NORAIS

Amarradors de pedra també anomenats pilons. A la badia de Cadaqués n'hi ha 4.

 

© 2007/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net