Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

29 Diciembre 2006

Arquitectura popular al Montsant

El Parc Natural de la Serra de Montsant ha editat un opuscle sobre els masos del territori, en què se'n fa una aproximació històrica i es proposa un recorregut per deu d'aquestes construccions, la majoria en ruïna, actualment. L'opuscle és una síntesi d'un estudi més ampli que està elaborant el centre de documentació del patrimoni i la memòria Carrutxa, amb l'objectiu de fixar el patrimoni arquitectònic de la serra, que està estretament lligat a l'activitat humana que durant anys s'hi va dur a terme. La història de la majoria de masos de la serra està lligada a la cartoixa d'Escaladei i la seva decadència definitiva es va produir a partir de la dècada dels anys 50 del segle XX, amb la crisi agrícola i la desaparició de les activitats lligades amb l'explotació de la muntanya.

NATÀLIA BORBONÈS

El Punt - Camp de Tarragona [Crónica]

Foto
Foto
Foto

(1) Salvador Palomar (2) Salvador Palomar (3) A la dreta, les ruïnes del mas de Solerans. A la dreta, el mas de Forçans i, a sota, el de Déu.

El concepte de mas és difícil de determinar al Montsant, ja que englobaria tant les grans construccions com les cases més petites, així com les barraques de pedra seca o les mateixes balmes, que moltes vegades s'han aprofitat per a habitatges. Totes les variants, però, són una mostra "d'arquitectura popular relacionada amb l'aprofitament hidràulic i els molins del riu Montsant", puntualitzen Salvador Palomar, Montserrat Solà i Montsant Fonts, membres de l'equip que ha dut a terme el treball de recerca. De fet, segons s'explica en l'opuscle, de masos i masets en la delimitació de l'actual parc natural se'n poden reconèixer molts, tots construïts amb els materials tradicionals del territori: pedra o combinacions de pedra lligada amb argamassa en la base i les parets de terra o tàpia alternada amb pedra. "Algunes d'aquestes edificacions rurals han estat llocs d'assentament humà on grups familiars han residit durant períodes de manera permanent, mentre treballen les terres que envolten el mas alhora que hi desenvolupen altres activitats paral·leles que n'asseguren la subsistència".

La història de la majora dels masos del Montsant està vinculada a la cartoixa d'Escaladei, que havia estat la propietària dels masos de Sant Antoni, Déu, Forçans i Blanc, i també dels masos de Sant Blai i del Tancat, tots dos situats al peu de la muntanya. Segons detalla l'antropòloga Montserrat Solà en l'opuscle, "l'orde cartoixà va instal·lar-se al territori cap al 1194 i, al llarg dels segles, els monjos van fer construir diversos masos que funcionaven com a masies i granges especialitzades en el cultiu de la vinya o com a horts, segons les característiques del territori i de les seves necessitats". Amb la desamortització de Mendizábal de 1835, les propietats de la cartoixa es van subhastar i van passar a mans de les famílies benestants dels pobles de la serra. Al final del segle XIX, la fil·loxera va afectar l'activitat d'alguns masos.

La Guerra Civil va suposar un altre sotrac, ja que va comportar l'abandonament definitiu de molts dels masos com a llocs d'habitatge. "De fet, durant aquells dies, masos d'arreu seran emprats com a polvorins o llocs d'intendència de les tropes –mas del Tancat, a la Morera, o el mas del Vall, a Cabacés–. A Montsant, el mas Blanc va ser habilitat com a hospital de sang on s'assistien les primeres cures dels ferits." El deixament progressiu dels masos, i l'inevitable deteriorament dels edificis, es produeix a partir del 1950.

L'opuscle proposa un recorregut per deu masos de la serra. L'itinerari comença per les ruïnes del mas del Serrador, a Margalef, un testimoni representatiu del que havia estat el desenvolupament del cultiu de la vinya d'alçada en la banda de ponent del Montsant. Continua pel mas de l'Estrem, o mas del Xon, de la Morera, també enrunat; el mas de Forçans, o mas del Peira, l'únic mas de dalt del Montsant que es troba dempeus i en bon estat de conservació; el mas Blanc, també a la Morera; el Mas Déu, a Escaladei; el mas de Sant Antoni, a la Morera; i el mas de la Canaleta, a Cabacés. La ruta acaba amb la descripció de tres masos singulars: el de Sant Blai i el Tancat, al terme de la Morera, i el mas Roger o de Dalt, a Cabacés.

Tots tres havien estat grans explotacions agrícoles, amb un important volum de producció i activitat que implicava una organització complexa. El mas del Tancat és avui un celler i el mas Roger destaca per la seva profusa decoració, barreja de rajola valenciana i treballs de ferro forjat.

 

© 2007/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net