Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informaciˇ
a la premsa

19 d'octubre de 2017

Estudiosos de la pedra seca destaquen el valor de les tines de les valls del Montcau

Mura, el Pont de Vilomara, Rocafort i Talamanca acullen una trobada amb més d'un centenar d'inscrits

PEPA MAĐ╔

Regiˇ 7 [Cr˛nica]

Les tines a peu de vinya de les valls del Montcau, situades entre Mura, el Pont de Vilomara, Rocafort i Talamanca, eren un patrimoni amagat fins fa un parell de dècades. Durant aquest temps s'ha treballat en la seva revaloració i, en alguns casos, s'han restaurat per fer-les visitables i convertir-les en un nou atractiu turístic. Fins al punt que aviat seran reconegudes com a Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Zones d'Interès Etnològic. Però els conjunts de tines (hi ha construccions de fins a set tines, però l'habitual és agrupacions de tres o quatre) són encara desconeguts per a molta gent, i per fer un pas més per donar-les a conèixer aquest cap de setmana els tres municipis bagencs acullen la novena Trobada d'Estudis per a la Preservació del Patrimoni de la Pedra Seca als Països Catalans, que acollirà més d'un centenar d'inscrits.



L'esdeveniment forma part de les trobades biennals en defensa del patrimoni de la pedra seca, promogudes per l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional, que tenen com a finalitat difondre l'immens patrimoni d'aquesta arquitectura rural (bar-raques, marges, pous de glaç, d'aigua, fons de toll...) que busca el títol de la Unesco. Durant el cap de setmana es faran quatre sessions de treball, una per cada àmbit temàtic a tractar (pedra viva, món rural, la vinya i tines, cups i trulls), que emmarcarà una ponència i es desenvoluparà en quatre o cinc comunicacions més.



També es faran visites a les tines, en un espai on se n'han catalogat un total de 103, en diferents estats de conservació. Construïdes amb pedra seca, les parets interiors estan folrades amb cairons envernissats. La majoria són de planta circular, però també n'hi ha de rectangulars. Les seves capacitats van d'entre els 1.200 litres de la més petita als 31.000 de la més gran. Aquest patrimoni dóna testimoni de l'activitat vitivinícola que va tenir lloc a la comarca al segle XIX i que va durar fins a l'arribada de la fil·loxera.



La primera sessió de treball aprofundirà en el lema de la trobada d'enguany: De la pedra seca a la pedra viva. Joan Bel, coordinador de la trobada i membre de l'associació Recull Històric de Mura, apunta que «el lema ho diu tot. Tenim les tines, que són un patrimoni singular, però ningú no en fa cas. Hem d'aconseguir que ajudin a promocionar turísticament i econòmicament el territori». Un dels objectius, com apunta el pla director que es presentarà en la cloenda (diumenge, 13.15 h, centre cívic de Talamanca), és recuperar la vinya al costat de les tines i fer-les reviure, i crear un producte diferenciat: el vi de tina. Es tracta de fer-ho de forma no només testimonial, perquè d'exemple pràctic ja n'hi ha un, el de Mas Arboset, de Roqueta Origen. Aquesta tina, que treballa ara el vi de l'anyada, també es visitarà. A més, es presentarà l'exemple del parc nacional de Cinque Terre, a la Toscana. Allà han promogut vinyes i marges i «estan morint d'èxit. Fins i tot hi ha un trenet que fa el recorregut».


 

© 2007/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net