Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

4 Diciembre 2012

El repte d'estimar el paisatge de la pedra

Les Jornades de Recerca Històrica conclouen que el patrimoni no es valoritzarà fins que els menorquins no siguin conscients.

LAURA BAÑÓN

Menorca.info [Crónica]

Foto

El nord de Ciutadella concentra la major diversitat i espectacularitat d’elemens. Alberto Coll

Menorca no aconseguirà posar en valor el seu patrimoni de la pedra en sec fins que els menorquins no siguin conscients del seu valor i potencial. És una de les conclusions de les Jornades de Recerca Històrica de Menorca que aquest cap de setmana han aconseguit atreure a més de 150 persones.

La Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella ha aconseguit celebrar unes sessions d'alt nivell científic i didàctic per reflexionar sobre la permanència del llegat talaiòtic en el paisatge i la necessitat de la seva salvaguarda.

El professor Pau Rausell ho deixà clar en la inauguració de les jornades: invertir en patrimoni i cultura és la millor inversió, no és tirar els doblers, i a territoris com Menorca hi ha un potencial de desenvolupament econòmic.

La tercera de les conclusions l'extreu el president de la SHAMB, Alberto Coll, "hem d'aprofitar l'oportunitat de la declaració de la Menorca talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat per a integrar l'arquitectura de la pedra en sec. Des de la prehistòria fins els béns etnològics s'ha creat un paisatge de la pedra a l'Illa únic que s'ha de saber revaloritzar".

L'arqueòleg Antoni Camps Extremera apunta el desafiament que té Menorca en perspectiva. "La declaració com a Patrimoni de la Humanitat del llegat arqueològic obre el camí per a que valorem i ens valorin per l'herència de la pedra en sec. Però cal que hi hagi investigació, sensibilització i la implicació de tota la societat".

Així, el ponent Jesús María Calderón, fiscal general d'Andalusia, no només parlà de la protecció jurídica del patrimoni, sinó de la importància de valorar-lo a través, per exemple, d'iniciatives de recuperació dels antics oficis i tècniques de construcció de la pedra en sec. "Es tracta d'invertir en cultura i generar activitat, és una inversió en progrés. No basta tenir un paisatge magnífic, ha de generar activitat", comenta Coll.

Les jornades han posat de relleu que si bé el patrimoni prehistòric té un reconeixement, aquest és pràcticament inexistent per a l'arquitectura etnològica, un llegat relacionat d'alguna manera amb el passat talaiòtic de l'Illa. "La cultura prehistòrica ha tingut la seva permanència en la cultura de la pedra en sec, especialment a Menorca. És a dir, les taules poden ser l'estendard, però arrosseguen el paisatge i la cultura de la pedra conreada a l'Illa al llarg dels segles, una cultura que encara és viva avui", assenyalen.

La catedràtica Maria Ángeles Querol ja ho va dir en edicions passades de les Jornades de Recerca Històrica: la declaració de Patrimoni de la Humanitat hauria d'integrar tot el patrimoni i la cultura de la pedra". Neix una nova visió que proposa valoritzar el paisatge de la cultura de la pedra, un llegat vulnerable, que poc a poc es deteriora irremeiablement, que es podria salvaguardar i potenciar com a inversió de futur per a l'Illa.

 

© 2007/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net