Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informació
a la premsa

14 de juny de 2021

9 propostes per descobrir el patrimoni de pedra seca a Catalunya

Visites, recorreguts i exposicions per conèixer l’arquitectura més ancestral dels nostres camps i muntanyes

CECÍLIA LORENZO

Descobrir [Crònica]

Foto
Foto
Foto
Foto
Foto
Foto
Foto
Foto
Foto

(1) Barraca de pedra seca amb el codi 14849 de la Wikipedraseca Wikimedia Commons (2) Barraca de pedra seca a la FatarellaMariano Cebolla (3) arraca de Joan de cal Quimet, al MasroigTurisme Priorat (4) Un aljub, una de les construccions de pedra seca que es poden veure al terme de TorrebessesCIPS (Centre d’Interpretació de la Pedra Seca) (5) La Barraca de les OliveresAjuntament del Pla de Santa Maria (6) Barraca de pedra seca a la muntanya del MontbaigNatura Local (7) Les Tines de l'EscudelletaWikimedia Common (8) Interior d’una barraca de pedra seca a CapçanesTurisme Priorat (9) Interior d’una cabana de pedra seca a TorrebessesTente Manzano

Barraques o cabanes, marges, basses, ponts, forns de calç, cisternes, arneres… Passejant per Catalunya trobareu edificacions de pedra seca per tot arreu. Són construccions fetes sense argamassa ni ciment, només pedres sàviament col·locades pels homes i dones del camp, que s’aguanten les unes a les altres com per art de màgia. Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO des del 2018, aquesta tècnica s’ha utilitzat des de temps remots a l’hora de bastir les construccions que es necessitaven per a les activitats agrícoles o ramaderes. En trobareu a totes les comarques (segur que en teniu alguna a prop de casa!), però existeixen zones on es poden veure en més quantitat o, fins i tot, algunes on s’hi han senyalitzat rutes temàtiques o s’hi fan visites guiades. Si voleu conèixer a fons aquest patrimoni:



L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) aplega diverses entitats que es dediquen a la localització, identificació i inventari de les construccions de la pedra seca. Els seus esforços han servit per crear una eina molt útil a l’hora de trobar totes les més de 19.000 construccions de pedra seca inventariades: la Wikipedra. Es tracta d’una eina digital col·laborativa impulsada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i que té l’origen en el grup Drac Verd de Sitges, que, des del 2002, va començar a fer un inventari en paper d’aquestes construccions. Entreu a http://wikipedra.catpaisatge.net o a l’app mòbil ‘Pedra Seca’ per trobar les meravelles de pedra seca que tingueu a la vora i, si en trobeu alguna que no hi és, podeu col·laborar a inventariar-la. Si trobeu una construcció, podeu consultar a la web o a l’aplicació si hi està introduïda; si no ho està, podeu enviar-ne la fotografia i la fitxa corresponent i, després de ser validada per una comissió d’experts, es publicarà. Així podreu col·laborar a fer que no es perdi la seva memòria!



Aquesta exposició itinerant s’ha vist, es pot i es podrà veure a diferents espais de Catalunya. És una mostra que recull els diversos tipus de construccions de pedra seca que esquitxen el territori i posa èmfasi en les tècniques que s’utilitzen. Com es construeix amb pedra seca? En quins territoris és més present aquesta tècnica? Quins tipus d’edificacions s’hi fan? Per què són patrimoni de la humanitat? Com podem preservar les construccions de pedra seca? Visitant-la, trobareu respostes a totes aquestes preguntes. La mostra, de la qual hi ha dues còpies, ha estat produïda per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). Ara es pot veure fins al 27 de juny, al Museu de Tortosa, i fins al 4 de juliol, al Museu Municipal de la Memòria de la Vinya i el Vi, a Sant Fruitós de Bages. Properament, del 2 al 31 de juliol, a l’Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat, i del 16 al 25 d’agost, a l’auditori de la Casa de Cultura de l’Arboç.



El municipi del Masroig, al Priorat, és ple d’oliveres, ametllers, vinyes i barraques de pedra seca construïdes pels pagesos per refugiar-se de les tronades, el fred i la calor. Una ruta senyalitzada que segueix l’antic camí ral de Falset permet veure algunes d’aquestes construccions. I ficar-s’hi a dins! En total recorre sis quilòmetres i mig en una ruta circular que podreu fer sense presses en unes dues hores. Entre oliveres i ametllers, podreu visitar les barraques de cal Josepó i del Jaume el Xalet, la barraca del Joan de cal Quimet i la barraca del coll de la Falsetana. La ruta Les barraques del camí ral del Masroig a Falset s’adapta al temps, les forces i les ganes dels excursionistes que s’hi acostin.



Per saber-ho tot sobre la pedra seca, viatgeu a Torrebesses, al Segrià, per visitar el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca (CIPS). Aquest centre disposa d’una petita exposició permanent sobre la pedra seca i d’una exposició temporal; totes dues, d’accés gratuït. També és el punt d’inici de visites guiades per conèixer el patrimoni de la vila i, especialment, les construccions de pedra seca del terme. Guiats per una persona experta, podreu veure de prop i conèixer detalls i història dels aljubs, les cabanes de volta o marges a través d’un itinerari comentat de cinc o vuit quilòmetres, segons si voleu fer la ruta llarga o curta. A més, també organitzen tallers familiars per descobrir la pedra seca en família.



Aquest itinerari de només dos quilòmetres al Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, us permetrà conèixer fins a vuit construccions de pedra seca. Camineu entre camps de conreu i boscos mediterranis per anar descobrint-les de mica en mica. Veureu la barraca de l’era de la Capona, la barraca de la Capona, el cossiol de la Capona, les arneres, la barraca de l’Augé, les barraques de cal Greuet, el cossiol del Soleta i la barraca de les oliveres. En alguns trams, la ruta coincideix amb el GR-175 de la ruta del Cister. Des de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria, programen visites comentades.



Als peus de la muntanya del Montbaig, al terme de Sant Boi del Llobregat, descobrireu el passat agrícola d’aquesta zona. Per fer-ho, us proposem una ruta circular de set quilòmetres i mig que surt de Sant Boi, passa per un tram de l’antiga ruta de la cabana de pedra seca, s’enfila a la torre del Benviure i torna per l’antic camí ral. Aquest recorregut ha estat recuperat per l’Ajuntament i us permetrà reconèixer marges i cabanes de vinya, algunes en ruïnes i d’altres recuperades. A través de l’app o la web de Natura Local, podreu seguir la ruta sense cap problema.



Al cor de la comarca del Bages, no deixeu de visitar la Casa de les Tines o Tines dels Tres Salts, ubicades a l’extrem de ponent de Talamanca, a tocar del riu Llobregat. És un conjunt de set tines de pedra seca construïdes entre els segles XVIII i XIX que antigament s’utilitzaven per fer vi a les vinyes que quedaven molt lluny dels pobles. I, entre Rocafort de Bages i el Pont de Vilomara, a la vall del Flequer, podeu fer la ruta de les tines, un itinerari circular que permet descobrir aquestes grans construccions de pedra. Tot l’itinerari transcorre a la vora del torrent del Flequer, per camins i corriols flanquejats que travessen boscos i zones de muntanya mediterrània. Pel camí, anirem trobant les tines d’en Bleda, un conjunt amagat dins del bosc format per dues tines i dues barraques de vinya. Totes estan fetes de pedra seca, morter i ceràmica, i el sostre, de falsa volta, és de terra. Actualment, al Bages n’hi ha fins a cent nou de catalogades, de les quals, un grupet de divuit són en aquesta ruta. El grup de tines més espectacular de tots és el de l’Escudelleta. Es compten fins a dotze tines i les seves barraques respectives.



A la comarca del Priorat trobareu un recorregut de sis quilòmetres i mig que us portarà a conèixer alguns elements de pedra en sec en un espai força reduït. És la ruta de la pedra seca de Capçanes. És a la zona de les Taules, a l’est del nucli urbà, una zona conreada des d’antic pels mitgers, els pagesos i jornalers més pobres que treballaven les terres menys productives. Hi podreu observar marges, barraques, sopluigs, corrals, cocons, armariets, arneres, clapers, recers i un forn de calç.



Haureu d’esperar a la darrera setmana del mes de novembre per participar en la Setmana de la Pedra Seca. Coincidint amb el tercer aniversari de la inclusió de la tècnica de la pedra seca a la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (el 28 de novembre de 2018), s’organitzen un seguit d’activitats relacionades amb la pedra seca arreu dels Països Catalans. És una iniciativa de ‘Col·labora × paisatge’, amb la participació de les nombroses entitats del territori que treballen per preservar i divulgar la pedra seca arreu. Podreu trobar tota la informació i agenda d’activitats a www.collaboraxpaisatge.cat.



 


 

© 2007/2022 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net