Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

23 Febrero 2007

El catàleg del paisatge del Camp constata un retrocés preocupant dels conreus

El Camp de Tarragona ja té el seu catàleg del paisatge. A instàncies de l'Observatori del Paisatge, ens del Departament de Política Territorial de la Generalitat, un equip redactor integrat bàsicament per geògrafs ha elaborat, després d'escoltar els agents del territori, un inventari dels valors paisatgístics de 29 unitats, des del litoral del Penedès fins al Montsant. Aquests valors, naturals, ecològics, estètics o històrics hauran de ser incorporats a les estratègies d'ordenació i preservació que estableixi el pla territorial parcial del Camp, encara en fase d'elaboració i que sembla que no veurà la llum fins a la tardor. De moment, el catàleg constata el que tothom sap: un creixement urbà fins al 7% del territori i un retrocés dels conreus, que ocupen un 39% de la superfície.

ÒSCAR MESEGUER

El Punt - Camp de Tarragona [Crónica]

Foto
Foto
Foto
Foto
Foto
Foto

(1) Conjunts industrials. Judit Fernández. J.R. N.A. A.S.

L'extensió de massa forestal, fruit sobretot de l'abandonament de conreus i de les zones rurals de l'interior, ha crescut fins a un 54% de la superfície del Camp, i aquesta dinàmica "augmenta el risc d'incendis a grans àrees del territori i empobreix el paisatge rural". El pla territorial parcial del Camp, que haurà de tenir molt present la diversitat del paisatge descrita en el catàleg i convertir-la en propostes i directrius d'ordenació, haurà d'afrontar reptes com la integració dels nous assentaments, sovint dispersos; la contenció de l'ocupació del sòl i una visió integral del territori, que superi l'òptica municipalista que ha orientat el creixement de la zona en les últimes dècades.

El catàleg fins i tot aborda puntualment el futur econòmic de la zona i parla de la necessitat dels operadors turístics de diversificar l'oferta a banda del sol i platja. Com conclou el govern i va expressar ahir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, en la inauguració de la jornada de presentació de la carta del paisatge, el dinamisme del conreu de la vinya al Priorat i a la Conca de Barberà constitueix un exemple de com es poden aprofitar els elements del paisatge per generar activitat econòmica, sense que una cosa vagi en detriment de l'altra. El departament també diagnostica que, en el cas del litoral i el Baix Penedès, l'auge de la construcció ha comportat la fragmentació del territori i la pèrdua del paisatge agrícola tradicional i dels elements culturals vinculats. Ignora, però, que aquesta fragmentació també ha estat provocada per l'impacte d'una densa franja d'infraestructures amb perspectives de fer-se encara més complexa, per exemple amb el futur centre integral de mercaderies (CIM) del Penedès. Un dels assistents a l'acte d'ahir ho va recordar a la representació del DPTOP.

Actualment, de la nova distribució d'usos del sòl al Camp se'n deriva un paisatge divers: les muntanyes (el paisatge sec i feréstec de la serra de la Llena), les planes agrícoles (conreu de vinya als Guiamets), els híbrids (la petroquímica que conviu amb les avellanes al Morell), els nous paisatges urbans (façana sud de Valls) i litorals tan singulars com els de Calafell, Salou o les maresmes de Torredembarra. Com indicava ahir el subdirector general de Paisatge, Jaume Busquets, l'objectiu principal del catàleg és tot just guiar l'ordenació de zones urbanes o periurbanes (corones de les ciutats d'"escassa qualitat urbanística") sense cap figura de protecció i amb "moltes deficiències", més que no pas la de grans àrees naturals que ja estan preservades.

L'eina també ha de servir per dur a terme campanyes de sensibilització ciutadana en favor d'"una nova cultura del paisatge". Per això hi ha en marxa un projecte experimental que difon aquests valors als alumnes d'ESO de deu instituts catalans.

D'ATENCIÓ ESPECIAL

Junt amb els valors estètics de pobles abandonats com Fatxes o la Mussara o l'arquitectura rural de pedra seca de les valls de Pradell i la Torre de Fontaubella, el catàleg del Camp inventaria també plusvàlues històriques (castells, cooperatives i masies), simbòliques, religioses (Ruta del Cister) o espirituals (el Montsant com a retir). I, finalment, dedica un capítol a quatre tipus de paisatges molts característics del camp i amenaçats per les dinàmiques de transformació: el garrofer, amb un alt significat identitari i en forta regressió; l'avellaner, també amenaçat de retrocedir; la perifèria de Tarragona i la façana litoral del Tarragonès i el Penedès. L'equip redactor del catàleg ha estat format per professionals de la URV, cas de Sergi Saladié, i la Universitat de Girona, però l'elaboració s'ha fet amb una àmplia participació territorial. S'han recollit suggeriments a través del web de l'Observatori del Paisatge i s'han mantingut entrevistes amb 24 entitats com ara consells comarcals, entitats proteccionistes, cambres de comerç o consells reguladors de les DO. Ja fa dies que la vinya ha canviat la cara a la comarca del Priorat. A la imatge, una finca de Porrera. El catàleg ho avala com a estratègia sectorial lligada a la promoció turística associada al paisatge. Les construccions rurals de pedra seca del Baix Camp o de l'Alt Camp són destacades pel seu valor estètic. A la imatge, una caseta de pedra a Mont-roig del Camp.

La vall de Pradell, ben a prop, és un dels llocs on encara se'n conserven. El monestir de Poblet és, junt amb el de Santes Creus, un dels principals complexos historicoreligiosos del Camp de Tarragona, envoltat d'una vasta àrea amb majoria de vinya, a tocar del bosc de Poblet. El paisatge del garrofer, característic de les terres de secà dels costers i propi de les àrees mediterrànies, es troba en forta regressió, per la qual cosa queda catalogat com un dels paisatges d'atenció especial. El catàleg del paisatge del Camp reserva un capítol del seu inventari als anomenats conjunts industrials, com el nou paisatge del polígon petroquímic nord de la Pobla de Mafumet i el Morell, a la imatge vist des de Constantí, i com les fàbriques tèxtils del Pont d'Armentera o la fàbrica de paper de la Riba. En el cas del complex petroquímic, conviu amb camps d'avellaners, que el catàleg defineix com a paisatges híbrids i de contrastos. Com ara la Nuclear de Vandellòs amb les muntanyes de Tivissa.

 

© 2007/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net