Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

25 Junio 2012

Les barraques de pedra seca formen el patrimoni popular d'aquest espai

La majoria daten del final del segle XVIII i del XIX i es van construir amb finalitats agrícoles. Les entitats defensen el conjunt com un passeig urbà.

ESTEVE CARRERA

El Punt Avui [Crónica]

Foto

Jenar Felix, explicant les característiques de les barraques de pedra seca. Foto E.C

Les barraques de pedra seca de la Garriga d'Empordà formen el patrimoni arquitectònic i popular més visible d'aquest paratge. No existeix avui cap inventari per al conjunt d'aquestes barraques: n'hi ha unes quatre-centes cinquanta de conegudes sobre el conjunt de la Garriga, però Jenar Fèlix, editor i membre de la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (Iaeden), considera que n'hi ha segurament un 10% més encara per redescobrir i xifra el nombre total en unes cinc-centes. L'associació, conjuntament amb la Iaeden, organitza puntualment sortides guiades per descobrir aquest patrimoni, amb l'objectiu de promoure'n la divulgació; un patrimoni que també és amenaçat per l'obertura de noves pedreres, ja que unes tretze quedarien directament afectades pel projecte d'extracció de les Clotes, i moltes més podrien ser-ho als voltants amb les explosions de les pedreres. Aquestes construccions daten del darrer quart del segle XVIII, del XIX i les més recents són de les primeres dècades del segle XX. El seu origen en un 85% dels casos és agrícola, lligat al conreu de l'olivera i la vinya, eren els espais on es deixaven les eines del camp. Molt escassament també es poden relacionar amb la ramaderia. La mirada experta de Jenar Fèlix revela, però, que una part d'aquestes barraques (per la seva arquitectura, els seus acabats), són obra de picapedrers, que tradicionalment sempre han format part del paisatge de la Garriga.

LA PEDRA DE FIGUERES

"La Garriga té un valor: és un territori natural, en un espai central i proper a la capital, que s'ha de tenir en compte com a passeig urbà. Ara se'n fa un mal ús; no en treuen ni pedra de construcció –la pedra de Figueres– i es limiten a extreure àrids. Caldria que una entitat supramunicipal tingués en compte aquest patrimoni, que es faci un catàleg, i després donar-hi un ús públic com a espai de passeig", defensa Jenar Fèlix.

 

© 2007/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net